Salut

Una atenció més humana per hospitalitzar menys pacients

La població dependent és l'eix del model sanitari del futur

Els ciutadans són els còmplices perfectes per a la transformació del sistema sanitari. Una revolució que reclamen ambulatoris, hospitals i residències i que té com a eix les noves demandes i necessitats d'una població cada cop més longeva i amb malalties més cròniques i, per tant, més dependent. Aquesta tendència requereix un model assistencial capaç d'adaptar-se, d'innovar i de reforçar la part humana, alhora que abraça més i més la tecnologia. I aquestes van ser algunes de les píndoles que s'han abordat aquest dijous a la jornada "+Futur: Ens movem x les persones", un acte de la Unió Catalana d'Hospitals (La Unió) per valorar els avenços organitzatius i mèdics que ja es donen o es donaran en el camp de la sanitat i la geriatria.

Els pacients tenen la clau per transformar els hospitals concertats

Els hospitals han de ser menys mèdics i més quirúrgics, segons la directora de La Unió, Roser Fernández. El director general de l'Hospital Clínic de Barcelona, Josep Maria Campistol, hi coincideix: els hospitals han de ser un espai d'atenció d'urgències només per a casos complicats, ja que "fent un bon acompanyament comunitari es reforça l'atenció humana i es fa un abordatge previ que permet hospitalitzar menys".

Campistol va ser un dels tres professionals que van participar en la sessió, juntament amb Núria Bruguera, directora tècnica de la residència sociosanitària Pedra Serrada de Mollet del Vallès, i Azucena Carranzo, membre de l'equip directiu del Centre d'Atenció Primària Vallcarca-Sant Gervasi. "Hem de tractar els pacients tal com a nosaltres ens agradaria que ens tractessin", resumeix Bruguera. De fet, subratlla que les residències han de ser "casa seva" i que hi ha gestos que poden marcar la diferència: "Si una persona de 85 anys acostuma a menjar un tros de xocolata abans d'anar a dormir, al centre ha de poder fer el mateix".

Els tres professionals defensen que cal donar veu a l'eix central de l'atenció, el pacient, però també educar-los, acompanyar-los i promoure hàbits de vida saludables. La innovació no implica només la incorporació d'elements tecnològics: canvis en el tracte i en l'organització són cabdals per millorar la salut de la població. "La gent valora molt bé el sistema, però detecta incoherències: els metges de capçalera prescrivim fàrmacs genèrics i després els especialistes dels hospitals els indiquen els de marca", lamenta Azucena Carranzo. El director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella, admet que el principal motor per al canvi és "qüestionar-se les coses que fem", i posa com a exemple el triatge a urgències o la necessitat d'enfortir l'atenció domiciliària i primària.

"Podem estar cofois per tenir un dels millors sistemes sanitaris del món, però també hem de poder estar-ho demà. Treballem per seguir avançant", ha emplaçat la secretaria general del departament de Salut, Laura Pelai, en nom de la conselleria i el Govern. La representant ha assegurat que si bé els reptes de futur arriben en forma de "tsunami", Catalunya ja es prepara per aquesta transició tecnològica "sense perdre l'ADN del sistema: l'excel·lent tracte humà". 

Dos exemples d'innovació

La Unió, que agrupa el 95% dels centres concertats del país, ha analitzat des del 2017 quines tendències de futur catapultaran la transformació del model assistencial català. Aquest any l'entitat ha atorgat dos premis a dues propostes catalanes innovadores que ja s'estan posant en marxa: un projecte per evitar l'ingrés hospitalari de pacients crònics i dependents davant una urgència  a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i un pla de transició a l'alta del Parc Sanitari Pere Virgili que, set dies abans que els pacients més fràgils deixin el centre, els prepara amb informació i tallers de suport per a un bon ús de la medicació, una correcta nutrició i un augment de l'activitat física a casa.