Ilaria Capua: "Si volem controlar la pandèmia, hem d’invertir en vacunes que es mantinguin a temperatura ambient"

BarcelonaIlaria Capua (Roma, 1966) és la científica que es va adonar el 2006 que per combatre una pandèmia calia compartir les dades científiques en temps real. Aquesta experta en malalties infeccioses i salut global va ser diputada al Parlament italià i ara dirigeix el One Health Center of Excellence de la Universitat de Florida. Ha visitat Barcelona per recollir el premi Hipàtia, que li ha concedit l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb l’Academia Europaea, pel seu lideratge en la promoció de l’accés obert a la informació genètica de virus emergents i l’impacte social i polític de la seva recerca en salut.

Els científics feia molts anys que advertien que una pandèmia era probable, però no se’ls va fer gaire cas. No sé si haurem après alguna cosa de la situació actual...

— Ho dèiem els científics i ho deia Bill Gates, a qui tampoc ningú va creure. Jo tinc dues certeses: les pandèmies continuaran passant, però la pròxima no l’hem de gestionar com aquesta. Recordo donar conferències en què deia que l’epidèmia de SARS del 2002, que era similar al principi de la pandèmia actual, va costar 54.000 milions de dòlars. Aquesta és la paradoxa de les pandèmies: la gent no s’adona prou que no tenir-ne és realment bo. Evitar una pandèmia no és malgastar els diners. Amb l’exemple del cost del SARS, tothom reconeixia que calia fer-hi alguna cosa, però els plans de preparació van perdre prioritat.

Per què?

— La grip aviar del 2006 no va arribar a ser una pandèmia perquè el virus es va quedar als animals. Causava una mortalitat del 50%, o sigui que podria haver sigut una catàstrofe, però es va gestionar bé i es va evitar. La grip porcina del 2009 venia dels animals i era un virus nou, però va resultar que era semblant a un altre virus que havia circulat a finals dels anys 40, de manera que la gent gran estava protegida i no es van posar malalts. Tot i així, va matar un nombre rellevant de gent [18.000 persones, segons l’OMS, i més de 150.000, segons estimacions del CDC dels Estats Units]. Tot això va fer pensar als responsables polítics que podien gestionar una pandèmia i no es van posar prou esforços en els plans de preparació.

Un cop va començar la pandèmia, què vam fer malament?

— Es va cometre un error enorme: negar-la. A Itàlia hi va haver dos turistes xinesos que van ser hospitalitzats i tractats a l'UCI, i els italians van estar orgullosos de curar una malaltia desconeguda, però en aquell moment ningú pensava que el virus ja era a Itàlia. Quan es va estendre per Itàlia, els alemanys van pensar que els italians no ho havien gestionat bé. Després va afectar Alemanya i els britànics van pensar que els alemanys no ho feien bé. Cap pla de preparació per a pandèmies havia considerat el negacionisme dels líders de les democràcies més avançades del món. No ens hem de sorprendre del desastre que hi ha hagut.

El febrer del 2020 es va seqüenciar el genoma del virus i es va compartir a internet. Aquesta informació ha permès fer vacunes i treballar de manera col·laborativa. Vostè va ser pionera en compartir la informació dels virus el 2006, amb la soca H5N1 de la grip aviària.

— Vaig tenir la intuïció que havíem de compartir les seqüències dels virus. Aleshores, molta gent deia que no tenia cap sentit i que, a més, era impossible. Però a les bases de dades actuals hi ha més d’un milió de seqüències. Això mostra que avui ens hem de fixar en el que necessitarem d’aquí a 15 anys.

I què necessitarem?

— Aquesta pandèmia és l’esdeveniment més mesurat de la història. Hem d’utilitzar les grans quantitats de dades que estem generant per buscar maneres de no repetir els mateixos errors.

Al món hi ha més de tres pollastres per persona. També hi ha molts porcs i vaques. Els criem per menjar-nos-els, però molts d’ells viuen en espais molt petits i en condicions que són un caldo de cultiu perfecte perquè emergeixin nous virus i bacteris.

— Cal una gran transformació. Hem de revisar algunes de les pràctiques ramaderes, però també la mobilitat. Hem d’anar cap a un escenari de postpandèmia que sigui diferent del que teníem abans, en el qual el consum de carn s’ha de reduir i la sostenibilitat s’ha de col·locar al centre de qualsevol activitat.

També estem cada vegada més en contacte amb animals salvatges, perquè necessitem més terra per cultivar, per construir, etc. I això facilita el salt de patògens d’animals a humans. Com es pot aturar aquesta dinàmica?

— Ho hem de fer tot d’una manera més sostenible. Just després de l’emergència del covid, el govern xinès va dir que reduiria el nombre de mercats amb animals vius amb l’objectiu de preservar la biodiversitat. S’han de fer coses com aquesta.

Per posar en marxa mesures com aquesta, cal voluntat política. Vostè va ser diputada i sap que aquests canvis són difícils perquè, entre altres coses, hi ha molts interessos econòmics en joc.

— Sí, però en l’escenari de postpandèmia molta gent entén que s’han d’aplicar certes mesures. I penso que el món polític ens escolta ara més que mai. Espero que hi hagi més moviments socials i partits verds que assoleixin el poder. I si la meva generació no n’està del tot convençuda, deixem-ho tot preparat per quan arribi la generació Z. Ells ho volen fer i trobaran la manera de fer-ho.

¿No farem tard, si esperem aquest relleu?

— Fem tard, sí, però la pandèmia ha accelerat les coses i, d’alguna manera, ens ha comprat temps. Les pandèmies són esdeveniments transformadors. 

Ara es parla molt de la idea d’una salut global que involucra persones, animals i medi natural, però vostè ja parlava de salut circular abans de la pandèmia.

— Al cor de la idea de salut circular hi ha la implicació ciutadana. Els ciutadans necessiten ser actors i protagonistes de la seva salut. I ho poden fer millorant les seves ciutats, gestionant els residus, plantant arbres. Poden fer coses no només per la seva salut sinó per la salut de l’entorn. Amb les xarxes socials i aquesta capacitat de participació en augment, el futur anirà cap aquí.

Als països amb percentatges alts de vacunació la pandèmia es comença a controlar. Què s’ha de fer per controlar-la del tot?

— Als països desenvolupats, si la gent es vacuna no serà un problema. El problema el tenim a la resta del món, que és la majoria. Si volem controlar la pandèmia, hem d’invertir en vacunes que es mantinguin a temperatura ambient i no necessitin una cadena de fred per ser distribuïdes. Això serà un avenç transformador. Si hem enviat naus a Mart, ¿no podem trobar vacunes que es puguin mantenir a temperatura ambient?