Retrobament entre avis i nets sense abraçades ni petons

Els experts aconsellen dialogar molt abans i després del primer encontre amb els més grans 

La Laia, que té sis anys, feia dos mesos que no veia els avis. Dilluns es van retrobar i van decidir anar a caminar per la riera que hi ha a prop de casa i així evitar els espais tancats. L’àvia, que sempre ha tingut una relació molt especial amb la neta –és qui li ha ensenyat a nedar i abans de l’estat d’alarma l’anava a buscar moltes tardes a l’escola–, no va poder evitar abraçar-la. La Laia també l’ha enyorat molt i durant el confinament contínuament li trucava o li enviava vídeos amb les activitats que feia, li volia mostrar pràcticament tot, però no se li va llançar als braços com sempre acostumava a fer.

La Tanit i l’Aina, que tenen cinc i vuit anys, dilluns van fer un sopar amb els avis de Sabadell, a la terrassa de casa seva, i ahir dimarts, en van fer un altre, també a la terrassa de casa, amb els avis de les Franqueses del Vallès. No es van abraçar ni fer petons, havien preparat les cadires amb una distancia prudencial, i un pa amb tomàquet perquè cadascú es pogués preparar el seu menjar. Els avis van anar directes a la terrassa. “Abans de trobar-nos, ho vam parlar i vam pactar que no ens tocaríem. Amb les nenes també ho treballem des de fa molt de temps, amb les sortides al carrer els hem explicat que s’ha d’anar amb compte amb els més vulnerables i no apropar-nos-hi gaire”, diu el seu pare, Lluís Albarracín. Aquesta família de Sabadell ha tingut molta cura des de l’inici de la pandèmia: netegen amb alcohol tot el que entra a casa i ho posen en quarantena. Fins aquesta setmana, la Tanit i l’Aina es comunicaven amb els avis per videotrucada i, amb els que viuen a Sabadell, ho feien també a través de la finestra, quan ells sortien a passejar. En Pol, que té tres anys, de moment no podrà veure l’avi que té diferents patologies. Ara per ara, prefereix, per prudència, no tenir cap contacte amb el seu net.

Compartir taula i menjadors ben ventilats 

Aquests dies moltes famílies han viscut el primer retrobament després de més de dos mesos de confinament. Sovint sense tenir gaire clar què fer. ¿Es pot compartir la taula? ¿I l’amanida? ¿S’ha de mantenir més d’un metre de distància? ¿És millor evitar els espais tancats? ¿Com mantenir les distàncies en un menjador que fa menys de 20 metres quadrats? ¿S’ha de portar mascareta mentre se sopa? Les últimes dades conviden a l’optimisme: “Les dades són molt positives, a l’àrea metropolitana nord no arribem a dos casos diaris, al Taulí portem quatre dies sense cap cas nou”, explica Manel Cervantes, cap de malalties infeccioses de la Corporació Sanitària del Parc Taulí.

Cervantes creu que molt aviat es podrà tornar a la normalitat tal com la coneixíem abans de la pandèmia però de moment aconsella prudència amb els col·lectius més vulnerables: “S’hauria d’evitar el contacte, les abraçades i els petons, però les famílies es poden reunir, fer àpats conjunts, i compartir una taula”, diu Cervantes. Això sí, evitant utilitzar els mateixos coberts o gots i que cadascú tingui el propi plat. D’altra banda, és millor si els encontres es poden fer a l’aire lliure i, si són en espais tancats, el consell és intentar tenir la casa ben ventilada. Hi ha qui s’angoixa per si la malaltia es transmet a través dels aliments, però el cap de malalties infeccioses del Taulí assegura que n’hi ha prou amb netejar-los amb l’aigua clorada que surt de l’aixeta. 

Anticipar les trobades 

Alguns avis tenen por que dos mesos sense contacte hagin pogut trencar aquella relació tan especial que tenien amb els nets. A més, a vegades, en aquests retrobaments, alguns infants no són tan espontanis com acostumaven a ser-ho. “És millor anticipar les trobades, explicar als infants com seran, quines precaucions hem de prendre, parlar dels sentiments, hi pot haver sorpresa, nervis... –explica Iris Pérez, psicòloga infantil del Taulí–. Hi haurà alegria i felicitat però alguns nens es poden quedar parats perquè potser s’han trucat molt amb els avis però no és el mateix que el contacte físic. Amb el temps tot es normalitzarà, els vincles que tenien tornaran, els infants són molt flexibles, i l’amor que es tenen ho superarà”. Pérez destaca que també és molt important verbalitzar les emocions després del retrobament: “Hem de parlar de com s’han sentit, si no trobem el moment per fer-ho, i no ho processem tot plegat, després serà molt més difícil de gestionar”.

L’angoixa d’alguns avis i la por a emmalaltir és molt comprensible, perquè el virus continua sent un perill real. “La majoria d’infants són asimptomàtics però no són la principal font de transmissió –explica Cervantes–. Encara no se sap per què els afecta molt menys, s’ha d’investigar molt, però hi ha algunes hipòtesis com poden ser la immaduresa dels receptors dels arbres respiratoris i digestius o el fet que és molt difícil tenir diferents virus a la vegada, un virus protegeix de l’altre”.

En aquests casos en què el retrobament encara no és possible, Pérez aconsella mantenir el contacte amb les videotrucades i intentar una aproximació gradual, per exemple, si és possible, a través d’una finestra o un balcó. “Intentar fer un primer pas, més enllà de la pantalla, un apropament més real perquè som una cultura en què la proximitat i la calidesa són molt importants –assegura Pérez–. La tecnologia ens pot ajudar però és tot més fred i els infants són menys espontanis a través d’una pantalla”. I si no sempre hi ha alternatives per apropar-nos poc a poc, com moltes que han sorgit al llarg d'aquests mesos de confinament: cartes, dibuixos, contes a cau d'orella per telèfon o històries que s'expliquen de terrassa a terrassa.