El canvi d'hora ens treu la son

L'endarreriment de l'hora provoca alteracions en el rellotge intern del cos humà

Aquest diumenge, a les 3 de la matinada, les busques del rellotge faran marxa enrere i la pressa ens concedirà una treva nocturna d'una hora. Podrem dormir una hora més, però, segons alguns científics, dormirem pitjor. L'expert en medicina de la son Javier Albares explica que el canvi d'hora "provoca un 'jet lag' en el rellotge intern del cos humà, que triga dies o setmanes a adaptar-s'hi". És un dels diversos motius que pesen contra una mesura horària cada cop més qüestionada i que ja albira el seu final a Europa.

Des que el 1974 es va implantar a Espanya, el ritual bianual del canvi d'hora ja és un gest ordinari per als ciutadans (a la primavera avancem l'hora i a la tardor l'endarrerim), però el consens institucional sembla indicar que el d'avui pot ser un dels últims canvis. La Comissió Europea ha plantejat eliminar els canvis i plantejava fer-ho ja l'any que ve, tot i que aquest divendres la UE ha anunciat que estudia allargar encara el canvi d'hora fins al 2021.

El canvi horari es fa actualment en una vuitantena de països del món, amb l'objectiu de maximitzar l'aprofitament del sol i estalviar energia. Tot i això, a l'altre costat de la balança molts experts parlen dels impactes negatius en l'àmbit social i de salut.

La setmana passada la Generalitat, a través del Consell Assessor per a la Reforma Horària, va emetre un informe a favor de l'eliminació del canvi d'horari en què s'advertia de les seves afectacions fisiològiques. Entre aquests problemes destacava sobretot els problemes a l'hora de dormir: "Les patologies associades al son s'acosten a nivells epidemiològics", avisava l'estudi.

El canvi d'hora, assegura Javier Albares, trastoca el compàs del rellotge intern del nostre cos i, per tant, els cicles de son. Es tracta de l'anomenat ritme circadiari, en què el nostre organisme sincronitza les seves funcions amb l'entorn a partir d'estímuls com la temperatura ambiental i, sobretot, la llum: en funció de la il·luminació el cos s'activa o descansa.  

Aquest desajustament, que es nota més en infants i ancians, "afecta molt en la qualitat del son" i provoca "alteracions cognitives, cardiovasculars o metabòliques", assenyala Albares. El símptoma més evident, argumenta, és "el pitjor rendiment a l'escola o la feina".

Tot i això, les opinions al respecte no són unànimes. El professor de ciències de la salut de la UOC Diego Redolar defensa que "des de la neurociència, l'impacte que té canviar una hora és mínim". "La foscor afavoreix l'inici del son, però no és un factor únic: les persones invidents mantenen els ritmes circadiaris igualment", matisa el neurocientífic, que explica que l'acumulació de substàncies com l'adenosina en el cervell també és un desencadenant del son.

Els problemes horaris se sumen a altres fenòmens que perjudiquen el son com ara l'excés de llum en hores nocturnes o l'ús de mòbils i tauletes abans de dormir. "Hem de recuperar el valor del son. Durant anys s'ha fet un discurs que dormir és de covards i s'ha demostrat que no, que per ser creatius, no tenir estrès i viure millor cal que el cervell descansi", defensa Fabián Mohedano, promotor de la plataforma Reforma Horària.

Horari d'hivern o d'estiu?

La Comissió Europea proposava que l'últim canvi obligatori es produís al març del 2019, tot i que la presidència de torn de la UE vol ara posposar-ho dos anys més. A partir de llavors, cada país podria decidir si mantenir l'horari d’estiu o tornar a passar-se definitivament al d’hivern a l’octubre. En el cas d’Espanya, Reforma Horària aposta per mantenir l'horari d’hivern (GMT+1), ja que implicaria tenir sempre llum solar al matí, fet que "té beneficis de tipus emocional i motivacional", assegura Mohedano.

Pel que fa al son, l'informe de la Generalitat diu que "la llum al matí afavoreix la sincronització del rellotge circadiari, millora l’humor i ajuda a avançar el son", en un país "d’horaris tardans". Tot i això, Diego Redolar explica que "quedar-se en un horari o en l’altre no té repercussions en els nostres ritmes circadiaris".