Núria López-Bigas: "Anomenem 'càncer' moltes malalties diferents"

Entrevista a la biòloga i investigadora de l’Institut de Recerca Biomèdica. Va fer el doctorat sobre la genètica de la sordesa. Després va anar a Cambridge, on es va especialitzar en mètodes computacionals, és a dir, fa servir ordinadors i 'big data' per trobar les alteracions genètiques que causen els tumors

Després d’estar 10 anys a la Universitat Pompeu Fabra, Núria López-Bigas ha fet el pas d’entrar a l’Institut de Recerca Biomèdica, on a més de biologia computacional, amb ordinadors, també pot fer experiments al laboratori. Al seu equip hi ha enginyers informàtics, biòlegs, un matemàtic i un metge. “Aquesta interdisciplinarietat és molt útil per al tipus de recerca que fem”, assegura la investigadora.

Què és exactament un mètode computacional?

És un programa informàtic que escrivim amb codi i que fa que un ordinador analitzi les dades que extraiem dels genomes [tot el material genètic contingut en els cromosomes] dels tumors. Quan es diagnostica un tumor se’n pot agafar un trosset, allà hi ha cèl·lules i dins de les cèl·lules hi ha el genoma. Amb les màquines de seqüenciació -una tecnologia relativament nova- podem llegir tot el genoma i podem trobar quines són les mutacions, és a dir, els canvis que fan que la cèl·lula es vagi dividint de manera descontrolada.

¿No totes les mutacions o alteracions genètiques són responsables del càncer?

No, una de les dificultats és que en un genoma de tumor hi ha milers de mutacions. Per exemple, en un melanoma [càncer de pell] en podem trobar centenars de milers. Però les que realment causen el càncer són unes poques: 3, 4 o 5... Si les trobem, entenem què és el que no està funcionant, i tenim pistes per a noves teràpies.

Com es passa d’un mètode computacional a una teràpia concreta per a un pacient?

Nosaltres no arribem a la teràpia. Analitzem molts tumors diferents i intentem trobar uns patrons. Ens basem en la idea que un tumor és un procés evolutiu. Són unes cèl·lules que adquireixen una mutació que els dóna un avantatge per proliferar, dividir-se, escapar-se de tots els controls, i això és selecció positiva. És un procés de selecció darwiniana. Un cop trobem que hi ha un gen que té mutacions de càncer, aleshores podem estudiar una mica més què fa aquell gen. Publiquem tot el que trobem en articles científics i en una pàgina web pública.

¿I a partir d’aquí altres poden buscar teràpies?

Sí, si hi ha una mutació que activa una proteïna i aquesta és una proteïna important que fa que les cèl·lules vagin proliferant, es pot desenvolupar una petita molècula que la bloquegi. Aquest és el paradigma de la medicina personalitzada o de precisió, perquè es tracta d’atacar un punt concret que hem vist que no funciona.

¿Estem lluny de poder curar el càncer?

S’ha avançat moltíssim. El càncer és una malaltia molt complexa i posem sota un mateix nom moltes malalties diferents. Tenen en comú que són cèl·lules que proliferen de manera descontrolada, però també és molt diferent un càncer de pulmó, d’un de pàncrees, d’un melanoma o d’una leucèmia.

I sobre les causes què en sabem?

La majoria de vegades són genètiques. És una barreja de factors interns incrementats per factors externs. Totes les cèl·lules del nostre cos adquireixen mutacions pel simple fet de dividir-se. Quan una cèl·lula es divideix ha de copiar tot el genoma i en aquest procés de còpia hi ha un percentatge d’error. A vegades l’error està incrementat per factors externs, com ara la llum ultraviolada que danya l’ADN i pot acabar provocant mutacions. El tabac també causa un dany a l’ADN de les cèl·lules del pulmó i a moltes altres cèl·lules, i pot acabar provocant mutacions.

Diu que vostès comparteixen totes les dades?

Posem totes les dades a Intogen.org. Aquí hem analitzat 7.000 tumors de 28 tipus diferents de càncer i hem identificat 459 gens que tenen aquests patrons. Això ho fem públic. En la nova versió hi haurà 20.000 tumors, perquè s’estan seqüenciant molts més tumors a tot el món.

Com s’aconsegueixen mostres de fins a 7.000 tumors?

Nosaltres només agafem les dades, no tenim les mostres. Ens les proporcionen consorcis dels quals formem part, com el Consorci Internacional del Genoma del Càncer o un d’americà en el qual també participem, The Cancer Genome Atlas. Aquests consorcis tenen com a objectiu seqüenciar genomes de tumors per entendre què passa.

Són de titularitat pública?

Són consorcis públics formats per investigadors de tot el món. Hi ha oncòlegs que agafen les mostres i totes les dades clíniques dels pacients, hi ha gent que en fa la seqüenciació i nosaltres, que ens dediquem a analitzar-les. El Consorci Internacional del Genoma del Càncer és un projecte internacional format per projectes locals, cada projecte s’ha centrat en un tipus de tumor. Aquí a Espanya se centra en la leucèmia limfàtica crònica, que és un projecte liderat per Elías Campo de l’Hospital Clínic i Carlos López Otín d’Oviedo. Hem analitzat tots els tipus de tumors amb els nostres mètodes. No ens centrem en un tipus de tumor, intentem entendre’ls tots. Posar moltes dades juntes ens ajuda a trobar aquests patrons, necessitem poder estadístic. Com més dades tinguem, més poder estadístic.

Més continguts de