L’ATM encara no sap com compensarà els usuaris afectats per les noves restriccions

BarcelonaLa segona onada de contagis i restriccions pel covid-19 ha atrapat el sector del transport públic quan encara no ha pogut resoldre tots els problemes que va causar el confinament del mes de març. Aleshores el tancament general va fer que l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) anunciés una compensació als usuaris que havien comprat abonaments i que els veien caducar sense poder-ne fer cap ús. Ara, però, l’ATM admet que no s’ha plantejat com compensar els milers d’usuaris afectats per la segona onada de restriccions. De fet, el nou estat d’alarma, les noves limitacions horàries i de mobilitat i la “recomanació” de fomentar el teletreball tornen a afectar milers d’usuaris que ja havien comprat nous abonaments.

Fins ara l’ATM ha bescanviat més de 195.000 títols caducats durant la primera onada, que es van allargar perquè segueixin sent vàlids. D’aquests bitllets -segons dades de la mateixa autoritat del transport- més de 160.000 s’han actualitzat de manera automàtica a les màquines validadores i 35.000 més s’han fet manualment, avaluant cas per cas, a través d’un formulari de reclamació. Ara, però, fonts de l’ATM admeten que compensar els diners gastats “és molt més complicat”, tant per la varietat de casos com pel forat econòmic que arrossega el sector.

La segona onada, marcada fins ara per restriccions “quirúrgiques” i menys generalitzades, ha provocat moltes casuístiques diferents que compliquen el retorn dels abonaments. De fet, l’ATM ha confirmat a l’ARA que de moment només es plantegen compensar els universitaris que han adquirit una T-Jove recentment i ara no poden utilitzar-la. És exactament el que li va passar al Roger Gravet: “Em vaig tornar a comprar la T-Jove, que val 80 euros, al setembre i dues setmanes després ens van tancar les universitats; la tinc sense ús a la cartera”, es queixa aquest estudiant a la UPF. Com ell milers d’universitaris s’han vist afectats per les restriccions. I no són els únics: més de 41.000 treballadors del sector de la restauració afectats per expedients de regulació temporals (ERTO) tampoc van a treballar. “A sobre que ara cobro molt menys, he llançat 40 euros en una T-Usual que em caducarà sense haver fet servir”, lamenta la Júlia, una cambrera de 35 anys. La necessitat de retornar el bitllet en aquests casos sembla “evident” per moltes fonts del sector consultades per l’ARA: “El problema és com fer-ho”, admeten. Hi ha dificultats, fins i tot, encara més subtils. Què passa, per exemple, amb els treballadors que fan teletreball per obligació de l’empresa seguint les “recomanacions” del Govern? Aquesta casuística i el degoteig d’anuncis de mesures restrictives a la mobilitat són algunes de les incògnites que mantenen aquests bitllets pignorats als calaixos i les carteres dels usuaris.

Alguns operadors com Renfe han decidit ja que retornaran tots els bitllets sempre que hi hagi mesures restrictives demostrables. Però el cost de fer-ho no és menor. Des que va començar la pandèmia, només l’operadora espanyola ja ha retornat 40 milions d’euros en 11.000 bitllets. El forat econòmic, que cada vegada és més gran, no ajuda. L’ATM calcula que d’aquí a finals d’any perdran 400 milions d’euros, una xifra que podria augmentar si les restriccions limiten la mobilitat o si, finalment, s’han de reemborsar tots els bitllets.

Davant d’aquest escenari el sector del transport públic s’esforça en transmetre la idea que viatjar en bus, en tren o en ferrocarril “és del tot segur”. Ho fan avalant-se en informes europeus i internacionals, que corroboren que la transmissió en aquests espais és mínima. De fet, segons les estadístiques de la Generalitat, el transport públic no està ni tan sols entre els deu llocs on s’originen més brots. Actualment, les transmissions i contagis s’originen, sobretot, en l’entorn familiar, l’ensenyament, les residències de gent gran o l’àmbit laboral.

Tres casuístiques de viatgers del transport públic aquesta segona onada

Roger Gravet, 20 anys

“Em vaig comprar la T-Jove a finals de setembre, em va costar 80 euros i només l’he fet servir dues setmanes, després ens van obligar a fer classes online”, lamenta el Roger Gravet, estudiant de la UPF. Per a ell, aquest import, sumat al del pis d’estudiants i les despeses que paga, és molt alt: “Fa molta ràbia no haver-ho amortitzat”. “Sincerament, no tinc esperances de recuperar-ho, perquè conec gent que encara està esperant que li compensin el bitllet de la primera onada”, admet. “Estaria bé que ens donessin alguna informació; almenys això et tranquil·litza -continua-. El millor seria allargar-ne la validesa mentre les unis estiguin tancades”. El Roger assegura que si tornen a obrir la UPF ell ha decidit passar-se la T-Casual, per evitar perdre més diners en cas d’un nou tancament.

Júlia Blanch, 35 anys

La Júlia és un dels 41.000 afectats pels nous expedients de regulació (ERTO) al sector de la restauració. Fa de cambrera i, fins ara, sempre es desplaçava en metro. Té una T-Usual nova, que li va costar 40 euros i que li caducarà sense haver pogut amortitzar-la. “A sobre de l’ERTO i de cobrar moltíssim menys, he llançat els diners en l’abonament”, lamenta. Com ella, molts altres usuaris tampoc poden fer ús del bitllet com a conseqüència directa de les restriccions del Govern. “Qui em compensarà?”, es pregunta. Durant la primera onada va tenir “més sort”, diu. “El confinament em va enganxar amb la targeta a punt de caducar i ja no en vaig comprar cap altra -explica-. Quan ens van desconfinar, anava a treballar des de l’Arc de Triomf fins a la plaça Espanya caminant”. “Ara el que haurien de fer és allargar la validesa als que ens hem vist afectats per les restriccions, però, ¿com demostro jo que soc cambrera i estic en ERTO?, reflexiona.

Josep Carbonell, 36 anys

El Josep no està directament afectat per les restriccions, però la seva empresa ha decidit seguir les “recomanacions” del Govern i fomentar el teletreball. “Al març vaig deixar inactiva la T-Usual, que és mensual i val 40 euros, i em van dir que la podia reactivar fàcilment: quan la validés de nou se m’allargarien automàticament els dies no gastats”, explica. El problema és que ell ha canviat d’hàbits. “He vist que, tot i que tinc la feina molt lluny, em sento bé anant-hi caminant”, reconeix, i explica que quan torni a l’oficina seguirà fent-ho a peu: “Així faig salut i corro menys riscos de contagi”, valora. Com que vol deixar el transport públic, ara pensa que farà amb els 40 euros invertits en la T-Usual per no perdre’ls: “Estic pensant de donar-la a algú que la pugui aprofitar”, conclou.