MEDI AMBIENT
Societat 09/05/2018

La Barceloneta i la Nova Icària, sense bandera blava

Un pantà de Madrid entra en la consideració de platja i obté la distinció

Gemma Garrido Granger
2 min
La Barceloneta i la Nova Icària, sense bandera blava

BarcelonaLa platja de la Barceloneta i la de Nova Icària s’han quedat aquest any sense la distinció Bandera Blava, un reconeixement que, en canvi, sí que ha obtingut per primera vegada un pantà de Madrid, que passa a considerar-se platja. L’Ajuntament de Barcelona va reconèixer aquest dijous que la qualitat de l’aigua de bany és bona, “però no excel·lent, com requereixen els criteris per aconseguir el guardó”.

Tot i així, el jurat internacional Bandera Blava, coordinat per l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor (ADEAC) i la Fundació d’Educació Ambiental, ha atorgat 123 distincions a Catalunya, de les quals 101 han estat per a platges, i 22, per a ports esportius. Aquesta xifra situa les platges catalanes com les segones més guardonades de l’Estat, per darrere del País Valencià, que en té 132, i superant Galícia, que baixa de 113 a 109.

La demarcació de Barcelona és la que més n’obté en platges que no en tenien i en total en suma 32. Les pèrdues de la Barceloneta i la Nova Icària queden compensades per vuit de noves que han aconseguit entrar a la llista: Canet, Kalima (Caldes d’Estrac), Gavà Mar, Terramar i Aiguadolç (Sitges), Sant Sebastià, d’Adarró (Vilanova i la Geltrú) i Les Gavines (Cubelles). Tanmateix, Tarragona es manté al capdavant amb 43 distintius, sense perdre’n cap i sumant la cala dels Vienesos - platja dels Penyals (Baix Camp). I Girona repeteix en la tercera posició, amb 28 platges i sense recuperar Aiguablava i Sa Riera de Begur. Les Terres de l’Ebre continuen amb els mateixos 11 reconeixements, la majoria a l’Ametlla de Mar.

La tendència, però, canvia amb els ports esportius. Si el 2017 Catalunya va aconseguir 24 guardons internacionals per als seus ports, aquest any n’ha perdut dos: el d’Aiguablava (Costa Brava) i el Club Nàutic Vilanova (Arenys de Mar). Tant Girona com Barcelona han obtingut vuit distincions, i Tarragona, sis. L’encarregat de lliurar aquest guardó és un tribunal internacional que decideix quines platges, clubs nàutics i ports esportius superen el seu examen de condicions higièniques, seguretat, accés lliure, sostenibilitat, compliment de la legislació i d’atenció a persones amb discapacitat, així com l’excel·lent gestió ambiental pel que fa als ports.

Madrid sí que té ‘platja’

La concessió més sonada d’aquest any és l’atorgada a la platja madrilenya de Virgen de la Nueva, que forma part del pantà de San Juan i que és a 50 minuts de la capital espanyola, a San Martín de Valdeiglesias. L’alcaldessa del municipi, María Luz Lastras, va expressar la seva “emoció” perquè el pantà hagi obtingut aquesta distinció i se’l consideri platja. “A Madrid sí que hi ha platja, sempre ha existit”, va reivindicar la socialista.

Aquesta, però, no és la primera vegada que l’ADEAC atorga aquest reconeixement a una comunitat autònoma sense mar. Extremadura també ha revalidat la Bandera Blava per novè any consecutiu per a la seva platja Playa Costa Dulce de Orellana la Vieja, a Badajoz. De fet, l’Ajuntament de San Martín de Valdeiglesias s’ha inspirat en aquesta platja per aconseguir la distinció del seu pantà. L’alcaldessa va explicar que van “demanar consell” per millorar les condicions necessàries per obtenir la distinció que finalment han guanyat.

stats