Barcelona
Societat  /  Barcelona 27/02/2022

Janet Sanz: "L'Ajuntament no frenarà els canvis per treure espai al cotxe, són irreversibles"

7 min
La tinent d'alcaldia d'Urbanisme de Barcelona, Janet Sanz, a la plaça de les Glòries

BarcelonaDesprés d'uns dies intensos d'anuncis d'obres i de presentacions d'imatges d'aquelles boniques que ensenyen com canviarà un lloc, la tinent d'alcaldia d'Urbanisme de Barcelona, Janet Sanz, respon a les preguntes de l'ARA des del nou parc de la plaça de les Glòries. L'espai, verd i amb gandules per als privilegiats que poden passar-hi el matí, l'escull ella com a "exemple" dels projectes que tenen en marxa en el que defensa que és la "revolució urbana més important" que viu Barcelona des dels Jocs.

Estant a les Glòries, la primera pregunta és obligada: ¿quan s'estrenarà el túnel viari en direcció entrada a la ciutat?

—  Ben aviat. És qüestió de dies o setmanes. Ara estan acabant de fer-hi les proves de seguretat i només depèn ja de l'aval dels tècnics. La feina està feta.

 El següent gran canvi a la zona ha de ser el tramvia.

—  La plaça de les Glòries és símbol de futur per a Barcelona: deixar d'imaginar una ciutat amb un tambor de cotxes, que és el que abans feia de nexe entre les dues trames Cerdà, la de l'Eixample i la de Sant Martí, i fer l'enllaç amb un gran parc. Això recupera la idea de Cerdà de tenir espai verd saludable que la gent pugui utilitzar i ell també volia més tramvies. Ara, aquest espai serà un node de verd i també mobilitat sostenible. Tindrem aquí una gran estació intermodal amb bus, metro i tramvia. I això permet deixar enrere l'època en què aquesta part de la ciutat s'havia relegat a tenir infraestructures que ningú volia, com el tambor. Ara tothom voldria un parc de les Glòries al costat de casa.

Però és evident que no hi caben. El que sí que hi cap són els interiors d'illa previstos i sembla que mai no arribem als 50 que es van anunciar ja fa anys.

—  Deu n’hi do com van. En tenim molts d'executats i estem pensant en estratègies per poder accelerar el procediment. El que tenim, però, és el pecat original: no els hauríem d'estar recuperant, haurien de ser nostres. El que no és Cerdà és veure pàrquings o edificis construïts als interiors. Tots els governs hem tingut compromís de recuperar-los, però s'ha d'expropiar i no és un procés ràpid. Fins ara s’ha fet en els menys costosos i queden els més complicats, on és més difícil tancar els acords. És una política indispensable i el que hauríem de fer és corresponsabilitzar els privats, trobar eines urbanístiques que facilitin que no només sigui una obligació per a l'Ajuntament.

És més fàcil guanyar el verd als carrers, com projecten amb les superilles?

— No és excloent. Els interiors són fonamentals i el projecte de les superilles respon a una reflexió sobre com volem la ciutat del futur. Barcelona ha viscut molt de temps d'un model dissenyat a finals dels 70 i principis dels 80, que ens ha donat espais públics de qualitat i bons equipaments, però que va dissenyar una ciutat molt pensada per al cotxe com a la majoria de grans ciutats. Ara comencem un canvi que ha de ser irreversible, un canvi que defineix el nou model, com estan fent París, Londres o Nova York, i que demostra que els carrers poden ser espais d’estada agradables i no només de pas. L'origen del pla Cerdà va ser establir uns carrers amples de 20 metres de façana a façana. El que no té sentit és que el 60% o el 80% de l'espai l'ocupin els cotxes. Quan algú em pregunta què vol dir Cerdà dic que el que segur que no vol dir és el fum dels 350.000 cotxes que passen cada dia per l'Eixample, ni els pàrquings als interiors d'illa, esclar. El que estem fent és recuperar Cerdà des de la perspectiva de garantir l'habitabilitat.

Els primers eixos i places de la nova superilla estaran acabats abans de les eleccions. És un projecte que ha rebut crítiques del RACC, de Foment, de l'oposició... Se la juguen, aquí?

—  Jo poso l'exemple de la Meridiana, que és una transformació urbana increïble que ja tenim en marxa i de la qual, en canvi, no se n'ha parlat tant. Per què? ¿No importen els veïns de la Meridiana o tots els cotxes que entraven per aquí? És de les reformes més importants pel que fa a l’afectació a la mobilitat i ningú no ha posat el crit al cel. I tampoc ningú defensarà ara que era millor l'autopista que teníem abans i no l'espai recuperat que tenim ara amb menys cotxes. Hi ha embussos cada dia a la Meridiana? No. Tot allò que diuen ara per a l'Eixample, la Via Laietana o la Diagonal té un exemple d'èxit clar a la Meridiana. Els quatre primers eixos i les places de la superilla són una proposta perfectament assumible per la ciutat: les dades demostren que no hi ha cap problema de mobilitat ara que ja hem fet les actuacions tàctiques per treure carrils. I els veïns ens demanen que anem a més. Els pares i mares de les escoles de l'Eixample ens diuen que anem lents i que hem de fer més eixos i més ràpid. El que proposem demostrarà que es pot fer. Qui ha de fer alguna cosa són la Generalitat i l'Estat, que han d'anar més ràpid amb les infraestructures pendents. El que segur que no ha de passar és que l'Ajuntament freni. El canvi és irreversible. No ho entenem com una manera de jugar-nos-la a les eleccions, sinó com un compromís amb els veïns.

El que no han respost és quants vehicles deixaran de circular pels carrers pacificats i com afectarà això als carrers del costat.

—  Això ho explicava molt bé el Pere Macias, que és un expert en infraestructures: a la comissió d'experts sobre model urbà que tenim a l'Ajuntament va dir que el que ha de garantir qualsevol administració és el dret a l'accessibilitat, que tu puguis arribar a la feina i a casa amb les diverses formes de mobilitat i, en el context actual, apostant per la mobilitat sostenible. L'enquesta del RACC diu que set de cada deu usuaris del cotxe estarien disposats a canviar-lo pel transport públic si hi ha millores. Hem de fer aquestes millores i ja les tenim en marxa amb projectes com el tramvia, la xarxa de bus, els nous carrils bici... Moltes actuacions per garantir que la gent que arriba a Barcelona, que és la que més utilitza el cotxe, pugui moure's de manera diferent.

Però ens falten els famosos 'park and ride' on deixar els cotxes, no?

— És una altra de les coses que demanem a la Generalitat. FGC n'ha impulsat alguns, però no són suficients i l'Àrea Metropolitana també s'hi ha de posar. En calen més. Barcelona no té espai per destinar a aquests aparcaments. El que hem de fer és acompanyar totes aquestes transformacions perquè vagin més ràpid i perquè quan arribin, la ciutat ja estigui adaptada als canvis.

 El PSC no els va acompanyar en la presentació del projecte de superilla , no van sortir a la foto... ¿Serà una arma que faran servir contra vostès quan confrontin models durant la campanya?

— El que està clar és que és un projecte de govern. Si no, no hauria superat els tràmits, té la llum verda de la comissió de govern. Jo tampoc vaig a moltes rodes de premsa que fa el primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, i soc partícip dels acords que ell tira endavant o dels projectes que presenta. Està tot parlat.

Han acostat posicions també sobre com gestionar el lloguer d'habitacions?

—  La posició comuna és la que recull el Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT), que diu que estan prohibides i l'únic que afegeix és que això pot canviar quan hi hagi una ordenança que ho reguli. Sempre hem dit que en el context actual, si no es pot garantir que hi ha un control d'aquesta activitat, no la podem permetre. És molt complicat garantir que no obre pas a la il·legalitat i a un Airbnb que campa a plaer per totes les ciutats i fa el que vol. El que hem de garantir és el dret a l’habitatge i que l'Ajuntament tingui eines per controlar-ho, i ara no hi són.

Sí que han presentat junts, amb Collboni, els plans de futur per a la Fira i el 22@. ¿Hi hauria menys sostre econòmic si no governessin amb el PSC?

—  El sostre econòmic que hi ha és el que pot assumir la ciutat. Volem activitat econòmica a la ciutat. Barcelona és la segona ciutat europea que atreu més actuacions en tecnologia i necessitem espai per desenvolupar aquesta activitat. A la Fira hi ha una reducció important del sòl dedicat a activitat econòmica. Era un espai que ocupava un àmbit enorme de la ciutat només per fer fires i congressos i ara això es redueix i s'atenen necessitats del barri del Poble-sec, com l'habitatge públic.

El que no ha avançat aquest mandat és l'anunci que van fer en campanya d'un nou barri a la plataforma del zoo marí, al Fòrum. On ha quedat, allò?

—  El que vam fer va ser presentar diferents espais que podien acollir habitatge si es feien canvis de planejament. Ara estem desenvolupant tot l'habitatge que tenim en solars públics i i ja qualificats com a habitatge i no descartem seguir treballant en els altres projectes. El mapa demostrava que la ciutat té oportunitats.

Un dels projectes que comença les obres ja és la Via Laietana. Allà han rebut fortes crítiques dels ciclistes per fer un carril compartit entre bicis i bus. A Pi i Margall també hi ha hagut aquesta competència entre voreres més amples i carrils bici.

—  No és competència entre voreres i bici. És competència entre tot el que volem posar: voreres amples, bus amb carril segregat, bicicleta i un espai per al cotxe que, en aquests dos casos, és molt acotat. Es fa un gir a la disposició actual: ja no és el vianant qui pateix l'escàs espai, sinó el cotxe. Però a la Via Laietana, que és un carrer que té la mateixa amplada que un carrer de l'Eixample, hi tenim dues direccions i és difícil que hi càpiga tot. No podem renunciar ni a les voreres de quatre metres, ni al bus segregat. I el que fem és garantir el carril bici de pujada i que la bicicleta circuli amb l'autobús de baixada. És compatible, ja hi ha molts ciclistes que avui fan servir el carril bus en molts espais. I això pot anar evolucionant. D'aquí a un temps ja es veurà si es modifica el dibuix. Ara la distribució que hem fet és la millor i no era fàcil.

Fa uns dies, en una entrevista a l'ARA , Elsa Artadi, de JxCat, deia que fer front a la contaminació no passa per pintar carrers i posar-hi blocs de formigó.

—  El que fem són projectes estratègics de ciutat que van més enllà d'allò tàctic. El problema d'Artadi és que no té model i no sap com lluitar contra la contaminació. Ella sap que els blocs i la pintura van fora, sap des del primer dia que això és provisional. Totes les seves propostes són immobilisme i por, cap proposta per anar endavant.

Repetirà a la llista dels comuns l'any que ve?

— Encara està obert. No hem començat a parlar-ne, tenim massa feina.

stats