Jordi Valls: "No veig oportú que el sector financer es vengui l'habitatge"

BarcelonaJordi Valls (Manresa, 1960) és el quart tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona. A les responsabilitats sobre Economia i Turisme va sumar, fa quatre mesos, les d’Habitatge. A les lleixes del seu despatx s'hi poden veure alguns dels llibres sobre la matèria que s’ha llegit des d’aleshores.

El problema de l’habitatge a Barcelona té solució?

— Si una persona afronta una responsabilitat és que té solucions. Si no, que no l'agafi. Una altra cosa és que és una problemàtica que no s'arregla en un any, que requereix acords molt importants i també constància en el temps. Aquest govern afronta l'habitatge com una missió: que l'any 2040 com a mínim un 15% de l'habitatge d'aquesta ciutat sigui protegit.

I això com es fa?

— Necessitem donar resposta clara i contundent a diverses coses: al sostre i a les densitats de la ciutat, a com podem proveir sòl per construir més i al finançament. I mentrestant, hi ha tot el que té a veure amb la regulació: les zones tensionades, els pisos turístics, els lloguers de temporada, la reserva del 30% d’habitatge protegit i, sobretot, el control de rendes. Hem de garantir el dret dels barcelonins a quedar-se a la seva ciutat.

Com s’aconsegueix aquest 15% d’habitatge en una ciutat amb poc espai com Barcelona?

— Primer, hem de fer créixer tot el sòl que tenim en aquests moments a la ciutat. Segon, hem de millorar la nostra producció; la pròpia a través de l’IMHAB, però també hem de posar sòl a disposició de tercers. I després hi ha el finançament. El sector públic és fonamental per liderar la política d'habitatge de la ciutat, però no ho farà sol. És important incentivar el sector privat perquè pugui entrar en projectes d’habitatge assequible.

Costa fer-lo entrar?

— Estem fent concessions en dret de superfície perquè el tercer sector i també els privats facin habitatge protegit. Ara, avui dia també hi ha una part del sector financer que diu que es vol desprendre de la seva cartera d’habitatges. No ho aplaudeixo gaire. En el moment que el sector públic té clar que aquest és el gran repte, no veig gaire oportú que el sector privat marxi. Venent potser millora el seu balanç, però el balanç social de la ciutat, no. Durant la crisi financera del 2008, l’esforç públic va ser molt important.

Creu que estan en deute?

— No m’agrada dir en deute. Però en la crisi de l’habitatge tothom està interpel·lat. Entenc que una part de les entitats financeres tenen una regulació de BCE que també les encotilla, però hi ha un valor econòmic i un valor social. Si l'únic que fem és mesurar les coses en termes econòmics, el sector públic està sol i crec que amb això no podem estar sols. És veritat que nosaltres hem de generar condicions perquè aquest sector privat pugui entrar.

Més enllà de la construcció, hi ha altres vies per aconseguir habitatge? Té sobre la taula algun pla amb els negocis i oficines que estan en entresols?

— No ho tenim de forma immediata sobre la taula. Ho estem estudiant, com ho estan fent altres ciutats. També des del punt de vista urbanístic haurem de debatre algunes coses. ¿Com fem més lleugers els tràmits urbanístics que hi ha en una ciutat? ¿Què fem amb la densitat? Crec que la possibilitat que la ciutat i l’àrea metropolitana creixin en densitat i que això vagi compensat amb la construcció d’habitatge públic s’ha de posar sobre la taula.

Estem parlant de fer edificis més alts en algunes zones?

— El tema de l'habitatge és prou important perquè no ens faci por obrir certs debats. Però el gran debat és si convertim l'habitatge protegit en un sistema general dins de l'àmbit d'urbanisme. Les infraestructures com ports, plantes de tractament de residus o d’aigua tenen una qualificació urbanística que els permet desenvolupar-se de forma molt clara. Amb l’habitatge protegit, que és també una infraestructura, hem de fer alguna cosa similar.

Té l'IMHAB capacitat de gestionar un parc públic tan gran?

— L'IMHAB ha de fer un salt important amb els seus recursos humans, però principalment amb la seva configuració. Hem de constituir-lo amb una línia de producció, una altra línia de manteniment del parc públic, i una altra que té a veure amb la gestió de les comunitats.

Poden evitar que els pisos turístics passin a lloguer de temporada quan tanquin el 2028?

— En aquests moments el lloguer de temporada el vol regular la UE i també està pendent d'una regulació per part del Parlament. Això ens donarà una miqueta el paraigua per evitar que hi hagi aquesta escapatòria.

Fins ara no ha aconseguit aprovar cap pressupost per la via ordinària. Aquest any sí?

— Ho intentarem, però tampoc perdrem el temps. Tenim eleccions d'aquí a un any i mig i hi ha grups polítics que en aquests moments estan discutint sobre qui és el seu líder. Parlarem amb tothom per aprovar el pressupost, però si hem d'utilitzar la qüestió de confiança, la utilitzarem.

El Gremi d’Hotels diu que l’augment de la taxa turística pot posar en risc el Mobile.

— No m'agrada gaire la confrontació, però les dades són les que són. Si el preu de l'habitació a la ciutat de Barcelona ha crescut un 60% en els últims 10 anys i uns 20 euros en els dos últims anys, aquí el sector també té marge. També demanaria que no s’utilitzés la paraula Mobile de manera tan alegre. Crec que a tots dos ens interessa molt que l'àmbit de congressos funcioni. Treballem conjuntament i mirem de no dir paraules que a vegades no venen al cas, ni posar en crisi coses que no estan en crisi.

La ciutat ha d’obrir més hotels?

— Des del primer dia aquest govern ha dit que ja estem al límit turístic. Ara, el PEUAT (Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics) estableix que algunes zones de la ciutat encara tenen 4.000 places. Per exemple, a nosaltres ens interessa molt que hi hagi un hotel a la Sagrera.

Està retrocedint el turisme a Barcelona?

— Quan veig algunes notícies dient que hi ha hagut un 0,35% menys de turisme i que es plantegi com a drama, penso que no és veritat. Quin és el model de mesura d'èxit? Que pugi el preu de l'habitació constantment i que cada any tinguem entre un 4% i un 5% de creixement? Jo crec que hem de buscar unes altres mesures d'èxit, com ara trobar un equilibri entre el turisme i una ciutadania que vol viure el turisme amb més comoditat.

Les enquestes apunten al creixement de l’extrema dreta al ple, li preocupa?

— A mi em preocupa la manipulació que fa l'extrema dreta de debats com el de la seguretat o el sensellarisme. I crec que s'han de confrontar. No pots deixar aquests conceptes en mans de l’extrema dreta, i has d'intentar també donar respostes al fet en si. A partir d’aquí, cal que en el pròxim mandat les forces centrals tinguem la capacitat de posar-nos d'acord. La contraposició a la por és generar esperança, i l'esperança la generem arribant a acords.

Acabarà el mandat amb un acord per les escalinates de la Sagrada Família?

— Ho intentarem. Però no hi ha solució a l'escala de Gaudí si no hi ha també solució a l'habitatge.