Foment aposta per una metròpoli més connectada per fer front als grans reptes de Catalunya

BarcelonaConnexions. Aquesta és la paraula clau del cinquè informe sobre com repensar la metròpoli que ha presentat aquest dijous Foment del Treball a través de la seva Societat Barcelona d'Estudis Econòmics i Socials. Un document que sosté que només des d'una regió metropolitana forta i que actuï coordinadament, Catalunya podrà fer front als grans reptes que se li presenten, entre els quals la demografia, l'habitatge, la mobilitat, la seguretat i la innovació.

Quan ha fet quinze anys de la creació de l'àrea metropolitana de Barcelona, el debat fa temps que qüestiona si els 36 municipis i prop de 3,2 milions d'habitants que formalment la formen han sigut superats per una realitat que diu que avui la metròpoli la formen ja prop de 200 municipis i més de 5 milions de ciutadans. En el document presentat aquest dijous, Foment defensa que l'escala de la Barcelona dels cinc milions "facilita una millor resposta als reptes comuns en una àrea cohesionada per la relació constant entre les diferents ciutats".

La relació constant ja existent entre les ciutats que integren aquesta regió metropolitana és la clau de la tesi de Foment, que argumenta que el dia a dia ja permet avui "comprendre el funcionament metropolità no només com un organisme jeràrquic ni com una simple suma de municipis, sinó com una xarxa de relacions en què les solucions emergeixen de la metròpolis viscuda".

És a dir, la patronal fa una crida a afrontar el debat metropolità no únicament des de la seva dimensió administrativa –habitualment un factor de bloqueig d'aquesta discussió–, sinó des d'un "enfocament connexionista" que constati que "el comportament urbà" s’expressa a partir de les interaccions entre nodes de ciutadania, institucions, infraestructures, desplegament tecnològic, pràctiques culturals i dinàmiques econòmiques i socials. "Aquestes connexions permeten identificar patrons i promouen una cultura d’acció política basada no tant en qui governa les ciutats com en com esdevenen, i en com i amb quina intensitat els canvis en les formes d’habitar la metròpoli les afecten".

Des d'aquesta premissa, diu l'informe, és més senzill desenvolupar respostes metropolitanes als reptes de la demografia, l'habitatge, la mobilitat, la seguretat, el turisme, la cultura, la sanitat i la innovació tecnològica, entre d'altres. Per tot plegat, Foment considera que avui l'àrea metropolitana es veu en la "necessitat de redefinir-se", i demana "avançar en l’oportunitat de desenvolupar una visió i una missió metropolitanes obertes que permetin definir amb claredat la regió metropolitana de Barcelona". Proposa, a més, fer-ho des d'una "governança metropolitana menys vertical i més relacional, on el coneixement no prové únicament dels indicadors quantitatius, sinó sobretot de l’aprofundiment en allò que esdevé en la metròpoli viscuda".

Evolució demogràfica

L'informe també remarca la importància que ha de tenir l'àrea metropolitana davant dels "desafiaments que comporten els canvis demogràfics" que es dibuixen a Catalunya. En aquest sentit, la patronal defensa que el repte demogràfic requereix impulsar un pacte social que permeti definir polítiques i actuacions per donar resposta a qüestions tan rellevants com l’envelliment de la població, la immigració, l’emigració, les migracions, l’habitatge, l’educació, les infraestructures, la natalitat, la competitivitat de les empreses i la lluita contra les desigualtats.

Altres aspectes en què la visió metropolitana ha de ser clau, remarca l'informe, és la mobilitat –amb una mirada des del conjunt de la regió–; la seguretat –amb una millor coordinació entre cossos policials–; el turisme –amb noves centralitats culturals que permetin repartir l'activitat pel territori–, i l'habitatge.