COP26

Les negociacions a la cimera del clima de Glasgow s'encallen

El tercer esborrany de la COP26 inclou lleugeres modificacions que de moment no garanteixen l'acord

5 min
Una imatge de l’anomenada Blue Zone de la COP26 de Glasgow, on tenen lloc  les converses de la cimera del clima.

Glasgow (Enviat especial)Paràlisi total a la Cimera del Clima de Glasgow i risc majúscul de "fracàs colossal" , com dijous va dir Boris Johnson. La presidència britànica havia anunciat per a les 12 h, hora de Londres, la convocatòria d'un plenari d'avaluació del tercer esborrany , publicat aquest dissabte, però quan el retard en l'inici de la sessió ja superava l'hora i 45 minuts, el president de la cimera, Alok Sharma, ha ajornat la sessió "per donar més temps a les parts" a continuar negociant. Sharma ha informat que convocava la reunió a les 14.30 h, hora de Glasgow i després ha assegurat que "la meva intenció és concloure la COP aquesta tarda", un judici que molts dels presents a la sala no comparteixen. "Ara tenim al davant un paquet de mesures molt equilibrades", ha dit, referint-se al text que està provocant tota la discussió.

Fonts periodístiques britàniques que circulen per les xarxes socials asseguren que el retard l'està causant la Xina i la seva oposició al punt 29, en què es demana presentar plans més durs de retallades d'emissions abans de la COP27, que tindrà lloc a Egipte el novembre del 2022. Però altres fonts de la delegació de l'Aràbia Saudita, consultades directament per l'ARA, no donen crèdit a aquesta única interpretació. "Les negociacions són molt complicades. El problema mai no és un sol punt". Preguntades sobre si l'escull podria ser la referència als fòssils, la resposta que han donat a aquest enviat especial ha sigut la mateixa: "Mai no és un sol tema".

Sobre aquest punt, altres fonts de la delegació danesa consultades a la sala del plenari per aquest diari han indicat: "No crec que el que circula ara sigui l'últim esborrany. És molt difícil de predir, però crec que encara hi haurà un altre text durant la matinada". En tot cas, el que és segur a hores d'ara és que Sharma no hi voldria arribar.

L'espera, de moment, afegeix drama a una cimera que va camí de la catàstrofe diplomàtica, atribuïble en bona part a la incapacitat de la presidència britànica. Els esforços de les últimes hores de Boris Johnson, trucant al primer ministre del Canadà, Justint Trudeau, perquè comprometi més diners per als fons d'adaptació a tecnologies verdes dels països pobres no semblen haver donat cap fruit.

Pel que fa al nou esborrany, el text ofereix molt poques variacions en relació amb el que va difondre divendres al matí . Hi hauria, però, un petit avenç en matèria del finançament dedicat a l'adaptació en què s'"insta" els països rics a almenys duplicar els fons perquè els pobres s'adaptin a les necessitats d'una transició verda. En relació amb el text anterior, el nou redactat, a més, posa una data concreta, el 2025, per arribar idealment a la nova xifra, que hauria de ser el doble de la del 2019, buscant sempre l'equilibri entre l'adaptació i la mitigació d'emissions. Aproximadament, suposarien uns 40.000 milions de dòlars, d'acord amb els comptes tancats de l'OCDE per al 2019.

Un altre dels aspectes que s'ha modificat durant la matinada pertany al capítol denominat "de pèrdues i danys", un eufemisme amb què es vol difuminar el que el món en desenvolupament considera greus perjudicis que dos llargs segles d'industrialització han causat als seus territoris i pels quals responsabilitzen els països rics. Així, el punt 73 "decideix establir un diàleg entre les parts" –món occidental i món en desenvolupament– per "discutir els arranjaments per al finançament d'activitats per evitar, minimitzar i abordar les pèrdues i els danys associats amb els impactes adversos del canvi climàtic".

En paraules de l'activista kenià Mohamed Adow, "no s'ha avançat gaire, especialment en el finançament de pèrdues i danys". "En comptes d'acordar un servei de finançament de pèrdues i danys es pressiona els països vulnerables perquè s'acontentin amb una interminable xerrameca de feina", ha dit. En un briefing amb la premsa destacada a Glasgow, Adow ha assegurat que aquest capítol és "una línia vermella per als països més vulnerables". "De com acabi aquest apartat, si s'aconsegueix un mecanisme de finançament adequat, dependrà el judici final de la cimera de Glasgow" per als Estats més exposats al canvi climàtic. "I de moment està fallant".

Afegits lingüístics i altres filigranes

Quant a aspectes considerats prou rellevants del capítol de mitigació d'emissions, el nou esborrany manté la demanda als estats perquè presentin plans més ambiciosos per reduir les seves emissions de CO₂ a finals del 2022, just abans de la cimera COP27, que tindrà lloc a Egipte. Igualment, "demana" que els nous fulls de ruta "reformulin i enforteixin els objectius per al 2030 per alinear-se amb els objectius de París".

També es conserva un paràgraf considerat clau per molts especialistes, el 36, però amb un afegit final, una nova demostració de la complexitat d'unes negociacions que no es poden tancar si no és per consens de tots els participants. Divendres el text deia: "S'exhorta les parts [els països negociadors] a accelerar el desenvolupament, el desplegament i la difusió de tecnologies i l'adopció de polítiques per a la transició cap a sistemes d'energia de baixes emissions, fins i tot augmentant ràpidament la generació d'energia neta i accelerant l'eliminació progressiva de l'energia del carbó no reduït i dels subsidis ineficients per als combustibles fòssils". El carbó no reduït (unabated coal) fa referència a les centrals elèctriques de carbó en les quals no es pot capturar el CO₂ que emeten. N'hi ha molt poques.

Aquest dissabte s'hi ha afegit una cua final que diu: "...reconeixent la necessitat de suport cap a una transició justa". Potser és una manera de posar èmfasi en la necessitat de l'equitat i que l'abandonament progressiu de l'economia dels fòssils no pot tenir els mateixos temps en el món occidental que en el món en desenvolupament, en especial si no compten amb prou suport financer, o potser només és una fórmula més del llenguatge de la diplomàcia internacional que tal vegada sembla molt i no vol dir absolutament res.

La de Glasgow era vista com una cimera clau per consolidar l'objectiu de l'Acord de París : mantenir l'escalfament de la temperatura del planeta com a màxim en 1,5 ºC a l'arribar al 2100. A hores d'ara, el que s'ha constatat, d'acord amb les anàlisis dels plans nacionals de reducció d'emissions (NCD), és que si no es corregeixen aquest límit se superarà amb escreix . No debades, el segon esborrany manté la petició als estats perquè presentin plans de retallada d'emissions "nous o actualitzats" abans de la cimera d'Egipte de l'any que ve, i alhora els "demana" que en aquests fulls de ruta "reformulin i enforteixin els seus objectius per al 2030 per alinear-se amb els objectius de París".

La COP26 de Glasgow pràcticament s'ha buidat. Només queden els representants de les delegacions i la premsa. Uns i altres esperen que s'arribi a un consens avui mateix. Però resulta impossible predir si demà encara continuarà la negociació.

stats