Festes de Gràcia
Societat  /  Barcelona 14/08/2022

Carla Carbonell: "A la majoria de carrers ens agrada el concurs, és una competència sana"

Pregonera de la Festa Major de Gràcia i expresidenta de la Fundació

Joan Cebrián
3 min
Carla Carbonell en la Comissió De Festes Carrer Joan Blanques De Baix De Tot.

BarcelonaLa Carla Carbonell (Barcelona, 1983) va ser fins l'any passat la primera dona presidenta de la Fundació de la Festa Major de Gràcia. Ara tornarà a viure les festes des de la Comissió de Festes Joan Blanques de Baix de Tot sense la responsabilitat que exercia des del 2014. Aquesta edició, a més, la gaudirà amb una nova perspectiva: la de pregonera.

Passes de ser la presidenta de la Fundació a ser-ne la pregonera. Ja has decidit per on anirà el missatge que vols donar? 

— M’ho prenc com un orgull, la festa major som una petita gran família. Parlaré del paper de la festa dins de la societat. Hi ha analogies de reptes que superem a la festa i a la vida que són interessants. Que els fem millor o pitjor en el nostre dia a dia, però agafar l’exemple dels que organitzem i vivim la festa. 

El 2020 Gràcia va tenir festes telemàtiques per culpa del covid i el 2021 les va afrontar amb restriccions. Vau patir per si no es recuperava el model habitual?

— No vam patir perquè era insostenible. Per nosaltres era molt important un missatge que també vam donar durant els atemptats del 2017: “La festa no s’anul·la, s’adapta”. El sentiment va ser el mateix, però posant les necessitats de salut pública per davant de tot.

Les comissions han perdut molta gent per la pandèmia. Com us està afectant?

— Està costant molt reactivar tots els qui s’han despenjat. Hi ha carrers que ho han notat més que d'altres, és difícil ponderar amb quina força tornaran. Treballem tot l’any i aquest ha costat arrencar. Però ara ja s’olora la festa major i la gent s’està animant més.

Amb la junta que presidies la majoria de pregons van estar protagonitzats per dones.

— Més enllà de donar protagonisme femení, vam buscar dones rellevants en el seu àmbit vinculades a Gràcia, i vam donar valor i veu a persones que potser es coneixien menys. Al final, com esculls un pregoner o una pregonera? Pot ser qualsevol? Sí, qualsevol que tingui alguna cosa a dir.

Ets la primera dona que ha presidit la Fundació i ara et segueix la Lina López. En què es nota aquesta feminització?

— En el fet que es visualitzi la presència majoritàriament femenina a les comissions. Ja era així, però a les fotos antigues el que surten són homes. En el moment en què la societat evoluciona, la festa major ha d’evolucionar i era qüestió de temps que una dona fos la presidenta de la Fundació.

Fa uns anys vas afirmar en una entrevista a El País: “El que diu que la festa no fa política és un hipòcrita”. Com ha sigut fer política davant situacions com l’1-O o l’augment de l’extrema dreta?

— La responsabilitat de la Fundació és fer les festes, però alhora ser garant de la cultura popular. No pots estar d'esquena al que passa al teu país. D’una manera respectuosa hem d’estar al peu del canó i ser visibles. No serem partidistes, però és impossible no fer política en el teu dia a dia.

Els gots reutilitzables o el punt lila van arribar amb la teva junta. Com valores la feina feta?

— Estem molt contents. Quan parlàvem de fer servir el got reutilitzable a la gent se li feia una muntanya. Però és imprescindible, d’aquí res és una llei europea que entrarà en vigor. Comença abans sense la pressió d’estar obligat a fer-ho. Amb el punt lila igual: cap agressió ha de tenir cabuda. Hem de denunciar-les totes. Amb cura, mesura i sobretot respecte a la víctima.

Què opines del debat sobre la continuïtat del concurs de la decoració dels carrers?

— El trobo una mica absurd. És un debat recurrent, però aquest any es va fer més visible. A la majoria de carrers ens agrada el concurs i trobem que aquesta competència sana és interessant.

Temeu pel retorn de les aglomeracions?

— Aquest any tornarà una realitat prepandèmia. El que hem de fer és gestionar adequadament la quantitat de gent que ve. No estem en un pavelló on pots decidir tancar la porta perquè estaríem privatitzant l’espai públic. El carrer és de la gent i per això parlem de cultura popular: perquè és de lliure accés. Però és veritat que tenim carrers molt estrets i que la realitat de cadascun és diferent. 

stats