Els bancs i els fons hauran d'oferir lloguer social també als ocupes abans de desnonar-los

Calvet rectifica i presenta un nou decret de mesures per a l'habitatge consensuat amb el PSC i comuns

Gir del Govern per intentar pal·liar l'emergència habitacional que pateix Catalunya. En l'última reunió de l'any, el Govern ha revisat i aprovat de nou el decret llei de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge. El text ja es va aprovar al març, però no va satisfer la resta de grups i el conseller del ram, Damià Calvet, va haver de retirar-lo per falta de suports. 

Ara un dels canvis més importants del nou decret és que els bancs i els fons d'inversió, que ja estan obligats a oferir un lloguer social a les famílies vulnerables abans de desnonar-les, també estaran obligats a fer aquest gest amb "les famílies a qui se'ls acabi el contracte de lloguer", les que "es trobin afectades per processos de desnonament" o bé les que estiguin "ocupant un habitatge" sense cap tipus de contracte i puguin demostrar que porten més de sis mesos vivint al pis en el moment d'entrada en vigor de la llei "i que òbviament estiguin en una situació de vulnerabilitat", ha matisat Calvet, que ha remarcat que aquests ocupes hauran de tenir informes favorables dels serveis socials dels seus municipis. "Estem creant més condicions per atendre l'emergència", ha dit el conseller.

"Estem creant més condicions per atendre l'emergència"

Damià Calvet Conseller de Territori i Sostenibilitat

Aquest lloguer social "obligatori", a més, passarà de 5 a 7 anys per a les famílies vulnerables o que se'ls acabi el contracte de lloguer per igualar-los a la llei d'arrendaments urbans, i també serà obligatori, segons el nou decret, per als propietaris que, tot i no ser bancs ni fons ni entitats de gestió, tenen més de 15 habitatges de propietat. Calvet ha subratllat que el Govern "vetllarà perquè es compleixi" aquesta oferta de lloguer, ja que els moviments socials per a un habitatge digne han denunciat reiteradament que, fins ara, la norma no s'estava complint.

Allotjaments d'emergència en sòl per a equipaments

El nou decret també vol fomentar els habitatges de protecció oficial, tant públic com privat, segons ha explicat el conseller. En aquest sentit, el nou decret –tal com ja preveia l'anterior document del març– vol blindar l'habitatge protegit convertint-lo en permanent.

A més, també facilitarà els canvis d'usos del sòl d'equipaments tant públics com privats: el nou decret permetrà construir allotjaments d'emergència en terrenys previstos inicialment per fer equipaments mentre no s'utilitzin. "Així volem dinamitzar la resposta per a les taules d'emergència, que tenen una llista d'espera molt llarga –ha concretat Calvet–. L'objectiu és disposar de més habitatge amb lloguer assequible molt ràpidament".

"L'objectiu és disposar de més habitatge amb lloguer assequible molt ràpidament"

Damià Calvet Conseller de Territori i Sostenibilitat

El decret també inclou "multes i capacitat d'expropiació" per a aquells immobles que estiguin desaprofitats i s'amplia el dret a tempteig i retracte (el dret de l'administració a comprar un habitatge abans que surti al mercat). Fins ara només es podia fer en una primera operació, però a partir d'ara s'estén a segones i terceres operacions, per evitar el canvi de mans entre fons d'inversió i l'especulació.

Canvis als preus de pisos de protecció oficial

El decret també vol simplificar i actualitzar els preus dels pisos de protecció oficial, que es calculen amb els mòduls, "per fer-ho més atractiu per als promotors privats". El decret preveu un únic mòdul –forquilla de preus– per a tota l'àrea metropolitana de Barcelona. Aquest canvi, però, també inclourà una actualització que probablement "encarirà una mica" el mòdul, segons ha explicat el conseller als periodistes. 

A més, el decret també preveu canvis en les reserves mínimes obligatòries per a pisos de protecció oficial, és a dir, que els promotors i les administracions hauran de preveure més pisos de protecció oficial quan es facin ampliacions de ciutats. "Això ens permetrà fer més habitatge social", ha insistit Calvet.

La reacció a les mesures

El decret s'ha fet, segons Calvet, amb el consens del PSC i els comuns. De fet, el conseller ha remarcat que el text té "un ampli consens" i per això espera que, aquesta vegada sí, es pugui convalidar en menys d'un mes, al primer plenari parlamentari, el pròxim 22 de gener. La conselleria assegura que el text també s'ha consensuat amb els moviments socials.

La regidora d'habitatge del govern de Colau, Lucía Martín, ha celebrat el nou decret i ha assegurat que es tracta d'un "canvi de 180 graus" en relació al anterior decret que van tombar. Tant Martín com la tinent d'alcaldia, Janet Sanz, han expressat que el nou text aprovat és fruit del "treball conjunt" amb l'Ajuntament de Barcelona i han demanat que el Govern mantingui aquest diàleg en tots els temes cabdals que afecten els ciutadans. 

El grup promotor de la llei catalana d'habitatge (la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, l'Observatori Desc i l'Aliança contra la Pobresa Energètica) també s'han mostrat eufòrics perquè creuen que els canvis "blindaran" milers de famílies de l'exclusió residencial. Tot i així no abaixen la guàrdia: "Demanem que les ocupacions en precari no estiguin només limitades als sis mesos", ha dit la líder de la PAH, Lucia Delgado. 

El Sindicat de Llogaters ha sigut més prudent. Han coincidit que el nou decret és "un pas important" i han aplaudit que es creïn més supòsits per al lloguer social i que siguin de 7 anys de durada. En canvi, reclamen que aquest punt –que seguint la llei de l'habitatge es preveu per als pròxims tres anys– es converteixi en permanent.

"No pot ser que aquells que tenen un o dos immobles estiguin al mateix sac dels que en tenen 10 o 14 i no necessiten treballar"

Sindicat de Llogaters

Els portaveus del sindicat també han remarcat que, tot i que el decret amplia el concepte de gran tenidor, "cal trobar una manera perquè els rendistes, és a dir, les persones que tenen cinc o més habitatges en lloguer, també tinguin obligacions socials diferents a les dels petits propietaris". "No pot ser que els que tenen un o dos immobles estiguin al mateix sac dels que en tenen 10 o 14 i no necessiten treballar", han subratllat en un comunicat.

Així mateix, el sindicat considera que l'augment de les reserves per a habitatge protegit es queda curta i lamenta que el decret continuï sense abordar la regulació dels lloguers en el mercat privat.