Mobilitat
Societat 05/07/2019

Les motos d’ús compartit es triplicaran

L’Ajuntament de Barcelona regula les llicències per circular a la ciutat i el sector veu marge per seguir creixent

Maria Ortega / Gemma Garrido Granger
3 min
El servei de moto sharing estarà disponible a partir del mes de març.

BarcelonaL’Ajuntament de Barcelona va aprovar ahir la normativa per regular l’ús compartit de vehicles i establir el nombre màxim de motos i bicis que tindran permès moure’s per la ciutat. A partir d’ara hi circularan el triple de motos i ciclomotors i el doble de bicicletes: en el cas de les motos s’atorgaran 6.958 llicències, i en el de les bicicletes, 3.927. Amb la regulació, Barcelona intenta solucionar un repte que actualment afronten la majoria de grans ciutats, on creix la demanda de vehicles compartits i baixen les vendes de cotxes.

Barcelona permetrà, finalment, triplicar la flota de motos d'ús compartit

L’equip d’Ada Colau, finalment, ha augmentat el topall de permisos que es donaran als vehicles compartits. Una nova ordenança que fa créixer les previsions inicials del consistori, que l’any passat fregaven les 4.000 llicències per a les motos i les 1.500 per a les bicicletes. El regidor de Mobilitat, Eloi Badia, va justificar ahir el canvi defensant que després de recalcular la capacitat d’absorció, és a dir, la disponibilitat d’estacionaments a la zona considerada més saturada -l’Eixample, Gràcia i la part baixa de Sarrià i Horta-, el consistori va concloure que encara es podia incrementar la flota total de vehicles. Cada empresa, però, podrà controlar un màxim de 1.325 bicis i 2.319 motos, i les llicències seran vigents durant tres anys -prorrogables un quart any- per 71,51 euros la unitat.

Les empreses que guanyin els permisos hauran de garantir la geolocalització dels vehicles i reubicar en un màxim de 24 hores les bicis i les motos mal estacionades. Si no, poden perdre la llicència i enfrontar-se a multes de 450 euros. Badia va remarcar que limitar el nombre de llicències és “clau” per ordenar un sector que va a l’alça. Un cop consolidada la normativa per a bicis i motos -va subratllar- s’obrirà el debat per fer el mateix amb cotxes i patinets. Aquests últims, fins ara, perseguits pel govern municipal quan apareixien estacionats en ancoratges públics, tal com va avançar l’ARA.

La plataforma Smart Mobility, que aglutina tots els operadors de mobilitat compartida, va valorar a l’ARA positivament la nova ordenança: si bé admeten que s’esperaven un ventall de llicències superior per empresa, van qualificar el canvi de “bon punt de partida”. Sempre que, però, la xifra s’incrementi progressivament. “El model dels vehicles compartits és un mercat que creix molt ràpidament, i amb aquest volum de llicències reduït unes poques empreses el saturaran”, va apuntar la portaveu de l’entitat, Anna Merino. Sumant-se a les crítiques de la multinacional Mobike, que considera que el nombre de llicències fixat és massa restrictiu, Smart Mobility lamenta que això “pugui penalitzar les start-ups ”.

Complement del transport públic

Els experts, però, recorden que els vehicles d’ús compartit s’obren pas entre les preferències de la població en detriment del transport públic. De fet, el RACC va revelar que el sharing sedueix únicament els joves i que gairebé la meitat d’ells són usuaris que venen del metro, el tren o el bus. Menys del 10% -apuntava l’estudi- deixaven de fer servir els cotxes i les motos privats per canviar a aquests transports compartits. “A llarg termini veurem menys cotxes, i això només serà positiu sempre que el sharing complementi el transport públic i no el substitueixi”, resumeix Ricard Riol, president de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic. Si bé cal regular la seva presència a les ciutats, Alfons Perona, advocat i assessor en temes de mobilitat urbana sostenible, avisa que pot fomentar “un sistema de mobilitat individualitzat” que segueixi l’estela dels cotxes i provoqui problemes de mobilitat als carrers i entre els vianants.

Protesta veïnal pel tall a la L1 de metro

Segona concentració dels veïns de Santa Coloma de Gramenet i de la Trinitat del districte de Sant Andreu de Barcelona per denunciar que el tall de la L1 de metro -de Fondo a Clot- els té incomunicats. El veïnat es va concentrar ahir a la Meridiana des de les vuit del vespre per tallar el trànsit i denunciar que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) no ha habilitat serveis especials de busos que facin el recorregut íntegre del tram en obres. Els afectats retreuen a l’empresa que triguen “una hora més” a fer els recorreguts que, abans, podien fer d’una tirada amb la línia vermella.

stats