Pandèmia

L'atenció primària, el mur de contenció que ha evitat el col·lapse hospitalari pel covid-19

Infermeres i metges dels CAPs han assumit el gruix del diagnòstic i el seguiment de casos per derivar-los precoçment als hospitals 

Si no s'ha produït el col·lapse del sistema sanitari ha sigut pels professionals i la gestió dels centres, que van anticipar-se i van preparar plans de contingència per fer créixer l'oferta de llits i recursos assistencials davant la previsible allau de malalts de covid-19. Una crisi sense precedents per a la qual, segons els experts, cap país del món estava preparat. Però el dia a dia demostra que la transformació dels hospitals, per si sola, no hauria servit per absorbir la gran demanda generada per les pneumònies i les insuficiències respiratòries: si no arriba a ser pels centres d'atenció primària, que han assumit una gran càrrega assistencial durant aquesta crisi, la sostenibilitat del sistema s'hauria esquerdat i la ja punyent xifra de víctimes mortals –actualment, més de 9.000 en total i més de 5.200 de les quals en un centre hospitalari– seria encara més elevada. 

La metamorfosi de tot un país per fer front al coronavirus

Que la medicina i la infermeria familiar han aconseguit destensionar les urgències hospitalàries és un fet: ha diagnosticat pacients en estadis primerencs de la malaltia per derivar-los abans d'una descompensació irreparable i, a més, ha posat en marxa circuits de seguiment telefònic i domiciliari als casos sospitosos i confirmats per tenir controlats els pronòstics dels malalts lleus. Tot plegat, fent un esforç ingent per garantir l'atenció a la cronicitat dels seus pacients habituals i atenent aquelles patologies sobrevingudes que els hospitals no poden assumir, ja que tenen un 90% de les instal·lacions dedicades al virus.

Segons ha informat aquest dijous la mateixa consellera de Salut, Alba Vergés, l'atenció primària catalana ja ha seguit més de 135.000 persones, de les quals 39.000 confirmades en un laboratori i 96.000 tractats com a casos possibles. Els hospitals en són conscients i, precisament, aquest dijous han donat valor a totes aquestes tasques en una carta d'agraïment, la qual signen una desena de directors d'hospitals en reconeixement dels seus companys de la primària. "Ara que sembla que hem superat el pic epidemiològic i d'hospitalitzacions sense que, diguem-ho clar, el sistema es col·lapsés, tots nosaltres som plenament conscients que aquest petit gran èxit no s'hagués pogut aconseguir sense la vostra fenomenal tasca", comença la missiva.

I la carta continua: "La primària heu sigut un mur de contenció formidable, una primera línia d'un valor enorme". Hi coincideix Vergés, que a la compareixença diària del Govern per valorar el pas del virus per Catalunya ha remarcat que el paper de la medicina familiar i comunitària "és i seguirà sent imprescindible les properes setmanes" pel control de l'epidèmia. 

Els CAP demanen obrir també els caps de setmana per afrontar la crisi del coronavirus

Amb tot, la primària lamenta l'escàs reconeixement al llarg de la pandèmia. "[La crisi] s'ha explicat fins ara basant-se en UCIs i respiradors, però no s'ha explicat prou que el 80% dels pacients de covid-19 són pacients lleus i que són detectats i continguts per l'atenció primària", explicava a l'ARA Antoni Sisó, president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC). També la vicesecretària general del sindicat majoritari de facultatius Metges de Catalunya, Ana Roca, insisteix en la idea de "mantenir una atenció primària forta" i subratlla que això passa per equipar els professionals amb les mesures de protecció adients. S ense aquesta seguretat, els professionals s'exposen a contagiar-se, sobretot els que fan atenció domiciliària.

"La confiança de la població"

Entre els aspectes que assenyalen a la carta els directors d'hospitals com el de la Vall d'Hebron de Barcelona, el Germans Trias i Pujol de Badalona, el Josep Trueta de Girona o el Verge de la Cinta de Tortosa, destaca l'assumpció de "noves responsabilitats en temps rècord" de la primària. Per exemple, en el diagnòstic de casos sospitosos. A Catalunya hi ha 82.523 casos possibles d'infecció de coronavirus, és a dir, persones que presenten símptomes i que un professional facultatiu classifica com a possible cas. D'aquests, molts han estat examinats i detectats a la primària.

A més, també fan un seguiment molt acurat dels pacients que arriben amb símptomes menors i que passarien desapercebuts perquè no fan febre o símptomes molt evidents. "A banda de ser la porta d'entrada de la patologia crònica, també actua com a dic de contenció de la pandèmia, identificant i aïllant els casos lleus de covid-19", assegura Roca. 

"La confiança que la població té en la primària ha facilitat que poguéssim accedir als malalts de covid-19 per telèfon, amb visites presencials o domiciliàries, perquè ja és el nostre entorn natural i el que ens ha permès gestionar una part del volum de pacients", explica Xavier Bayona, metge especialista en medicina familiar i comunitària i director dels equips d'atenció primària del Gornal i Bellvitge, a l'Hospitalet de Llobregat.

"I no oblidem l'assistència a la resta de pacients que no estan afectats pel coronavirus, però que necessiten la gestió de les seves patologies, ja siguin cròniques o sobrevingues", continua la carta dels centres hospitalaris. En aquest sentit, la presidenta de l' Associació d'Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), Alba Brugués, detalla que la infermeria familiar només va dedicar-se exclusivament al covid-19 els primers dies, després i durant tota l'epidèmia, continuen fent seguiment als pacients crònics, els més fràgils. També segueixen fent visites de pediatria, per posar vacunes o fer observacions directes, i molt especialment s'encarreguen del triatge de pacients a les urgències, separant els que presentaven símptomes dels que venien per una altra qüestió i no en tenien.

Ecògrafs de butxaca per al diagnòstic de covid-19 a les residències

Els hospitals també subratllen que la primària ha "engegat del no-res els hotels de salut, clau per al drenatge de la xarxa hospitalària". Uns recursos als quals tenen accés  els  malalts que estan prou bé per rebre l'alta, sense símptomes i bon pronòstic, però que no poden mantenir l'aïllament indispensable per no encomanar el virus o conviuen amb població de risc. Aquests espais permeten també fer-los seguiment per garantir que estan recuperats i que poden tornar a casa.