El PSC s'alia amb l'oposició per exigir restablir les relacions entre Barcelona i Israel
El ple aprova una proposició per recuperar els vincles suspesos de manera "immediata", però Colau no farà marxa enrere
BarcelonaEn el mateix ple en què comuns i PSC han fet bandera d'haver sigut un govern "estable" a Barcelona, els socis han tornat a posar sobre la taula les seves ja més que evidents discrepàncies. Els socialistes, avançant-se al ple extraordinari que ha demanat restablir de manera urgent les relacions suspeses amb l'Estat d'Israel, han presentat una proposició per censurar la "decisió unilateral" que va prendre l'alcaldessa, Ada Colau, quan va anunciar que aturava aquestes relacions i l'agermanament amb Tel-Aviv. El PSC ha sumat els vots favorables de tots els grups de l'oposició menys el d'ERC, que s'ha abstingut, i el text que insta a fer marxa enrere en la seva decisió ha quedat aprovat. Tot i que, a la pràctica, això no obliga l'alcaldessa a desdir-se del decret d'alcaldia firmat, que continua vigent, sí que fa una mica més evidents les diferències entre socis i la soledat dels comuns a l'Ajuntament en la decisió de suspendre l'agermanament.
Després, en la sessió extraordinària, només comuns i republicans s'han oposat al text que demana el restabliment immediat de relacions. La més bel·ligerant en la sessió ha sigut Eva Parera, de Valents, que ha dit que volen analitzar si el decret és la "base per a un delicte d'odi", i ha dit que el seu grup ho farà "tot" per restablir les relacions suspeses. En nom del PSC, la tinent d'alcaldia Laia Bonet, que és la responsable de relacions internacionals del govern municipal, ha assegurat que es compromet a "refer" la imatge de Barcelona com a ciutat "referent" en la promoció de la pau. I que el missatge que es llança a Tel-Aviv i Gaza, les dues ciutats que estaven agermanades amb Barcelona des del 1998, ha de ser que Barcelona "no trenca" amb ells.
La iniciativa ciutadana que demanava aquesta suspensió ha quedat rebutjada al ple, on només ha sumat el suport del grup de Colau i l'abstenció d'ERC. Els seus promotors, que han elogiat el "coratge polític" de l'alcaldessa per la decisió, han confiat que sigui un exemple per a altres ciutats europees i han remarcat que, tot i el rebuig al ple, la suspensió està rebent el suport de personalitats com el filòsof Noam Chomsky o el premi Nobel de la pau Adolfo Pérez Esquivel.
Al ple, però, els comuns s'han endut una bateria de dards per la manera com van decidir la suspensió, a través d'un decret d'alcaldia abans que el tema arribés a discutir-se al ple. "Buscant esquivar la minoria absoluta", a parer de Bonet, del PSC. "Barcelona és una ciutat valenta i compromesa amb els drets humans, i per això jo assumeixo personalment la responsabilitat de trencar; entenc que em toca donar la cara. No tinc cap dubte que no es pot callar davant l'apartheid i la vulneració drets humans", s'ha defensat Colau.
"Govern Pimpinela"
El rebuig a la iniciativa ciutadana no ha vingut de nou, perquè el debat ja es va viure en comissió la setmana passada. El que ha canviat ara és que els grups contraris a la decisió sí que han sumat prou suports per demanar revertir aquella decisió. Segons el cap de files d'ERC, Ernest Maragall, aquesta polèmica ha evidenciat "l'oportunisme" del socialista Jaume Collboni, que es va fotografiar en una sinagoga en ple debat, i "el dogmatisme i l'unilateralisme" de l'alcaldessa. I, segons Noemí Martín, de Ciutadans, ha fet més evidents les actituds de "govern Pimpinela", que treu pit de l'estabilitat però defensa posicions contraposades.
En nom dels comuns, la tinent d'alcaldia de Justícia Global, Laura Pérez, ha defensat la legitimitat de Colau de firmar el decret per aturar l'agermanament com en el seu dia va fer l'alcalde Joan Clos per posar-lo en marxa. I ha criticat que tots aquells que diuen que si són alcaldes faran marxa enrere també ho faran de manera "unilateral".
