Barcelona
Societat Barcelona 07/05/2023

L'antiga seu de Telefónica: oficines per a 4.000 treballadors i un mirador a l'Eixample

El futur Edifici Estel hauria d'estar acabat a finals del 2024 i preveu que el macrobloc quedi més connectat a l'entorn

4 min
Simulació de com quedarà l'edifici amb les terrasses als extrems i locals comercials en planta baixa

Barcelona"No hem arribat fins aquí per ara aturar-nos". Aquest és el missatge de confiança que llancen des de la gestora d'inversions immobiliàries Freo, que, amb el fons Bain Capital Credit, va adquirir, el 2021 (i per uns 120 milions d'euros), el macroedifici de l'antiga seu de Telefónica a l'avinguda de Roma, en ple Eixample de Barcelona. Aquest bloc de dimensions descomunals (té 14 plantes i prop de 42.000 metres quadrats de sostre edificat) fa dotze anys que no té cap ús i ha quedat reduït a l'esquelet del que un dia va ser. Fins ara, tot el que s'hi havia anat anunciant havia acabat en res: des del projecte compartit d'hotel de la firma Hyatt i apartaments fins a una gran promoció de pisos d'alt estànding. Finalment, el conegut com a Edifici Estel, obra de l'arquitecte Francesc Mitjans, acollirà oficines; seran molts metres quadrats destinats a oferir espais a grans empreses que vulguin instal·lar-se a l'Eixample. Tindrà capacitat per a més de 4.000 treballadors: un microbarri dins del barri.

Oferirà, també, quatre locals comercials als baixos (algun podria ser un bar si s'ajusta al pla d'usos de l'Eixample) i un jardí interior ombrívol que connectarà els dos cossos: l'edifici de set plantes que dona al carrer Mallorca i el gegant de l'avinguda de Roma, el de 14 pisos. De fet, els dos blocs també es connectaran pels extrems entre la planta dos i la sisena per poder disposar de grans espais de prop de 5.000 metres quadrats sense desnivells. I als extrems, darrere la paret de formigó, hi haurà terrasses donant al carrer Viladomat i a Calàbria.

L'aspecte actual de l'edifici a l'avinguda de Roma entre els carrers Viladomat i Calàbria.

Les obres ja han començat

Ara la iniciativa ja té la llicència municipal concedida, i tan bon punt es faci efectiu el pagament dels 1,73 milions d'euros que s'ha fixat en concepte de taxes i impost de construccions podran començar les obres. Els últims mesos ja s'hi han fet feines de consolidació de l'estructura i la previsió del despatx d'arquitectes Blanch + Conca Arquitectura (BCA), que és qui va guanyar el concurs per fer el projecte, és començar la reforma tan aviat com sigui possible i tenir-la enllestida a finals del 2024. "Molta de la feina que genera més molèsties als veïns ja està feta en aquesta fase prèvia de consolidació estructural", assegura l'arquitecte Albert Blanch, que admet que durant els últims anys l'Edifici Estel (el nom es conservarà per a la nova etapa) ha sigut un "veí antipàtic" per a l'entorn. I situa com a elements clau de la nova vida de l'edifici el fet que estigui més connectat al barri i que tingui nous elements, com un mirador a l'última planta i terrasses amb més elements verds.

Simulació de com quedarà l'Edifici Estel, amb un tractament diferent de la planta set i el mirador a dalt de tot.

Per trencar amb la imatge de barrera d'aquest gran bloc, que a més de tenir 14 plantes ocupa tot el llarg d'un carrer de l'Eixample, s'han mantingut les reculades que ja hi va fer Mitjans per fragmentar la gran façana, però substituint la part del formigó que no és el pilar estructural per vidre per guanyar visió. I el bloc es concep com si fossin dos edificis de set plantes, l'un posat sobre l'altre, i per això, la planta set té un tractament especial, amb més altura i terrasses.

Protecció solar

Es mantenen elements identitaris com les plaques de color blanquinós que cobrien la façana quan era la seu de Telefónica, però es reinventen per adaptar-les al nou ús: ara als espais interiors ja no hi haurà maquinària sinó persones treballant. I les plaques que protegeixen l'interior del sol deixaran de ser verticals tipus persiana de cuina i es faran horitzontals i més espaiades per ensenyar més el que hi ha a dins i deixar passar la llum. "El que volíem era obrir l'edifici de fora cap a dins i de dins cap a fora, que estigui més connectat amb el seu entorn", explica Blanch. Aquestes plaques, a més, tindran una forma singular, com si fossin un "tendal de les botigues", i se separaran de l'edifici a la part baixa.

El Mitjans Boulevard a la planta -1.
El vestíbul

El projecte preveu que hi hagi espais d'ús compartit a la planta -1, com un gimnàs, sales d'estar o un auditori. Serà aquí on hi haurà el que s'ha batejat com a Mitjans Boulevard, que recupera els pilars originals de l'edifici en un homenatge a l'arquitecte que va donar-li la primera vida i que va ser mestre de Blanch. A les plantes inferiors (té cinc nivells subterranis) hi haurà el pàrquing, amb capacitat per a 418 places d'aparcament per a cotxes, 303 per a motos i 420 per a bicicletes. La gran transformació que ara ha de començar suposa una inversió de prop de 85 milions d'euros (inclosos tots els tràmits) i es confia que estigui acabada a finals de l'any que ve.

Els veïns reclamen els equipaments promesos

L'Edifici Estel està buit des que Telefónica va traslladar les seves oficines a una nova torre al Fòrum, l'any 2011. Des de l'Associació de Veïns de l'Esquerra de l'Eixample recorden, però, que per fer possible aquell trasllat la companyia va firmar un conveni amb l'Ajuntament per poder requalificar la seva antiga seu a canvi de cedir una desena de locals que tenia dispersos per la ciutat perquè passessin a ser equipaments. Alguns sí que han estat efectivament convertits en equipaments, com el que acull la Biblioteca Esquerra de l’Eixample al carrer Urgell, però n’hi ha que encara no han culminat la transformació. "Han passat 12 anys i encara no han complert tota la seva part del pacte", diu Xavier Riu, responsable d'urbanisme de l'associació, que remarca que a la zona de l'Esquerra de l'Eixample encara s'està pendent de convertir en equipament un espai a la Gran Via, proper al centre comercial de les Arenes. Els veïns critiquen, també, que amb el que ha passat fins ara, amb tot de canvis de mans (es va arribar a vendre per uns 220 milions) sense que l'edifici s'acabi convertint en res, els queda la sensació que tot ha respost a "maniobres especulatives". I afegeixen que, si realment aquesta transformació sí que va endavant, voldran reunir-se amb l'Ajuntament per tenir el detall de l'afectació que el projecte tindrà sobre el barri en variables com el trànsit o els usos del conjunt de l'espai.

stats