Una campanya forestal atípica

BarcelonaL’incendi de Tivissa (Ribera d’Ebre) del 15 de juny -primer dia de la campanya forestal- feia preveure un estiu de focs complicat, però finalment no ha sigut així. Un període meteorològic poc habitual, marcat per les pluges i temperatures moderades, ha provocat una situació atípica: en el període comprès entre el 15 de juny i el 15 de setembre s’han produït 181 incendis forestals a Catalunya, la xifra més baixa dels últims sis anys. Tot i així, el foc de Tivissa, que va cremar 830 hectàrees, posa de manifest que els incendis són ara més ràpids i virulents i, en molts casos, superen la capacitat d’extinció dels bombers.

“Tivissa és l’exemple d’un fet que ja va quedar patent el 2012: els incendis forestals ja no es poden tractar amb una carrera de recursos; requereixen coneixements, coordinació i estratègia”, va explicar ahir el cap de la unitat del GRAF, Marc Castellnou, durant la roda de premsa de balanç de la campanya, presentada pel conseller d’Interior, Ramon Espadaler. “Els bombers ja no fan el que poden, decideixen quina estratègia apliquen”, va subratllar.

Aquest estiu s’han registrat 1.429 incendis de vegetació, mentre que l’any passat en van ser 1.945. Malgrat l’aparent tranquil·litat, Espadaler va avisar ahir que s’està produint una desestacionalització dels incendis forestals que provoca que no es pugui abaixar la guàrdia més enllà de l’estiu. “Hem de posar el focus en els mesos d’estiu, però és un ventall que s’amplia i les pautes de fa uns anys ja no són exactes”, va dir.

Tot i la disminució en el nombre d’incendis, aquest any s’han cremat 1.325 hectàrees de vegetació forestal, mentre que l’any passat van ser 496 (l’any 2012 van ser més de 15.000). Segons va explicar Espadaler, aquest augment s’explica per l’incendi de Tivissa. “La campanya ja no es mesura per les hectàrees cremades, sinó per mantenir la certesa del que passarà”, va assegurar el cap de la unitat del GRAF. Castellnou va afegir que s’han de tenir en compte tant el canvi climàtic com el fet que ara els focs són “de cinquena generació”, caracteritzats per situacions en què es poden donar grans incendis simultanis molt ràpids i virulents que travessen zones urbanes i forestals.

Una de les estratègies dels bombers es centrar-se en l’anticipació. Per això, una de les grans novetats de la campanya d’aquest any ha sigut fer dos brífings diaris a la sala central de bombers, a primera hora del matí i al vespre, per analitzar la situació de risc. Espadaler va valorar molt positivament el fet d’haver afegit aquest segon brífing, que ha permès als bombers “ser proactius”.

Fins a 51 focs en un matí

El 41% dels incendis en aquest període els han provocat llamps -incloent-hi el gran foc de Tivissa-, mentre que les negligències (com tirar cigarrets i fer fogueres o cremes) no arriben al 20%. Un 8,84% s’estan investigant i el 17,13% són intencionats.

El 25 de juliol van cremar 51 incendis en un sol matí per culpa dels llamps. “Aquell dia no és a la memòria de la gent per la bona actuació dels bombers”, va exposar el conseller d’Interior, que va destacar “l’agilitat, el coneixement previ i l’organització logística” del cos. Tot i la campanya “suau”, l’activitat dels bombers no ha baixat: en aquests tres mesos han fet 16.553 serveis, dels quals 1.429 van ser per extingir incendis de vegetació.

L’acord d’Horta no implica reconèixer culpa

El conseller d’Interior, Ramon Espadaler, va insistir ahir que el preacord amb les famílies dels bombers que van morir a l’incendi d’Horta de Sant Joan l’any 2009 -a qui pagaran 1.060.000 euros d’indemnització- no implica reconèixer errors en el dispositiu. “No hi ha hagut responsabilitat penal perquè així ho ha dit el jutge, ni civil subsidiària, sinó patrimonial”, va matisar el secretari general d’Interior, Josep Martínez, que va explicar que només implica un reconeixement de responsabilitat objectiva pel vincle professional entre els afectats i l’administració. A l’inici de la negociació les famílies demanaven més de dos milions.