Junts demana que Barcelona inclogui les multes per incivisme en els informes d'arrelament
Els juntaires plantegen una dotzena de condicions a Collboni per aprovar l'ordenança de convivència
BarcelonaJunts per Barcelona ha posat aquest dimecres sobre la taula les seves condicions per aprovar l'ordenança de convivència de la capital catalana. El líder dels juntaires al consistori, Jordi Martí Galbis, ha plantejat una dotzena de mesures sense les quals, ha avisat, el seu grup no donarà suport a la reforma de l'ordenança, un dels grans projectes del govern de Jaume Collboni, que encara ha de passar pel ple. Entre les seves demandes, Junts planteja que es persegueixi la captació de persones pel carrer perquè consumeixin cànnabis i també que les sancions per incivisme constin als informes d'arrelament.
Sobre aquest últim punt, els juntaires reclamen que la nova ordenança incorpori la previsió de fer constar en els corresponents informes d'arrelament "tant les col·laboracions positives en matèria de convivència com els antecedents incívics". Un requisit que consideren que ha de contribuir a "garantir una informació fidel i rigorosa a les autoritats competents en matèria d'estrangeria". És a dir, que l'Estat tingui en compte a l'hora de donar permisos de residència si aquella persona ha estat multada per alguna conducta incívica.
És una mesura que l'Ajuntament ja havia aplicat en el passat, fins que l'any 2016 el primer govern d'Ada Colau va canviar-ho. Fent-se seva una de les 67 propostes que el Consell Municipal d'Immigració va formular el 2014, l'aleshores tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens, va anunciar que l'Ajuntament deixaria de tenir en compte si l'immigrant que sol·licita un certificat d'arrelament havia estat multat per incompliment de l'ordenança de civisme. Una decisió que es va justificar dient que penalitzava col·lectius com els manters i les prostitutes, i se'ls empenyia així a haver de continuar amb aquest tipus d'activitats.
Ara el govern de Jaume Collboni haurà de decidir si vol revertir aquella mesura a canvi dels vots de Junts, que també ha plantejat altres al·legacions. Entre elles, hi ha la prohibició que des del govern municipal es tinguin conductes que "minimitzin, relativitzin, justifiquin o blanquegin" conductes incíviques tipificades en l'ordenança. Martí ha posat com a exemple el fet que regidors del govern d'Ada Colau participessin en manifestacions de suport als manters.
A més, Junts també reclama que els multats per fer pintades hagin de contribuir a netejar-les; elaborar un conveni amb TMB perquè l'ordenança s'apliqui també dins del transport públic; que el català tingui un "paper central destacat" en qualsevol campanya de comunicació sobre l'ordenança, i que s'allargui fins als dos anys el termini temporal perquè es consideri que hi ha reincidència en les conductes incíviques, així com que s'augmentin les sancions en el cas d'infraccions com els grafitis, la venda ambulant il·legal i els botellons.
El record del 30%
La negociació recorda irremeiablement la que es va viure amb la reforma de la reserva del 30% d'habitatge protegit. Aleshores, Junts va comparèixer també en roda de premsa per presentar un paquet de mesures sense les quals va assegurar que no donaria suport a la reforma. Finalment, la negativa del govern municipal a rebaixar l'IBI un 4%, va provocar que Junts trenqués les negociacions i fes decaure una de les principals banderes de Collboni per a aquest mandat.
Quan se li ha preguntat si és possible reprendre aquella negociació, Martí ha dit que Junts està disposat a parlar del 30% sempre que el govern municipal “rectifiqui” i assumeixi les propostes del seu grup. "Si el govern vol obrir el calaix i treure aquesta carpeta, estarem sempre disposats a parlar-ne", ha dit.
