Trump diu que el seu únic límit és la seva "moral" i que no necessita el dret internacional

WashingtonL'administració de Donald Trump empra tots els recursos que té a l'abast per continuar amb la guerra psicològica contra Europa amb Groenlàndia. La gota malaia de les declaracions sobre l'ocupació de l'illa àrtica per part dels Estats Units continua caient i continua definint el marc mental. El president estatunidenc justifica el seu anhel de conquerir el territori sota sobirania danesa afirmant: "Perquè això és el que sento que és psicològicament necessari per a l'èxit". La declaració del mandatari surt d'una entrevista publicada aquest dijous al New York Times i feta dimecres al vespre.

El missatge annexionista sobre l'illa àrtica va acompanyat també d'unes de les declaracions més recarregades que se li hagin pogut sentir al president en l'últim any. Trump afirma que l'únic límit que té és la seva pròpia consciència: "La meva pròpia moralitat. El meu propi criteri. És l’única cosa que pot aturar-me". I afegeix: "No necessito el dret internacional". Les afirmacions recalquen encara més la visió geopolítica del republicà, que busca acabar de trencar el multilateralisme posterior a la Segona Guerra Mundial.

El president remarca que "la propietat és molt important", i resta importància al fet que Groenlàndia formi part d'un aliat de l'OTAN com és Dinamarca. Segons el contingut que ha transcendit de l'entrevista, Trump insisteix que la "propietat et dona coses i elements que no pots aconseguir simplement signant un document [d'un contracte d'arrendament o un tractat]". El republicà desestima l'acord de cooperació signat el 1951 amb Copenhaguen, que ha permès als Estats Units tenir la base militar de Pituffik.

En consonància amb l'exhibició d'agressivitat i força de Trump, una altra gota queia des de la Casa Blanca. El vicepresident J.D. Vance recomanava als líders europeus que es prenguessin "seriosament" les paraules del president. "Sabem que hi ha adversaris hostils que han mostrat molt d’interès en aquest territori concret, en aquesta part específica del món, així que el que demanem als nostres amics europeus és que es prenguin més seriosament la seguretat d’aquest territori, perquè, si no ho fan, els Estats Units hi hauran de fer alguna cosa. Què serà exactament ho deixo en mans del president", deia des del faristol de la sala de premsa de la Casa Blanca dijous al migdia.

Les amenaces obertes i les insinuades continuen despatxant-se des de Washington, que prepara el terreny de cara a la reunió prevista per a la setmana que ve del secretari d'Estat nord-americà, Marco Rubio, amb els seus homòlegs de Dinamarca i Groenlàndia.

Control de Veneçuela durant anys

Pel que fa a la resta de la seva agenda imperialista, Trump també explicava que el control dels Estats Units sobre Veneçuela i el seu petroli es podria allargar durant anys. Aquest divendres està previst que el president rebi a la Casa Blana una dotzena de grans petrolieres (entre elles l'espanyola Repsol) per discutir com començar a extreure i exportar el cru veneçolà.

Per si quedava algun dubte sobre qui mana al país caribeny, Trump també afirmava que el govern interí de Veneçuela, liderat per Delcy Rodríguez, està donant als EUA tot el que consideren "necessari". Aquest dijous el president del Parlament veneçolà i cap negociador del chavisme, Jorge Rodríguez, anunciava l’alliberament d’“un nombre important de persones”, que inclou veneçolans i estrangers –sense precisar la xifra–, com a gest per “consolidar la pau i la convivència pacífica” al país.

"Utilitzarem petroli i n'agafarem. Abaixarem els preus del petroli i donarem diners a Veneçuela, que els necessita desesperadament", prometia el republicà. Malgrat que la intervenció militar il·legal al país caribeny s'hagi llegit com un cop sobre la taula per la resta de la comunitat internacional, Trump sobretot pensa en clau interna. És a dir, en els seus votants. Just aquest any al novembre es juga poder mantenir la majoria del Congrés.

En la línia de recuperar vots i popularitat –la taxa d'aprovació del magnat es troba en un dels punts més baixos de la seva presidència–, Trump també anunciava dimecres a la nit a Truth Social un acord comercial entre Veneçuela i els EUA segons el qual Caracas s'hauria compromès a comprar "únicament" productes estatunidencs amb els diners que rebin per l'acord petrolier.

La conversa amb Petro

En paral·lel, també va anunciar que després de trucar-se ahir al vespre, ell i el president colombià, Gustavo Petro, han acordat reunir-se pròximament a la Casa Blanca. Després d'acusar Petro de narcotràfic –com ha fet amb Maduro–, Trump feia un abrupte canvi de to i deia que havia estat "un honor" parlar amb el dirigent colombià, amb qui hauria tractat "la situació de les drogues i altres desacords".

Els preparatius per a aquesta futura reunió aniran a càrrec del secretari d’Estat, Marco Rubio, segons Trump. La trucada es va produir en un moment de tensió entre Bogotà i Washington, ja que després d'intervenir militarment Veneçuela, Trump va dir que Colòmbia podria ser la següent. Rubio també té previst viatjar a Dinamarca la setmana que ve per parlar del futur de Groenlàndia, un altre territori que l'administració Trump amenaça amb adquirir.

Estem treballant per ampliar aquesta informació