"Ara no tenim temps ni de llegir el diari"

GironaAnna Nogué és periodista, treballa a l'Agència Catalana de Notícies (ACN) i fa cinc anys que va cada dia de Girona a Barcelona en tren. L'entrada en funcionament de l'alta velocitat li ha permès estalviar-se gairebé dues hores diàries en els desplaçaments: "Amb els trens de mitjana distància trigava cada dia 4 hores a anar i tornar, comptant des que sortia de casa fins que arribava a la feina. Ara ho faig en dues hores i quart". En números, a grans trets, això li suposa unes nou hores a la setmana de temps de més per a ella.

En fets, aquesta millora es tradueix en coses quotidianes tan importants com poder deixar els seus fills cada dia a l'escola i després anar a agafar el tren de les 9.10 hores: "Abans, els dies que els portava jo els havia de deixar al pati, i sort que de vegades hi havia alguna mare que se'n feia càrrec. Però el petit, de tres anys, molts dies es quedava plorant i jo marxava amb el cor encongit", explica Nogué. "A la tornada, plegant a la mateixa hora, arribo abans a casa, cosa que em permet banyar-los, sopar tots junts i portar-los a dormir respectant el seu horari", exposa.

Alguns inconvenients

Però amb l'AVE també han canviat altres coses, com els preus dels bitllets. En un trajecte d'anada i tornada de Girona a Barcelona, la diferència és d'uns cinc euros. En el cas dels abonaments, però, la proporció no és la mateixa i la diferència és més elevada: "Amb l'abonament del tren convencional que tenia, el trajecte em sortia a tres euros; ara em costa 6,90. Amb tot continua sent un preu assumible, sobretot per la millora de la qualitat de vida", opina Nogué. Del que es queixa és que els abonaments de 10 trajectes s'hagin de gastar en 8 dies. "D'acord, estan pensats per a la gent que anem i tornem cada dia, però amb els caps de setmana, en realitat tenim sis dies laborables per gastar els bitllets", argumenta Nogué. "Per tant, si per qualsevol raó no pots anar un parell de dies a treballar ja perds trajectes. Tenim poc marge", afegeix. També creu que haver de reservar plaça cada dia és una murga: "Com que amb l'AVE no es pot anar dret, cada setmana has de fer la reserva pel tren de cada dia i, si un dia no pots agafar el tren que has reservat, has de canviar-ho a través d'internet", es lamenta.

Una altra cosa que ha canviat és l'estació de destí: amb el tren convencional hi ha l'opció de baixar al Passeig de Gràcia i amb l'alta velocitat només a Sants. Nogué també jutja negativament un altre factor, aquest més recent, com és el canvi dels trens que hi havia fins ara pels Alstom, des que el servei es va connectar amb França: "Per molt que els hagin arreglat i tunejat, els vagons són antics i només tenen una porta en lloc de les dues dels altres. Això fa que a cada estació es formi un tap d'ampolla a la sortida, i que el tren surti amb una mica de retard", explica. "Com que això és així a cada parada, el resultat és que a la tornada cada dia arribem a Girona 10 minuts més tard de l'horari anunciat", diu. Nogué creu que els avantatges superen els inconvenients: "Amb el tren convencional, quan sorties i tenies una reunió poc després de l'hora prevista d'arribada ja anaves amb l'estrès de si hi hauria cap incidència que comportés un endarreriment, cosa que era el més habitual", explica. I ho contraposa a desplaçar-se amb l'alta velocitat: "Ara fem la broma que no tenim temps de llegir el diari, quan abans a Sant Celoni ja l'havies acabat!"