Un anticòs monoclonal redueix les hospitalitzacions per covid-19 en un 85%, segons els fabricants
És un tractament car i que s’administra per via intravenosa per al qual es tramitarà l’autorització als Estats Units i altres països
Un tractament experimental per al covid-19 a base d’anticossos ha reduït l’hospitalització de malalts en un 85%, segons han anunciat els fabricants del fàrmac, Vir Biotechnology i GlaxoSmithKline (GSK). El Comitè Independent de Monitorització de Dades, que ha analitzat els resultats dels assajos que s’han fet amb el medicament als Estats Units, ha recomanat aturar la incorporació de més pacients a l’estudi perquè considera que ja hi ha proves d’una gran eficàcia.
La recomanació es basa en les dades de 583 pacients adults considerats població de risc, entre els quals s’ha observat la reducció del 85% de les hospitalitzacions en el grup que rebia el fàrmac en comparació amb el grup placebo que rebia una substància innòcua. Arran d’aquests resultats, els fabricants estan preparant la documentació per sol·licitar l’autorització per comercialitzar el fàrmac a l'agència del medicament nord-americana (coneguda com a FAD), així com a les agències reguladores d’altres països. A diferència d’aquest nou fàrmac, els tractaments amb anticossos autoritzats fins ara als Estats Units havien mostrat en alguns casos reduccions de les hospitalitzacions del 60%.
El medicament assajat, anomenat VIR-7831, és un anticòs monoclonal capaç de bloquejar el coronavirus i impedir que infecti les cèl·lules del cos. El fàrmac rep el qualificatiu de monoclonal perquè només està constituït per un sol tipus d’anticòs. Des que va esclatar la pandèmia, investigadors de tot el món han analitzat el ventall d’anticossos que el cos genera durant la infecció per veure quins són més efectius i produir-los en forma de medicament en un laboratori. Però el cas de l’anticòs VIR-7831 és diferent. No prové de cap pacient de covid-19 recuperat, sinó d’una persona que va superar la SARS el 2003. Com que aquesta malaltia està provocada per un coronavirus molt semblant, els investigadors van utilitzar-lo en proves de laboratori i van veure que també bloqueja la proteïna S que el nou coronavirus fa servir per infectar les cèl·lules.
A més, bloqueja una part de la proteïna que és comuna als dos virus i, per tant, es pensa que canvia poc en els processos de mutació que estan donant lloc a les noves variants. En aquest sentit, els fabricants del fàrmac han publicat un estudi al repositori en línia bioRxiv que encara està pendent de revisió per experts, en el qual afirmen que el VIR-7831 també és capaç de neutralitzar les variants britànica, sud-africana i brasilera del virus, que tenen mutacions en altres zones de la proteïna S. En cas de confirmar-se, això és especialment interessant perquè els tractaments a base d’anticossos monoclonals que s’han provat fins ara no han tingut èxit amb les variants. Com que estan constituïts només per un anticòs, si el virus canvia just a la zona on el bloqueja l’anticòs, el medicament perd efectivitat.
Resultats amb cautela
"Qualsevol aportació és positiva en una pandèmia com aquesta, però no crec que aquest tipus de fàrmac sigui la solució", valora Manel Juan, cap d'immunologia de l’Hospital Clínic de Barcelona. "Només amb una mutació, que és fàcil que es produeixi atesa l’alta circulació del virus, pot fer aparèixer una resistència al tractament", aclareix. Sobre aquests resultats, que només s’han difós en una nota de premsa dels fabricants, el professor de tecnologia biomèdica de la britànica Universitat de Reading, Alexander Edwards, ha reclamat en declaracions a l’agència Science Media Centre que es necessita "veure totes les dades de l’assaig per entendre quins pacients es poden tractar i quan se’ls ha d’administrar el medicament".
Aquesta és una de les claus dels tractaments basats en anticossos: si es donen massa tard, quan la malaltia ja és greu com a conseqüència de la resposta exagerada del sistema immunitari del pacient, són poc eficaços. Malgrat això, si s’administren a temps, en principi es poden protegir persones amb un risc alt de desenvolupar formes greus de la malaltia. Altres limitacions d’aquests tractaments són el preu (poden costar, pel cap baix, més de 1.000 euros per dosi) i que s’hagin d’administrar per via intravenosa durant sessions de dues o tres hores, cosa que s’ha de fer en un centre sanitari, al qual el malalt ha d’acudir quan és més contagiós.
