José Antonio Donaire: “Barcelona és el laboratori de la gestió turística del futur”

BarcelonaJosé Antonio Donaire (Salamanca, 1968) és des de fa tres mesos el comissionat per a la Gestió del Turisme Sostenible de l'Ajuntament de Barcelona. Doctor en geografia i professor titular de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona, és veí del Gòtic, on veu de primera mà els efectes d'un turisme que el consistori opina que ha tocat sostre.

Els hotelers avisen que està baixant el turisme. És una bona notícia?

— Les dades encara diuen que creixem lleugerament. Són els darrers efectes de la decisió d'aturar el creixement de l'oferta. A partir d'ara tindrem cada any més o menys els mateixos turistes, i ens haurem d'acostumar a avaluar el turisme amb uns nous indicadors. Quina ha estat la petjada hídrica? Quants turistes no han anat a les zones de gran concentració? Quines són les condicions laborals del sector?

Quin tipus de turisme ha de buscar Barcelona?

— Ara el turisme professional suposa aproximadament el 19% del total, i el cultural un 20%. La resta és majoritàriament oci. L'objectiu és que cadascun d'aquests àmbits representi un terç del total. Com més tipus diferents de turistes tinguem, més fàcil és que un problema puntual en un segment no afecti el conjunt.

Com s'aconsegueix?

— Un exemple. Acabem d'aprovar un increment substancial de l'aportació que fem a un fons destinat a l'atracció de congressos internacionals. Estem en un món global, altament competitiu, però Barcelona té uns actius fortíssims i no només volem consolidar els congressos que tenim, sinó atreure'n de nous.

El Gremi d'Hotels diu que l'augment de la taxa turística pot posar en risc el Mobile.

— Em sobta que ho diguin. L'increment substancial de preu dels hotels els últims anys no ha tingut un efecte negatiu sobre la captació de congressos. Sembla estrany que diguin que quatre euros per persona i dia durant els pròxims quatre anys sí que el tindrà. Seria més fàcil que reduïssin els seus preus. Pel que fa al Mobile, el veiem per molts anys a la ciutat.

La reducció de terminals de creuers reduirà realment el volum de creueristes?

— La nostra aposta és passar de set a cinc terminals, però també reduir la capacitat final d'acollida de creueristes, que passarà de 36.000 a 31.000. És una mena de PEUAT del port, que en redueix la capacitat màxima. Tenir 5.000 creueristes menys al dia és moltíssim. Són 150.000 creueristes menys cada mes, i això vol dir mig milió de creueristes menys a l'estiu. És veritat que si els creuers decideixen desplaçar una part d'aquesta oferta als mesos de temporada baixa la suma final de l'any serà un decreixement lleu, però haurem limitat la pressió molt forta sobre la ciutat que té la presència massiva de creueristes a l'estiu.

Barcelona tancarà tots els pisos turístics? O podria estudiar mantenir-ne alguns?

— L'Ajuntament amb això ha estat molt clar: aplicarem el decret que ens permet extingir les llicències. Estem en emergència habitacional i la nostra posició és permetre que 10.000 habitatges passin al mercat immobiliari.

Això pot desplaçar aquesta oferta a la resta de municipis. Cal una regulació metropolitana?

— Estem treballant amb els municipis metropolitans perquè la resposta sigui coordinada respectant sempre l'autonomia municipal. No podem dibuixar un escenari en el qual l'àrea metropolitana absorbirà l'excedent de demanda de Barcelona.

Barcelona pot obrir 4.000 places d'hotel en zones no tensionades. No hi ha risc de desplaçar el problema?

— Estem convençuts que una de les respostes a l'impacte del turisme és una millor distribució territorial de l'activitat. Permet reduir la pressió sobre les zones més congestionades i al mateix temps distribuir millor els beneficis del turisme. Nosaltres estem fent una aposta estratègica per la Sagrera.

Tem que hi pugui haver oposició d'aquests barris on fins ara no hi ha tants turistes?

— Normalment la resposta contra el turisme es dona en els barris de màxima concentració turística. Crec que, de forma intel·ligent, mesurada i sempre adaptada a les condicions de l'entorn, es pot fer un procés de reestructuració de la pressió turística i de diversificació que permeti que el resident no vegi modificada la seva pràctica quotidiana i diversificar l'impacte econòmic positiu que té el turisme sobre la ciutat. El turisme és una font de riquesa amb un efecte indirecte sobre molts sectors de la ciutat, i aproximadament el 60% va cap a sectors no turístics com el comercial i l'agroalimentari.

És compatible voler limitar l'oferta en creuers i pisos turístics i alhora apostar per ampliar l'aeroport?

— A l'hora de limitar el turisme hi ha diverses eines, i Barcelona ha escollit limitar l'oferta d'allotjament. L'aeroport té moltes funcions, una de les quals és la dinamització econòmica de la ciutat.

Vostè s'havia mostrat contrari a aquesta ampliació pel seu impacte mediambiental. Què ha canviat?

— Quan entro al govern, jo ja sabia quina decisió havia pres l'Ajuntament. I el govern també sabia quin era el meu posicionament sobre aquest tema. El meu compromís és el de treballar per la ciutat en els propers dos anys, i em centro en el que és estrictament la meva àrea.

I què espera poder fer en aquest temps?

— Tenim tres grans objectius: limitar el nombre de visitants, incidir en quins visitants volem i distribuir-los territorialment d'una altra forma. Amb humilitat, però també amb contundència, dic que Barcelona és la ciutat de referència en la gestió del turisme urbà a nivell mundial. Mesures com la gestió de la taxa turística, les terminals de creuers i la implantació del PEUAT estan cridades a formar part dels manuals de gestió turística. En certa manera som el laboratori de la gestió turística del futur. Estic convençut que d'aquí uns anys altres ciutats arribaran al nostre camí i probablement podrem parlar del model barceloní.

Han acordat reduir l'aforament del Parc Güell en 500.000 visitants en dos anys. En el futur es reduirà encara més?

— Primer hem de valorar quin serà l'impacte d'aquesta mesura sobre la dinàmica turística, però una de les apostes estratègiques de l'Ajuntament és reduir l'afluència en els espais on és més gran.

L'entrada es podria encarir?

— El preu i la fiscalitat sempre són factors que s'han de treballar amb cura perquè no tinguin un efecte negatiu. Però comparant-ho amb altres models europeus i altres propostes que hi ha a la ciutat, sempre es pot estudiar un increment.