La massificació de les Festes de Gràcia amoïna els veïns: "Moren d'èxit"

Barcelona“Volem una festa per i del barri, no un Port Aventura”. Així s'expressa Sergi Font, president de l'Associació de Veïns de Verdi del Mig, partidari de revisar i treballar per un canvi de model de la festa major de Gràcia, mentre ultima el guarnit d’enguany, dedicat a “El flautista d’Hamelin”. Passejar pels espais guarnits de Gràcia l’últim cap de setmana abans que comenci la festa vol dir veure molts veïns que van per feina. Amb l’expectativa de com serà la festa d’enguany, hi ha certeses que els veïns del barri ja van constatant any rere any. “Cada any sents més anglès i menys català. Jo intento marxar del barri perquè és una mica estressant”, explica Ramon Català, veí de Gràcia.

La massificació de les festes torna a ser, un any més, el debat central sobre les Festes de Gràcia. El 2022, l’any amb més visitants, van ser tres milions. “Ho hem fet nosaltres”, reconeix Font sobre el turisme massiu local i internacional que visita el barri aquests dies, i afegeix: “S’ha de revertir perquè se’ns ha escapat de les mans. La Festa de Gràcia mor d’èxit”. 

A l’altra cara de la moneda hi ha Carlos Rosales Gallegos, de la comissió de festes de la plaça Rovira i Trias: “Si ve tanta gent, alguna cosa devem estar fent bé”. Gallegos fa més de deu anys que guarneix la plaça, i veu l’afluència de gent com un reconeixement de la feina feta. Considera, però, que la seva és una posició privilegiada: “Personalment, no hi tinc cap problema, però nosaltres som en una plaça; no estem tan atapeïts com en un carrer”.

El relleu generacional

Una altra de les dificultats a què s’enfronta la festa major de Gràcia és la d'aconseguir relleu generacional dels festers. Aquells carrers que s’asseguren grups de joves a les files per preparar el guarnit (que es coneixen com a festers) veuen el seu futur pròxim garantit, però no passa en tots els casos. Amb els anys, alguns guarnits es veuen amenaçats. “Sense relleu generacional això es mor”, vaticina Font. 

No cal, però, situar-se en el pessimisme més radical. El 2019, abans de la pandèmia, es van assolir xifres rècord de guarniments en aquest segle, amb 24 carrers i places, igualant nivells del 2001. Enguany es frega la marca, amb 23 espais guarnits. Casos com el de la plaça Rovira i Trias, on Gallegos veu el futur assegurat “no per la quantitat dels socis, sinó per l’edat (ha entrat una generació de 30 anys)”, o el del carrer de la Perla conviden a l’optimisme.

El cas de la comissió de festes de la Perla és diferent. L’any passat un grup de joves van agafar el relleu a “les perles” després que l’actual president, que de petit guarnia el carrer, avisés companys del Casal Popular Tres Lliris que la Perla deixaria de formar part de la Fundació per inactivitat. L'amenaça va fer que s'organitzessin per evitar la desaparició, apunta Joan Llansà. Cap membre d’aquest tan anhelat relleu generacional viu al carrer de la Perla per la gentrificació o la precarietat, segons Llansà, i això molesta algunes persones: “L’altre dia discutia amb una veïna que em recriminava que no vivim al carrer”, explica.

Actituds incíviques

Entre els veïns i veïnes que han vist evolucionar la festa durant molts anys també preocupen les actituds incíviques d’algunes de les persones que hi assisteixen. “Les festes s’han deteriorat per la gent que hi ve: els beguts”, opina Sílvia Güell, que recalca que d'aquests n'hi ha "de locals i de turistes".

Núria Serradell, veïna del carrer Verdi, coincideix en aquesta línia: “El problema és el comportament de la gent. Però no només a Gràcia, sinó a totes les festes”. Com la majoria de veïns, Serradell i Güell gaudeixen de les festes, però troben algun motiu per sentir-les una mica menys seves. "Jo me'n vaig. La massificació m’atabala", explica Serradell.

Per combatre aquest sentiment, Font ha decidit que Verdi del Mig potser canviarà el plantejament de cara al 2024: “El que no pot ser és que a les nits no puguem estar al carrer, i hàgim d’estar a dins el local”. Font està decidit a recuperar la festa per ell i pels seus veïns: “Amb quatre papers ben posats ja queda un guarnit maco. També ens plantegem deixar els concerts de nit i fer-los de vermut. S’ha d'abaixar el volum en tots els sentits”.