Una atenció més humana per hospitalitzar menys pacients

BarcelonaEls ciutadans són els còmplices perfectes per a la transformació del sistema sanitari. Una revolució que reclamen ambulatoris, hospitals i residències i que té com a eix les noves demandes i necessitats d'una població cada cop més longeva i amb malalties més cròniques i, per tant, més dependent. Aquesta tendència requereix un model assistencial capaç d'adaptar-se, d'innovar i de reforçar la part humana, alhora que abraça més i més la tecnologia. I aquestes van ser algunes de les píndoles que s'han abordat aquest dijous a la jornada "+Futur: Ens movem x les persones", un acte de la Unió Catalana d'Hospitals (La Unió) per valorar els avenços organitzatius i mèdics que ja es donen o es donaran en el camp de la sanitat i la geriatria.

Els hospitals han de ser menys mèdics i més quirúrgics, segons la directora de La Unió, Roser Fernández. El director general de l'Hospital Clínic de Barcelona, Josep Maria Campistol, hi coincideix: els hospitals han de ser un espai d'atenció d'urgències només per a casos complicats, ja que "fent un bon acompanyament comunitari es reforça l'atenció humana i es fa un abordatge previ que permet hospitalitzar menys".

Campistol va ser un dels tres professionals que van participar en la sessió, juntament amb Núria Bruguera, directora tècnica de la residència sociosanitària Pedra Serrada de Mollet del Vallès, i Azucena Carranzo, membre de l'equip directiu del Centre d'Atenció Primària Vallcarca-Sant Gervasi. "Hem de tractar els pacients tal com a nosaltres ens agradaria que ens tractessin", resumeix Bruguera. De fet, subratlla que les residències han de ser "casa seva" i que hi ha gestos que poden marcar la diferència: "Si una persona de 85 anys acostuma a menjar un tros de xocolata abans d'anar a dormir, al centre ha de poder fer el mateix".

Els tres professionals defensen que cal donar veu a l'eix central de l'atenció, el pacient, però també educar-los, acompanyar-los i promoure hàbits de vida saludables. La innovació no implica només la incorporació d'elements tecnològics: canvis en el tracte i en l'organització són cabdals per millorar la salut de la població. "La gent valora molt bé el sistema, però detecta incoherències: els metges de capçalera prescrivim fàrmacs genèrics i després els especialistes dels hospitals els indiquen els de marca", lamenta Azucena Carranzo. El director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella, admet que el principal motor per al canvi és "qüestionar-se les coses que fem", i posa com a exemple el triatge a urgències o la necessitat d'enfortir l'atenció domiciliària i primària.

"Podem estar cofois per tenir un dels millors sistemes sanitaris del món, però també hem de poder estar-ho demà. Treballem per seguir avançant", ha emplaçat la secretaria general del departament de Salut, Laura Pelai, en nom de la conselleria i el Govern. La representant ha assegurat que si bé els reptes de futur arriben en forma de "tsunami", Catalunya ja es prepara per aquesta transició tecnològica "sense perdre l'ADN del sistema: l'excel·lent tracte humà".