Colau compra dos edificis a la superilla de l'Eixample (que no són la Casa Orsola)

BarcelonaEn any electoral, no podia faltar un anunci important en la trobada anual de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, amb la premsa: l'acte batejat com l'Alcaldessa Respon, que organitza el Col·legi de Periodistes. I en plena voràgine de conferències i decisions com la de Jaume Collboni de deixar el govern per centrar-se en la campanya, Colau s'ha centrat a treure pit de la feina feta i a vendre el projecte. Ha repetit el que serà, segur, un dels mantres de campanya del seu partit: que els comuns són, diu, "els únics" que tenen clar quin model de ciutat volen (amb els eixos verds i el tramvia com a projectes estrella) i que la resta, o hi fan matisos o bé, en el cas de Xavier Trias, ho volen desmuntar tot i "tornar al passat". El missatge busca la polarització entre comuns i Junts. De fet, ha deixat clar que amb qui no pactaria en cap cas és amb Trias, però sí amb ERC i el PSC, tot i les turbulències de les relacions amb els socialistes en el tram final de mandat. I ha reiterat que la decisió de Collboni d'abandonar les responsabilitats la va "decebre" tant en l'àmbit personal com en el polític.

Colau s'ha presentat a la trobada anual amb la premsa amb un gran anunci que afecta l'Eixample i que vol intentar frenar les derivades gentrificadores de les pacificacions que estan en marxa, la coneguda com a gentrificació verda. L'anunci: l'Ajuntament ha fet valer el seu dret de tanteig i retracte per quedar-se dos blocs de pisos sencers situats al voltant del carrer Consell de Cent, que és el gran eix verd que s'estrenarà primer. En concret, el consistori destina 7,8 milions d'euros a comprar i reformar un bloc al carrer Villarroel tocant a Consell de Cent, que aportarà 16 pisos al parc públic, i un altre al mateix carrer Consell de Cent, entre Viladomat i Borrell, que en sumarà 8 més. Total: 24 pisos públics en plena superilla.

Mimar l'Eixample?

"Tenim un pla per a l'Eixample que no és només la superilla, també és fer-hi habitatge públic i més escoles", ha defensat Colau per deixar clar que aquest districte, tant per la feina que ja s'hi ha fet com per la que s'hi projecta, serà un dels grans protagonistes de la campanya. Ja ho va ser el mandat passat, quan un dels hits dels comuns era començar el projecte de pacificar un de cada tres carrers. Però l'alcaldessa diu que no s'ha mimat més aquest districte que altres de més perifèrics i ha esmentat grans projectes com el pla de barris i la reforma de la Meridiana. Però ha dit que sí que s'ha parlat més de l'Eixample perquè aquí s'han "tocat interessos" i àmbits en què "algunes elits no estaven acostumades al fet que s'hi intervingués", en referència a oposicions com la de Foment. Colau ha detallat que el pla per a l'Eixample ha de tenir tres potes: reduir la contaminació, protegir el teixit comercial i protegir el dret a l'habitatge dels veïns.

La decisió de comprar els edificis, que té el doble objectiu d'ampliar el parc públic i evitar que els processos especulatius acabin expulsant veïns, contrasta amb el que va fer el govern de Colau en el cas de la Casa Orsola, també a Consell de Cent i on els veïns fa mesos que es mobilitzen per evitar expulsions. Alguns dels pisos reformats ja es lloguen per temporades i a fins a 2.800 euros al mes, quatre vegades més del que paguen la majoria dels antics veïns. En aquest cas, el 2021, l'Ajuntament va descartar fer ús del dret de tanteig i retracte quan l'antiga propietat va vendre l'immoble, amb 26 habitatges, per sis milions d'euros a Lioness Inversiones. Aleshores va argumentar que ja s'havien fet moltes compres de pisos a l'Eixample.

Una compra descartada

El 2021, el consistori havia fet servir el tanteig i retracte, que permet a l'Ajuntament un dret preferent de compra pel mateix import que hagin pactat els privats, en cinc blocs d'aquest districte: dos a la superilla de Sant Antoni (un a Borrell i l'altre a Floridablanca), dos a la Nova Esquerra de l'Eixample (un a Calàbria i l'altre a Diputació) i un altre a la Dreta (al carrer Balmes). Quan al ple de divendres passat la regidora d'Habitatge, Lucía Martín, va defensar una proposició per pressionar la propietat de la Casa Orsola a negociar amb els veïns que incloïa el punt d'instar la Generalitat o el mateix govern municipal a comprar l'edifici, l'oposició li va retreure la decisió de fa dos anys: que ara volguessin comprar el que havien rebutjat el 2021, vaja.

Des de la bancada d'ERC, li van retreure la manca de previsió i li van recordar que haurien pogut comprar el bloc per sis milions, un preu per sota del que el govern municipal estava disposat a acceptar, segons un informe intern. Però l'operació es va descartar. "Què hauria passat si no haguéssim comprat els altres blocs? Quantes cases Orsola tindríem?", es va defensar Martín. Ara sí que s'ha fet servir el dret preferent a compra del consistori en els dos edificis que avui ha anunciat Colau. Dues actuacions que s'estima que estan un 27% per sota del preu de compra i rehabilitació a les seves zones.

L'alcaldessa ha defensat que amb aquests blocs ja s'hauran adquirit 47 edificis a tota la ciutat: "Hem evitat 47 cases Orsola", ha assegurat, i ha demanat al Govern, ara que tindrà pressupostos, que aprovi una partida per comprar la Casa Orsola i altres blocs i que iguali la feina que està fent el consistori en aquest àmbit. El problema, en el cas d'aquest bloc del carrer Consell de Cent, és que no està en venda.