Pedro Velázquez: "La droga és la gran batalla de les ciutats com Barcelona"

BarcelonaPedro Velázquez (Barcelona, 1967) és, des del 2019, el cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona, cos al qual va decidir entrar fa més de tres dècades. Després d'anys amb dades delinqüencials a l'alça, els indicadors han començat a baixar, sobretot els de robatoris. La inseguretat, però, continua estant entre les principals preocupacions dels barcelonins.

Què falla?

— El concepte de seguretat és molt ampli i va més enllà de l'activitat delictiva. Les xifres són positives i tenen impacte en les percepcions, però no són suficients. Avui dia la policia no es pot conformar només amb una gestió de la delinqüència. Ens hem d'enfocar en altres àmbits com la gestió de la convivència i de les vulnerabilitats, l'estat de l'espai públic... Tot i això, també sembla que està canviant la corba de la percepció.

Com ha sigut l'estiu?

— La veritat és que molt positiu. No hi ha hagut incidents greus destacables i hem aconseguit mantenir aquesta millora en els indicadors, que marquen que els delictes s'haurien reduït al voltant d'un 3%.

Un dels factors que generen inseguretat és la sensació d'impunitat dels multireincidents. Per què passa, això?

— El Codi Penal és el que és. Ens regim per un ordenament jurídic força lax amb aquest tipus de conductes, i això els delinqüents ho saben. Què podem fer davant d'això? Conèixer molt bé el fenomen. Sabem quines persones són, quins horaris fan i en quines zones actuen. El reforç judicial i la coordinació policial s’està notant moltíssim.

Quin perfil tenen aquests multireincidents?

— Hi ha un percentatge altíssim de casos de vulnerabilitat. I el consum de drogues també té un impacte. També hi ha delinqüents més sofisticats, estructures més organitzades.

La pressió desplaça la criminalitat fora de Barcelona?

— Ho haurien d'explicar millor els Mossos, però sí que ens costa. La pressió policial a Barcelona és altíssima. I, de la mateixa manera que a vegades tensionem la zona de Ciutat Vella i ho notem en altres districtes, a l'àrea metropolitana passa exactament el mateix. El pla Kanpai intenta minimitzar aquest desplaçament amb una visió metropolitana. 

Com va la integració al sistema SIRAJ per poder consultar els antecedents policials i judicials d'una persona a tot l'Estat?

— El SIRAJ ens dona un punt de millora en la preparació de l'atestat per saber si podem posar l'etiqueta de multireincident. Des del setembre ens ha passat amb una vintena de persones. També ens permet tenir informació prèvia per afinar la pressió policial.

En quin moment està la nova unitat que estarà adscrita a la Fiscalia?

— El text d'acord ja està validat per la Fiscalia General de l'Estat. Som la primera policia local que la tindrà per demanda expressa de la fiscal. Gràcies a aquesta novetat podrem posar tot el nostre coneixement en mans de la Fiscalia i segur que serà una bona eina per lluitar contra la multireincidència. El procés està avançat, i l'equip estarà format per cinc agents i un comandament.

La relació amb els Mossos ha millorat des del canvi de govern de la Generalitat?

— La política no ens ha de condicionar en aquest sentit. El que sí que podem dir és que estem en un moment molt bo que segurament es concretarà aviat en una revisió del conveni de coordinació. La Guàrdia Urbana s'ha modernitzat i ha crescut. Volem avançar en competències que pensem que poden millorar el servei a la ciutat. 

Quina competència li agradaria tenir?

— Ens agradaria que quedés més clar que hem de poder investigar sense problema. No em refereixo a grans xarxes de tràfic de drogues, però les policies locals apleguen un coneixement del que està passant als barris que pot ser molt important per la gent que està investigant en altres nivells. Subministrar informació i generar intel·ligència: això és importantíssim. També volem poder atendre denúncies de qualsevol mena i no haver de dir a una víctima de violència masclista que canviï de comissaria. Volem avançar en competències que pensem que poden millorar el servei a la ciutat.

La Guàrdia Urbana torna a investigar narcopisos.

— Sí. En aquests mesos en què ens hem vist limitats ho vam passar malament, perquè entre que ens organitzem i tot plegat la delinqüència continua. Ara mateix estem treballant de manera normalitzada amb els Mossos.

Quants narcopisos hi ha a la ciutat?

— El nombre ha baixat moltíssim. No arriben als 10. Venim de moments en els quals n'havíem comptabilitzat 50 o 60. Està en un moment de cert control. Els delinqüents evolucionen. Abans ocupaven pisos i ara els lloguen legalment, cosa que ens complica una mica més recuperar-los.

El nombre de narcopisos baixa, però el mercat de la droga continua a l'alça. Com ha evolucionat? 

— La droga és el gran problema de les grans ciutats. En alguns països hi ha superproducció de droga: els productors de cocaïna que estan en màxims històrics. Això es combina amb una tempesta perfecta en què Catalunya s'ha convertit en una zona molt productora de cànnabis. Si unim això amb el tractament de drogues sintètiques i el fet que Barcelona és una ciutat amb port, ens posa en un risc molt important. La Guàrdia Urbana ha incrementat un 30% les detencions de salut pública respecte a l'any 2024. Tots els cossos policials tenim clar que és la gran batalla.

Què es pot fer amb la droga que entra pel port?

— No és competència meva, però, pel coneixement que en tinc, us puc assegurar que la lluita contra això és brutal. Tothom hi està molt ficat.

Han notat algun canvi d'hàbit en el consum de droga?

— L'únic canvi d'hàbit que hem notat és que hi ha més droga inhalada que no pas injectada. Hem vist una baixada molt important de les xeringues que es recullen a la ciutat.

A la Rambla és cada cop més habitual trobar-te persones que t'ofereixen droga. 

— Aquesta gent, que anomenem punters, normalment no porta droga, però sí que ens permeten fer un seguiment per saber on s'està oferint.

El fentanil ha arribat a Barcelona?

— Afortunadament, de moment no en tenim constància.

En els últims mesos hem viscut alguns tirotejos a l'Eixample. Està proliferant el crim organitzat o són fets puntuals? 

— Hem de dir que són fets puntuals. Des del gener fins ara hi ha hagut una desena d'incidents en els quals han aparegut armes de foc. No parlo de tirotejos. I totes aquestes situacions estan relacionades, sobretot, amb el món de les drogues.

Per què ara la gent té la necessitat d'anar armada quan abans en molts casos no hi anava?

— Fa dos o tres anys que estem intentant respondre a aquesta qüestió. Les armes conformen una xifra anecdòtica, però notem un increment d'incidents amb armes blanques. N'hem confiscat gairebé 2000 el primer semestre, i la prevenció a vegades no és tan fàcil. Fent una mica de zoom veiem que no són incidents vinculats a robatoris. Sobretot es donen durant les últimes hores de la nit i molts cops van associats a alcohol i les drogues, com una manera de resoldre diferències.

Estan preocupats pels menors que a vegades van armats?

— Ens trobem amb determinats incidents que podríem associar amb alguna mena d'agrupació urbana juvenil. És un fenomen que no és exclusiu de Barcelona, sinó de l'àrea metropolitana, i que també s'ha d'abordar amb els serveis socials i educadors de carrer perquè estem trobant persones que estan per sota de la majoria d'edat. Són grups molt heterogenis que no podem associar a cap nacionalitat concreta.

Un tema que alguns veïns estan relacionant amb la inseguretat són els assentaments.

— És un tema d'una complexitat enorme i que hem de tractar des d'un punt de vista social. Però sí que ens estem trobant que, quan aquestes persones es concentren en punts de la ciutat, ens genera un problema afegit. Hi ha moltíssima gent en una situació dramàtica que es guanya la vida recollint ferralla o amb altres coses i que viu a l'assentament, però també hi ha gent que delinqueix i que acaba barallant-se, increpant la gent que passa per davant i fent un ús excloent de l'espai on són. Desconcentrar els assentaments ens pot ajudar a baixar una mica la pressió en determinats espais. Jo l'única condició que poso moltes vegades és que s'esgoti la via social, i a Barcelona, en aquest sentit, hi ha una política brutal.

El ple els va deixar sense pistoles Taser. Estan decebuts?

— La Guàrdia Urbana ha de tenir els mitjans per abordar tota mena de situacions, i entre la defensa [també coneguda com a porra] i l'arma de foc no tenim una eina intermèdia. Teníem garanties perquè el seu ús fos limitat i controlat. Crec que hem perdut una oportunitat i que, al final, arribarà un altre moment en què les haurem de tornar a posar sobre la taula.

Està pendent la renovació de l'ordenança de convivència. És necessària?

— Sí. La gestió de la convivència també necessita eines administratives. Les coses han evolucionat des de fa 20 anys, i han aparegut conductes que pensem que s'han de reflectir.

Barcelona ha de tenir més càmeres?

— Per a nosaltres són una eina fonamental. Ara mateix a Barcelona hi ha unes 160 càmeres, i són poques si les comparem amb altres ciutats. A Niça, per exemple, n'hi ha 3.500. En primer lloc, tenen un efecte dissuasiu. I, a més, si es comet algun delicte a prop, se'n pot extreure la gravació i és una prova de càrrec. La instal·lació està sotmesa a una normativa hiperrestrictiva i, per tant, hem d'estar tranquils en els temes d'intimitat. Hem de pensar que no són càmeres que algú està mirant permanentment. Graven, però només se n'extreu el vídeo si és necessari.