El comerç local busca fer-se un lloc a la Barcelona de les franquícies

BarcelonaEl comerç de proximitat de Barcelona s'està convertint en l'excepció a la regla: la proliferació de les grans cadenes i la massificació turística estan arraconant aquest tipus de locals. A més, l'elevat preu dels lloguers en zones tensionades dificulta que es puguin tirar endavant negocis particulars o amb pocs socis si no es compta amb algun ajut econòmic. Un despatx d’advocats a peu de carrer, una tapisseria com les de tota la vida o una botiga que aposta pel disseny barceloní són alguns dels serveis que han hagut de fer-se un lloc davant les dificultats i el cost que suposa obrir una botiga física a la capital catalana. Molt sovint, mitjançant iniciatives dissenyades per donar una empenta a projectes que vulguin contribuir a diversificar l'economia local.

El programa de subvencions “Impulsem el que fas” de Barcelona Activa –l'agència de promoció econòmica de l'Ajuntament de Barcelona– n'és un exemple. Fa gairebé una dècada que intenta donar resposta a aquesta problemàtica. L'última convocatòria, oberta entre el juny i el juliol, disposava de 2,5 milions d’euros per tirar endavant propostes comercials a la ciutat. A l'edició d'aquest any ha comptat per primera vegada amb ajuts específics per impulsar negocis en els denominats Espais de Gran Afluència (EGA), aquells on l’alt nombre de turistes tensiona i dificulta la convivència amb els veïns. Així i tot, alguns dels locals oberts gràcies a les subvencions de convocatòries anteriors han aconseguit establir-se en aquestes zones i l'ARA n'ha parlat amb alguns dels propietaris.

El lloguer, el principal obstacle

La botiga OMG BCN és al cor del barri Gòtic. Es tracta d’una concept store que ven roba i altres productes de més de cent dissenyadors de Barcelona. “Estar en una zona massificada implica que passa molta gent, i nosaltres oferim que puguin comprar productes que representen la ciutat”, explica la copropietària del local, Estela Portolés. Ella creu que iniciatives com la seva són “molt importants” per tenir negocis diferents en aquest tipus de barris i zones tensionades. “Apostem per apropar el disseny local a barcelonins i turistes”, comenta.

El projecte de l’Estela va néixer al Born fa més d’una dècada, on va obrir la primera botiga d’aquest tipus (i amb el mateix nom) amb el seu soci, l’Iu Bartolomé. Fa dos anys, però, gràcies a la subvenció del pla Impulsa, va poder establir un segon local al Gòtic. “Va ser un suport econòmic molt important que va fer viable l'obertura del nou local i ens va permetre contractar gent”, valora Portolés. Aquesta subvenció l’ha ajudat a consolidar-se en una zona envoltada de grans franquícies, "que al tenir més recursos acaben ocupant molts locals i provoquen que el lloguer sigui cada vegada més alt", lamenta.

Un altre barri amb els lloguers tensionats és el Raval. Aquí és on la Sandra Sarmiento va obrir l'octubre passat la botiga física del seu negoci en línia anomenat Ecometas, iniciat l’any 2019. Es tracta d’una botiga de roba interior sostenible per dones, produïda de manera ètica, justa i ecològica. La subvenció d’“Impulsem el que fas” li ha permès tenir una estabilitat econòmica durant els primers mesos del local. “Ha estat un baló d’oxigen; sense segurament hauria patit”, assegura. 

Sarmiento aposta per oferir una moda sostenible dins el món del fast fashion actual. A més, tot i considerar que Barcelona s’ha convertit en un “gran aparador”, explica que obrir la botiga al Raval ha estat un “encert”, perquè, encara que és una zona tensionada, “afavoreix els negocis que volen ser autèntics”. “Crec que el comerç local i la producció ètica estan en sintonia amb aquest barri, que destil·la multiculturalitat, convivència i respecte pels altres”, conclou.

D'idees noves a negocis de tota la vida

La sostenibilitat també és l’eix central del negoci de la Cristina Ebang, anomenat B.SOS (SOSBAG), que gràcies a la subvenció fa poc ha pogut obrir un establiment, en aquest cas al barri de Gràcia. Es dedica a reutilitzar materials de seguretat, principalment barques salvavides, per confeccionar bosses, motxilles i fundes d’ordinador. “El material que rebem prové de velers per salvar 6 persones, fins a basses de bucs que poden salvar 65 persones. Com que està dissenyat per salvar vides, és molt resistent i té molta qualitat tècnica”, explica. Afegeix que obté aquests materials al final de la seva vida útil, evitant que es converteixin en rebuig.

“Vam començar a confeccionar i a vendre en línia l'any 2020, just després del confinament. Tenim un taller de confecció, però vam pensar que era necessari tenir un establiment físic perquè els nostres clients puguin veure el producte en persona”, comenta. En aquest sentit, explica que trobar un local ha estat molt difícil i assegura que sense la subvenció municipal no hauria pogut obrir. 

El cas de la Noor és una mica diferent. Ella i la seva família –tapissers amb gairebé tres dècades d’experiència– tenien un local físic que van haver de tancar quan els van apujar el lloguer un 30%. Fa dos estius, l'ajut de Barcelona Activa els va permetre reobrir en un nou establiment, la Tapisseria Bcn. Això va contribuir també a recuperar un ofici històric, que està amenaçat per la manca de relleu generacional. A Catalunya no s’ensenya a cap acadèmia i és molt difícil trobar gent amb la formació necessària, explica.

La tapisseria és un ofici antic que consisteix en reparar o millorar tota mena de mobles o objectes que tenen tela per allargar la seva vida útil, com ara sofàs, cadires, seients de moto i cotxe… “El negoci està a la baixa perquè és un ofici artesanal i perquè pel que costa entapissar un sofà hi ha molta gent que prefereix comprar-ne un de nou. Estem en un moment de consumisme, de llençar i comprar mobles, en lloc de voler intentar allargar la vida útil dels que ja tenim”, lamenta. 

“Normalment els negocis com el nostre no estan a peu de carrer”, explica Anahí Rihaño del despatx d’advocats i immobiliària Porta Legal Associats. Ella i els seus socis van obrir l'abril passat un local físic a Nou Barris per oferir serveis jurídics gràcies als ajuts de Barcelona Activa. En cas contrari, assegura que haurien hagut d’optar per un local més petit i econòmic, que segurament seria un despatx en una planta elevada –com acostuma a ser en el cas d’aquests negocis–, i no tindrien la visibilitat d’estar en uns baixos. “Volíem posar-nos en una zona amb trànsit de gent”, afegeix.

“La intenció és quedar-nos aquí perquè en aquest barri hi ha una necessitat del tipus de serveis que oferim”, explica Rihaño, que abans treballava en un despatx en un primer pis, espai compartit amb altres empreses. “Si estàs en una primera planta ningú et veu, i la teva feina depèn del boca-orella. Ara som visibles”, assenyala. De la mateixa manera, ella i els seus socis poden oferir un servei integral, ja que al despatx hi ha advocats amb diferents especialitats, com ara penalistes, de successions, d'estrangeria. “Hi ha problemes legals quotidians pels quals tard o d’hora tothom necessita un advocat, crec que estem donant resposta a aquesta demanda”, conclou.