Els barris de la Marina: l’últim lloc per on Barcelona pot créixer

BarcelonaCorria l’any 1920 quan els veïns d’un petit barri anomenat Marina de Sants -després conegut com a Zona Franca- van fer un sacrifici mai vist fins aleshores a Barcelona: van renunciar al seu accés a la platja perquè la ciutat pogués tenir port. Dos quilòmetres de terra que els van prendre a força d’expropiacions, però que van permetre a Barcelona obrir-se al món. I, mentrestant, la Marina quedava oblidada entre turons i la platja ja desapareguda.

Gairebé cent anys després d’aquella gran renúncia, els barris de la Marina -la Marina del Prat Vermell i la Marina de Port, popularment coneguts com a Zona Franca- tornen a ser en el focus de l’atenció. En els pròxims anys, en aquesta zona de la ciutat s’hi construiran 11.000 nous habitatges i s’hi instal·laran com a mínim dues conselleries de la Generalitat de Catalunya. El moviment no és del tot desinteressat: els barris de la Marina són l’últim lloc per on Barcelona pot créixer.

La reconnexió de la Marina amb la resta de la ciutat es farà oficial el 2018, quan el metro hi arribarà, si res no falla, amb dues estacions de l’esperada línia 9: Foneria i Cisell. Pocs mesos abans que el barri iniciï una de les transformacions més importants de la seva història, recorrem els seus carrers amb dues guies que tindran molt a dir en els canvis que venen: Esther Pérez, consellera de districte designada per BComú, i Carla Cors, cap de projecte del pla de barris a la Marina.

Nou pol de la ciutat

Les conselleries i els habitatges repoblaran la Marina

La Marina està dividia en la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell. La primera és on viuen la major part dels veïns i on hi ha gairebé tots els equipaments. La segona és on en els pròxims anys s’instal·laran 11.000 habitatges -amb espai per a 30.000 nous veïns- i on s’aplicarà també el pla delta, una mesura anunciada per l’alcaldessa Ada Colau que vol reconnectar l’eix Llobregat amb el centre de la ciutat, a través de projectes com ara un pas a peu i per a bicis al voltant de Montjuïc.

També és a la Marina del Prat Vermell -el barri pren el nom del color que deixava la indústria tèxtil en tenyir la roba- on s’instal·laran dues conselleries de la Generalitat amb 3.000 funcionaris, previsiblement Economia i Coneixement i Empresa i Ocupació. L’any passat el Govern va avançar que ja s’està treballant “d’una manera molt embrionària” per portar-hi, en un futur, altres serveis. Pérez confia tant en la revitalització del barri que fins i tot tem que es pugui convertir en una zona elitista: “Reclamem que la Marina no es converteixi en un barri d’elit que miri a la Fira. Volem que cohesioni els veïns”. És per això que el pla de barris, diu Carla Cors, incidirà també a combatre l’atur, la bretxa digital o l’abandonament escolar, amb un reforç dels equipaments educatius i culturals.

El turisme, en canvi, encara no els preocupa. Tot i que ja hi ha 80 pisos turístics -s’anuncien amb l’eslògan “a 10 minuts de la plaça d’Espanya”-, Pérez assegura que “encara no és un problema”, tot i que estaran “alerta”.

Aïllats entre turons

Els problemes d’accessibilitat són un dels grans reptes de la Marina

La ruta comença a la barriada del Polvorí. “La Marina està dividida en barriades. N’hi ha vuit i totes tenen el seu teixit associatiu i les seves festes majors. Aquí, el sentiment de pertinença és a la barriada”, revela la consellera. El Polvorí, explica, és representatiu d’un dels principals reptes de la Marina: l’aïllament i els problemes d’accessibilitat.

És per això que en aquesta barriada esperen amb candeletes una de les primeres mesures del pla de barris que el govern d’Ada Colau impulsa als barris abandonats de la ciutat: l’eix Besòs, Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i els barris de muntanya. A la Marina, l’Ajuntament hi invertirà 15,3 milions d’euros, bona part destinats a millorar l’accessibilitat al barri. Al Polvorí hi posaran un ascensor que ha d’evitar als veïns l’odissea que ara els suposa baixar al carrer més comercial: han de fer ziga-zaga a través d’una rampa interminable o pujar per unes escales mecàniques que dificulten l’accés a les persones grans i a les famílies amb cotxets. En total, entre el metro, el pla i la resta d’inversions, Colau enviarà aquest mandat 68,2 milions a la Marina.

L’arribada del metro marcarà també un abans i un després a la Marina. “Aquí només hi pugen el bus 13 i el 23, i quan hi ha fires a Montjuïc o vagues ens quedem totalment incomunicats”, detalla la consellera. Tot i que la central del Bicing és al costat de la colònia Santiveri, en aquella part del barri no hi ha ni una sola parada. Quan el metro arribi, podran connectar amb la línia vermella a Torrassa, amb la blava a Collblanc i amb la verda a Zona Universitària.

Rica en zones verdes

La Marina concentra més verd que cap altre barri de la ciutat

Les zones verdes són un dels punts forts de la Marina. “És el barri més verd de Barcelona”, celebra Pérez. La Marina compta amb el primer hort urbà que va tenir la ciutat, el de la Masia Can Mestres, de 2.000 metres quadrats i amb 52 parcel·les.

Un dels aspectes en què incidirà el pla de barris és la millora dels espais verds, presents a gairebé totes les places. Als Jardinets de la Mediterrània, una plaça flanquejada per arbres i pisos, per exemple, es revisarà el model urbanístic per reduir el soroll i “millorar la convivència entre els veïns”.

Un barri segur

Una llei no escrita dels carrers a evitar

La convivència és de vegades difícil de gestionar, però, tot i la mala fama que de vegades se li atribueix, la Marina és “un barri segur”, segons Pérez. “Hi ha una llei no escrita dels carrers que cal evitar”, aclareix. De fet, al costat de la comissaria resideix el clan de la droga dels Jodorovich, i a la plaça Falset hi ha els seus sentinelles, que renyen el fotògraf de l’ARA quan fotografia l’espai. “Perdoneu, m’havia descuidat d’avisar-vos”, comenta la consellera. Al carrer Encuny, s’exerceix la prostitució. Tot i això, la Marina és un barri tranquil, amb molta gent gran i familiar. “Jo no viuria en cap altre lloc”, diu el president de l’associació de veïns del Polvorí, Elí Rolando, a qui trobem a les escales mecàniques. “Tampoc volem que se n’assabenti gaire gent”, bromeja la consellera. Després de tants anys oblidats, els veïns han trobat el gust a la pau familiar dels seus carrers.