L'esport més mediàtic dels Jocs d'Hivern també es practica a Catalunya

BarcelonaCada quatre anys milions de persones es deixen fascinar pel cúrling, un esport en el qual es fan lliscar unes pedres per una pista de gel per tal d'intentar situar-les al mig d'una diana situada a uns 45 metres, traient del mig les de l'equip rival. Les xarxes s'omplen de gent imitant el gest dels atletes i s'analitzen jugades. El partit Suècia-Canadà va acabar amb picabaralla ja que els suecs acusaven els rivals de fer trampes, amb milions d'usuaris intentant saber qui tenia la raó. Cada quatre anys, el cúrling brilla. "Els Jocs Olímpics són una oportunitat perquè la gent faci el pas i després de veure'l per televisió s'animi a provar-ho", explica Carles de Moxó, president del Cúrling Puigcerdà, un dels clubs que hi ha a Catalunya. Molta gent no ho sap, però el cúrling també es juga a casa nostra.

De fet, aquest cap de setmana tres clubs catalans competeixen al Campionat d'Espanya masculí de Primera Divisió a Jaca: el Puigcerdà, el Club de Cúrling Sporting l'Olla de Lliçà d'Amunt i el Barcelona Cúrling Club. El Puigcerdà hi envia un equip jove amb ganes d'aprendre. “Competir a la Primera Divisió estatal sempre és un repte, però fer-ho en un any olímpic com aquest encara ens motiva més. El cúrling viu un moment de màxima exposició internacional i nosaltres volem continuar formant jugadors perquè algun dia puguin aspirar a competir al màxim nivell", diu el president del club ceretà. Ell no serà a Jaca, ja que marxa amb altres jugadors més veterans a Praga per participar en un torneig internacional. "El millor del cúrling és que hi pot jugar tothom i fins a una avançada edat. I que hi ha una gran comunitat: als clubs els agrada anar a altres països per conèixer gent que el practica. És un esport que atrapa", afegeix, mentre ja s'imagina a la pista de Praga, "dedicada només al cúrling".

En aquests Jocs, alguns esportistes de cúrling s'han fet virals per la passió amb què ho viuen, com la italiana Stefania Constantini. Les jugades espectaculars dels olímpics provoquen que la gent vulgui saber més d'aquest esport. I això ho volen aprofitar al club de Puigcerdà. De fet, organitza una jornada de portes obertes el pròxim 15 de març amb xerrades, entrenaments i partits. Els socis del club hauran de pagar cinc euros i aquells que no ho siguin, vuit. "És un esport obert a partir dels dotze anys fins a l'edat que es vulgui. Jo l'he practicat fins fa poc amb el meu pare, que ha jugat fins a una edat avançada", diu Carles de Moxó, mentre fa el diagnòstic del gran problema que troben els apassionats d'aquest esport: "No tenim instal·lacions. Nosaltres compartim la pista de gel amb l'equip d'hoquei de Puigcerdà i altres esports, fet que no és ideal per al cúrling, ja que afecta el gel. Però a la resta de Catalunya la situació és la que és. El club que porta menys anys és el de Lliçà d'Amunt on no tenen pista de gel. Com s'ho fan? Doncs improvisant. Ara a Jaca tenim una pista dedicada només al cúrling, per fi, on es fan els campionats espanyols, així que tots els clubs hi anem per jugar les competicions", diu.

La història del club de Puigcerdà neix el 2003, quan es va fer a la pista de gel de la ciutat el campionat d'Espanya, fet que va animar gent de la vila a apuntar-se a fer un curs. "Hem organitzat competicions, cursos i el nostre orgull és que organitzem l'únic torneig internacional al sud dels Pirineus, i convidem clubs de l'estranger. Especialment d'Europa, però també han vingut del Canadà. El cúrling té aquesta part social, agrada conèixer gent i es fan tornejos amistosos en els quals la tradició diu que qui guanya, convida les begudes", explica. Hi ha hagut altres clubs a Catalunya, però alguns ho han deixat. Altres competeixen de manera intermitent. A Barcelona cada gener un grup d'apassionats amb molt d'humor miren si ha gelat al pantà de Vallvidrera per veure si hi poden jugar. No passa mai.

A l'estranger la situació és diferent. La gent del Puigcerdà ho ha vist a Suïssa, on disposen de grans pistes. La Meca d'aquest esport és el Canadà, on hi ha més d'un milió de persones federades competint amb regularitat, a més de centenars de pistes per tot el país. "Allà l'esport rei és l'hoquei sobre gel i després ja vindria el cúrling. El practica una munió de gent. A casa nostra devem ser uns cinquanta federats, ara mateix", explica el president.

Les pedres màgiques

L’esport sembla que va néixer fa segles a Escòcia, on hi ha gravats medievals en els quals sembla que el practiquen en llacs gelats. I és cert que Escòcia sol donar bons jugadors i jugadores. De fet, sense Escòcia no hi hauria cúrling, ja que les famoses pedres que llisquen sobre el gel es fan amb el granit d’una petita illa escocesa, Ailsa Craig. “Unes pedres úniques de vint quilos. I totes les pedres dels Jocs es fan amb el granit d’aquesta illa. I per fer-ho més romàntic, com que és una zona protegida, els treballadors només poden entrar-hi un cop cada deu anys per treure’n el granit amb el qual s’han de fer les pedres. L’empresa Kays of Scotland, que fa 160 anys que en fa, calcula quantes en necessita per a una dècada, entra i les treballa”, explica Carles de Moxó. En aquest segle XXI només s’hi ha entrat a treure’n granit tres cops, el 2002, el 2013 i el 2020.

Aproximadament el 70% de les pedres mundials de cúrling es fan amb el granit d'aquesta petita illa on ara no viu ningú. I la resta amb material de Gal·les. Però el Comitè Olímpic només admet aquelles fetes amb granit escocès, que s'envien al Canadà per treballar-les abans de tornar a Europa. I després, les compren els clubs i federacions, on les cuiden "com tresors". "Per sort, duren molts anys. Perquè no són barates, esclar", explica De Moxó. A vegades costen més de 12.000 euros.

Les pedres són l'essència del joc, però també les escombres, element que permet a la gent fer vídeos virals a les xarxes imitant els jugadors. "Tenim uns tècnics que també s'han fet molt virals aquests jocs olímpics, que llencen aigua sobre la pista. Unes petites gotes que ens permeten fer l'escombrada. Seria una forma de fer un aquaplàning, per entendre's. L'aplicació de l'escombra sobre les gotes permet que les pedres puguin lliscar una mica més". És un esport fascinant que necessita instal·lacions. "Estem en converses per veure si podem tenir una pista només de cúrling a Puigcerdà. Hi ha un projecte, però va per llarg i cal negociar coses. També es parla d'una pista de gel compartida amb altres esports a l'àrea metropolitana de Barcelona, però caldrà esperar", afegeix un dels grans defensors d'un esport amb segles de tradició gràcies a les seves màgiques pedres escoceses.