Societat 12/11/2021

L'Aràbia Saudita i Austràlia, grans esculls de la COP26

Tots dos països, amb grans interessos en combustibles fòssils, han sigut dos dels rics amb més resistències per vèncer

4 min
Al centre de la imatge, el negociador principal del regne d'Aràbia Saudita, a la COP26 de Glasgow, ministre d'Energia, príncep Abdulaziz bin Salman Al-Saud, en passat dimecres

Glasgow (Enviat especial)Hores després que la presidència britànica publiqués, la matinada de dimecres, el primer esborrany de declaració final de la cimera de Glasgow, un dels punts que despertava més interès, per la novetat, era el 19, del capítol referit a la mitigació de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Literalment, s'hi llegia: "Es demana a les parts que accelerin l'eliminació gradual del carbó i els subsidis als combustibles fòssils". Era la primera vegada que una COP hi feia referència. En el segon esborrany, publicat aquest divendres, el llenguatge s'omplia de color: s'hi afegien paraules i expressions de molt difícil traducció, matisos que, a la pràctica, el que han fet ha sigut posar de manifest el fracàs de la presidència britànica. Alok Sharma, el representant del govern Johnson a Glasgow, havia anunciat que aquesta cimera seria la que enterraria, almenys sobre el paper, el carbó, i a hores d'ara ja se sap que no serà així. En paraules de Dipti Bhatnagar, de Friends of the Earth, de Moçambic, "no és cap sorpresa que els països rics estiguin empenyent amb falses solucions".

Quan es parla de combustibles fòssils i de països rics, dos dels grans actors globals són el regne de l'Aràbia Saudita (petroli i gas) i Austràlia (carbó). I encara que per primer cop s'han esmentat els fòssils en els textos de la COP, tant Riad com Canberra han dut a terme "el seu joc habitual", arrossegar els peus, com ha comentat a l'ARA Richie Merzian, de The Australia Institute. En el cas d'Austràlia, i la poca voluntat de desfer-se dels fòssils, "el millor que es pot dir és que l'únic que ha portat a Glasgow ha sigut bon cafè. Res més", rebla.

El futur arriba el 2030?

A la zona on es concentren els pavellons dels diferents països que negocien, el del regne alauita destaca per la grandària i l'enorme pantalla que projecta un futur d'energies verdes, solar i eòlica, amb què ven el que han anomenat la Vision 2030. El més gran exportador de petroli del món –la producció de cru va arribar fins als 7.900 milions de barrils diaris aquest agost, segons dades de la JODI– intenta retallar a la meitat les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle per al 2030 i voldria haver arribat a la neutralitat el 2060.

Una imatge del pavelló de l'Aràbia Saudita, que ven una descarbonització basada en l'energia eòlica i la solar.

Però d'acord amb Climate Action Tracker (CAT), el consorci científic internacional que aquesta setmana ha dibuixat un panorama esfereïdor des del punt de vista de l'escalfament global –2,4 ºC a finals de segle–, els plans que té al damunt de la taula l'Aràbia Saudita per descarbonitzar la seva economia "no són suficients".

L'equip d'especialistes creu que Riad no ha aportat prou informació per avaluar, com afirma el pla Vision 2030, que el 2060 haurà arribat a les emissions zero. Més greu encara. L'objectiu del 2030 és, en comparació amb les mesures que es porten a terme, "insuficient". En altres paraules, les polítiques climàtiques i l'acció del país necessiten "millores substancials per ser coherents amb el límit de temperatura d'1,5 °C de l'Acord de París". I conclou l'estudi que "si tots els països seguissin l'enfocament de l'Aràbia Saudita, l'escalfament arribaria a més de 2 °C i fins a 3 °C" a finals de segle.

L'aliat Trump

El màxim negociador del regne, el ministre d'Energia, el príncep Abdulaziz bin Salman Al-Saud, no ho veu així. En la darrera cimera, la COP25 de Madrid, l'Aràbia comptava amb els Estats Units de Trump per protegir-se de les pressions diplomàtiques tendents a eliminar els combustibles fòssils.

La reacció del ministre d'Energia àrab a l'esmentat paràgraf 19 va ser molt clara en la intervenció oberta que dimecres passat va fer a la COP: "És imprescindible reconèixer la diversitat de solucions climàtiques i la importància de la reducció d'emissions tal com s'estipula a l'Acord de París, sense cap biaix a favor o en contra d'una font d'energia en particular", va dir, en un exercici de retòrica diplomàtica proper a la filigrana. Els més de 200.000 milions de dòlars que el regne saudita va treure de les exportacions del 2019, l'últim any abans de la pandèmia, justificarien tanta cautela. El que va dir a continuació va ser: "El que heu sentit [que l'Aràbia bloqueja l'acord per l'esment als combustibles fòssils] és una denúncia falsa, una trampa i una mentida". I tot seguit va negar que els combustibles fòssils siguin el motor principal del canvi climàtic: "No, crec que hi haurà un bon camí a seguir. I hauríem d'utilitzar tots els recursos sempre que ens ajuntem per mitigar" les emissions.

En el cas d'Austràlia, el judici de CAT és igual o encara més sever: "El govern [australià] sembla decidit a substituir els combustibles fòssils per combustibles fòssils: el pressupost 2021-22 destina grans sumes [52,9 milions de dòlars australians] a projectes d'infraestructures de gas i una central elèctrica de gas [30 milions], sense cap nou suport a les energies renovables ni a l'electricitat ni als vehicles".

Però hi ha altres països que, de forma més subtil, també han embrutat la cimera. Sense anar més lluny, el Regne Unit, que en té la presidència. En tant que amfitrió, que encara doni suport a projectes fòssils contaminants ha sigut, si més no, una taca: Té en cartera el nou camp de petroli de Cambo, a les illes Shetland, una nova mina de carbó a Cúmbria i un enorme projecte de gas a Moçambic.

stats