Els carrers més gentrificats d’Espanya són a Barcelona

BarcelonaQue un barri es gentrifiqui vol dir que cada vegada hi ha més veïns amb un poder adquisitiu alt –que sovint venen de països més rics– que obliguen els residents amb rendes més modestes –que sovint són els veïns de tota la vida– a desplaçar-se a zones més allunyades del centre d’una ciutat per trobar condicions de vida assequibles. No és novetat que Barcelona viu des de fa anys un procés de gentrificació, però ara un informe del Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha permès quantificar-ho. I la conclusió és que la capital catalana és la ciutat espanyola que viu més intensament aquest procés i que té els dos barris més gentrificats de tot l’Estat.

Els investigadors, que han publicat el seu estudi a la revista Perspectives Demogràfiques, han agafat com a mostra deu ciutats espanyoles –de catalana només hi ha Barcelona– i les han sotmès, carrer per carrer, a un seguit de variables per poder crear un índex de gentrificació. Són variables com l’augment de la població jove, dels veïns amb estudis universitaris, dels residents que ocupen categories laborals altes, que venen de països rics i que viuen sols. A més, s’analitza com ha augmentat el preu dels lloguers a la zona. Aquest índex dibuixa els barris de les ciutats espanyoles –Barcelona, Madrid, Palma, València, Bilbao, Màlaga, Las Palmas, Sevilla, Saragossa i Múrcia, per ordre de gentrificació– per colors depenent del seu nivell de gentrificació: com més vermell, més alt és aquest índex, en el qual el valor més alt és l’1.

I hi ha dos barris barcelonins que s'acosten molt a l'1. Són, en primer lloc, la Barceloneta, que registra un índex de 0,941. Després ve el Born, sobretot la part inferior que toca a la Barceloneta, amb un valor de 0,925. Aquests dos barris, tots dos del districte de Ciutat Vella, són els més gentrificats de l'Estat. Per darrere ja ve el centre de Madrid, concretament els carrers que envolten la plaça del Dos de Maig, amb un valor de 0,919. La part més cèntrica de Madrid està completament pintada de color vermell, com també passa amb molts barris de Barcelona, com ara bona part de l'Eixample.

Expansió pels barris més perifèrics

L'estudi analitza l'expansió de la gentrificació des de l'any 2011 fins al 2021. Una dècada en la qual s'ha constatat aquest fenomen en els barris més cèntrics de Barcelona. De fet, la capital catalana lidera pràcticament totes les variables lligades a la gentrificació, i això també va associat a un augment del lloguer. Però l'estudi també confirma que aquest fenomen s'ha començat a viure en zones més allunyades. Concretament, assenyala que la gentrificació s'estén ja cap a barris com Sant Antoni, la Sagrada Família i l'interior dels districtes de Sant Martí i Sants-Montjuïc.

De fet, totes les ciutats analitzades han patit pujades notables en el preu del lloguer, excepte Saragossa i Múrcia, on els increments han estat limitats a zones molt específiques. La gentrificació ja es nota més enllà de les dues grans ciutats de l'Estat, sobretot a Palma i València, que són els nuclis urbans que s'acosten més a Barcelona i Madrid.