Societat 22/05/2022

Més feminista i menys religiós: així és el barceloní del 2022

L'enquesta de valors posa de manifest com perden suport tant els partits polítics com la religió

3 min
Persones nouvingudes al barri del Raval, el més multicultural de la ciutat

Els immigrants que venen a viure a Barcelona "contribueixen al desenvolupament econòmic" i, a més, "ajudaran a pagar les pensions en un futur". El 80% dels barcelonins estan "molt" o "bastant a favor" de la primera afirmació, mentre que la segona té el suport del 66,8% de ciutadans. Només hi ha un 9% de barcelonins que capgiren la idea i asseguren que els immigrants resten recursos de serveis públics, com la salut, l'educació o els serveis socials. També hi ha un 17,8% que estan "bastant d'acord" amb aquesta afirmació. Així es desprèn de l'última enquesta de valors que va fer l'Ajuntament de Barcelona el desembre del 2021 a partir de 1.500 entrevistes a barcelonins d'entre 15 i 74 anys. El resultat de l'enquesta mostra un increment del suport a la immigració, ja que en l'anterior edició els enquestats que consideraven que els immigrants "contribueixen al desenvolupament econòmic" eren el 77% i els que consideraven que "ajudaran a pagar les pensions", el 61,8%. Si en lloc de percepcions es consulten les dades, segons el Fons Monetari Internacional (FMI), els que tenen raó en aquest debat són els que creuen que les finances milloren amb la immigració.

Resultats de l’enquesta de valors socials
Dins l’àmbit de Barcelona entre el 18 de novembre i el 23 de desembre del 2021

Conseqüències de la immigració

Grau en què està d’acord amb l’afirmació

Molt

Bastant

Poc

Gens

NS/NC

Les persones immigrants contribueixen al desenvolupament econòmic d’un país

31,1%

49,9%

14,7%

La immigració ajudarà a pagar les pensions en un futur

26,7%

40,1%

20%

7,2%

La presència de persones immigrants pot causar conflictes de convivència

9,1%

34,2%

41,1%

13,5%

Les persones immigrants resten/treuen recursos dels serveis públics

(sanitat, beques escolars, serveis socials...) a la població local

9%

17,8%

40,2%

30,5%

Importància dels aspectes de la vida

Grau d’importància

Molt

Bastant

Poc

Gens

NS/NC

83,7%

14,9%

La família

69,3%

28,3%

El desenvolupament personal

64,3%

31,9%

Els estudis

62,6%

30,9%

Els amics

60,4%

35,8%

La feina

55,9%

39,6%

El temps lliure

21,3%

35,3%

26,7%

16,1%

La política

20,0%

63,2%

15,3%

Els diners i els béns materials

9%

13,3%

34,6%

42,9%

La religió

Conseqüències de la immigració

Grau en què està d’acord amb l’afirmació

Molt

Bastant

Poc

Gens

NS/NC

Les persones immigrants contribueixen al desenvolupament econòmic d’un país

31,1%

49,9%

14,7%

La immigració ajudarà a pagar les pensions en un futur

26,7%

40,1%

20%

7,2%

La presència de persones immigrants pot causar conflictes de convivència

9,1%

34,2%

41,1%

13,5%

Les persones immigrants resten/treuen recursos dels serveis públics (sanitat, beques escolars, serveis socials...) a la població local

9%

17,8%

40,2%

30,5%

Importància dels

aspectes de la vida

Grau d’importància

Molt

Bastant

Poc

Gens

NS/NC

La família

83,7%

14,9%

El desenvolupament personal

69,3%

28,3%

Els estudis

64,3%

31,9%

Els amics

62,6%

30,9%

La feina

60,4%

35,8%

El temps lliure

55,9%

39,6%

La política

21,3%

35,3%

26,7%

16,1%

Els diners i els béns materials

20,0%

63,2%

15,3%

La religió

9%

13,3%

34,6%

42,9%

Conseqüències

de la immigració

Grau en què està d’acord amb l’afirmació

Molt

Bastant

Poc

Gens

NS/NC

Les persones immigrants contribueixen al desenvolupament econòmic d’un país

31,1%

49,9%

14,7%

La immigració ajudarà a pagar les pensions en un futur

26,7%

40,1%

20%

7,2%

La presència de persones immigrants pot causar conflictes de convivència

9,1%

34,2%

41,1%

13,5%

Les persones immigrants resten/treuen recursos dels serveis públics (sanitat, beques escolars, serveis socials...) a la població local

9%

17,8%

40,2%

30,5%

Importància dels

aspectes de la vida

Grau d’importància

Molt

Bastant

Poc

Gens

NS/NC

La família

83,7%

14,9%

El desenvolupament personal

69,3%

28,3%

Els estudis

64,3%

31,9%

Els amics

62,6%

30,9%

La feina

60,4%

35,8%

El temps lliure

55,9%

39,6%

La política

21,3%

35,3%

26,7%

16,1%

Els diners i els béns materials

20,0%

63,2%

15,3%

La religió

9%

13,3%

34,6%

42,9%

També millora la percepció del feminisme. Segons l'última enquesta, aquest moviment tenia a favor el 56% dels enquestats l'any 2014, una xifra que va pujar fins al 70% el 2018 i fins a un 72% a finals de 2021. Per contra, els que estan en desacord amb el feminisme han anat baixant: del 20% del 2014 van caure al 10% el 2018 i ara se situen en un 11%. Curiosament, és una mica més alt el percentatge d'homes (75%) que consideren que tenir fills és un obstacle per a la carrera professional de les dones, que no pas el de les mateixes dones (74%).

El tinent d'alcaldia i responsable de l'Oficina Municipal de Dades (OMD), Jordi Martí, destaca que "els valors són clarament progressistes, inclusius i tolerants", tot i que reconeix quan es pregunta quina és la participació per defensar aquests valors, "els barcelonins són més prudents i menys participatius". De fet, un 54% no formen part de cap associació o entitat.

Ni fe ni partits polítics

A diferència de la immigració i del feminisme, els que no aixequen cap son els partits polítics i la religió. Els barcelonins que tenen molta o força confiança en els partits polítics són el 7,8%, un dels valors més baixos en els darrers anys. L'any 1998 eren el 18,5%, però des d'aleshores han iniciat una incansable caiguda. Tampoc millora la religió. Del 19% de catòlics practicants que hi havia el 1998 només en queda ja un 7%. Els catòlics que van a l'església també són cada cop menys i han passat en 24 anys del 59% al 26%. Els musulmans, que havien arribat a representar un 4,2%, ja només són el 2%. Per contra, els que es declaren agnòstics o no creients han passat del 18% al 54%, amb una progressió sostinguda al llarg d'aquest temps. "Hi ha una pèrdua molt accelerada del protagonisme de la religió", destaca Marta Isaach, cap del departament d'Estudis d'Opinió de l'OMD. Paral·lelament a la caiguda de la fe, augmenta la simpatia cap a alguns dels drets que l'Església intenta suprimir, com l'avortament (que passa del 80 al 81%) o l'eutanàsia, que passa del 78% al 85%. En aquesta mateixa línia, i potser a conseqüència de la pandèmia de coronavirus, creix també la confiança en la ciència.

Pel que fa als aspectes més importants de la vida, els resultats són força similars als de l'enquesta del 2018. Lideren el rànquing la família i el desenvolupament personal, que són molt o bastant importants per al 97%, seguit dels estudis i el temps lliure (96%). També figuren a la part alta de la taula, la feina (95%) i els amics (92%). Una mica més avall hi apareixen també els diners (83%), i, cap al final, la política (56%) i la religió (22%).

A l'enquesta també crida l'atenció el creixement de la preocupació per l'emergència climàtica. El 71% consideren que cal actuar urgentment, mentre que un 26% creuen que cal actuar però a poc a poc. Quan a l'enquestat li pregunten si està d'acord amb uns conceptes concrets, el suport més gran el rep la defensa dels animals (92,7%), seguit de l'ecologisme (91,5%), el multiculturalisme (87%) i el pacifisme (87%). També tenen defensors el socialisme (57%), l'independentisme (39%), el capitalisme (28%) i el comunisme (21%). El racisme es queda en un marginal 3% i el feixisme no arriba ni a l'1%.

stats