TRADICIONS

“Les campanes són l’únic so que sentim des de l’Edat Mitjana”

Els campaners reivindiquen la tradició davant de la mecanització

Durant molts segles, les campanes de les esglésies eren l’únic mitjà de comunicació que hi havia a la majoria de pobles de Catalunya. Alertaven de perills com incendis o atacs bèl·lics, informaven de les hores, dels naixements i les defuncions i ajudaven els pagesos a trobar el camí de tornada durant les nits emboirades. Les campanes són un element indestriable de la postal de qualsevol poble o ciutat i malgrat la mecanització del seu toc i les múltiples vies de comunicació actuals, els campaners es resisteixen al pas del temps i, lluny de desaparèixer, mantenen la tradició més viva que mai: “Hi ha escoles de campaners en alguns pobles com Cervera, Os de Balaguer o les Borges Blanques, amb joves interessats en aprendre’n. I no hi ha res com intentar prohibir alguna cosa perquè funcioni millor que mai”, assegura el president d’honor de la confraria de campaners i carillonistes de Catalunya, Jaume León, fent referència a les denúncies que alguns particulars han presentat per intentar silenciar les campanes.

Hi ha més de 200 tocs de campanes i algunes repiquen des de fa 500 o 800 anys

Però mentre alguns porten el seu repic als jutjats, d’altres s’esforcen per preservar i fomentar una tradició declarada Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional per la Generalitat. És el cas de les veïnes de Santpedor (Bages) Anna Espinalt, de 27 anys, i Gemma i Laia Mascaró, de 25 i 22 anys. Elles són la quarta generació de campaners de la família i van agafar el relleu del pare de l’Anna quan va morir a finals del 2018. “Sempre que m’havien preguntat deia que jo no seria campanera. Però quan va morir el pare, les meves cosines m’ho van proposar i vam decidir que totes tres juntes seguiríem amb la tradició”, recorda Espinalt.

Ara bé, fins llavors cap de les tres havia tocat mai una campana i en van haver d’aprendre com van poder. “L’única manera d’assajar és pujar al campanar de l’església i tocar. I per sort els veïns no s’han queixat mai! Al contrari, tothom al poble està molt content perquè seguim els passos del pare, l’avi i el rebesavi”. I, en l’últim any, han tocat en dates assenyalades com el 25 de desembre o per Pasqua, però també quan va sortir la sentència del Procés. “I seguirem tocant, perquè és una cosa única: molt poca gent té el privilegi de tocar campanes i és una connexió amb la nostra família”.

Entre els anys 70 i 80 la majoria de campanars del país es van mecanitzar i ara amb una aplicació de mòbil es poden programar els tocs o fer sonar les campanes des de l’altra punta del món. Però, tot i la facilitat que donen les noves tecnologies, els campaners afirmen que no és el mateix que tocar manualment. “Les campanes es toquen amb l’ànima o amb el cor, les mans són només un instrument perquè sonin”, afirma Jaume León. Una opinió que comparteix el director de l’Escola de Música d’Olot, Xevi Pallàs, que, precisament per aquest motiu, ha decidit recuperar el repic manual a l’església de Sant Esteve d’Olot en dates assenyalades. I per poder tocar quatre campanes alhora s’ha construït ell mateix una cadira de campaner. “És l’únic so que sentim des de l’Edat Mitjana, és un patrimoni molt important i que ens ha salvat dels perills durant segles”, destaca Pallàs, que també recorda que hi ha campanes que repiquen des de fa 500 o 800 anys: “Com la que toca els quarts a Olot, que és del segle XIV”.

Curs de campaner

El campaner, a més, vol organitzar un curs per ensenyar com es repiquen alguns dels 200 tocs de campanes que hi ha catalogats i que tenien significats molt diferents: des d’un que vol dir que hi ha boira i que no hi ha farina per pastar fins al toc del francès, que avisava de l’arribada de les tropes. I malgrat que el pas del temps ha fet oblidar molts repics, els campaners no pensen abandonar el so que durant segles ha alertat, informat i acompanyat els seus avantpassats.