Societat 16/04/2021

"Estimada Alba, gràcies per recordar-te de mi"

Les cartes uneixen en plena pandèmia els alumnes d'una escola amb els avis d'una residència

Clara López Alcaide
4 min
Un dels alumnes de l'Escola Mare de Déu de Núria
Disponible en:

Han passat quinze dies des que l'Alba Quadrado, de 14 anys, va enviar la primera carta a l'Encarna, de 97. Obre el sobre davant l’atenta mirada dels companys i comença a llegir en veu alta. "Estimada Alba, gràcies per recordar-te de mi ", comença el text de l’Encarna, la seva remitent. Com l’Alba, 14 estudiants de l’Escola Mare de Déu de Núria, al barri del Clot de Barcelona, han enviat cartes i dibuixos als avis i àvies de la residència Sibèlius i aquesta setmana han rebut les respostes.

Es tracta d’un projecte d’intercanvi de cartes personalitzades que s’ha posat en marxa amb alguns alumnes de 3r de primària i 2n d’ESO del centre. “Cada noi ha rebut el nom d’un resident i ha escrit una carta o ha fet un dibuix”, explica el coordinador pedagògic de l’escola, Ricard Casanovas. La idea és que s’enviïn missatges cada quinze dies, que no perdin el contacte i que s’estableixi un vincle entre ells. 

“La meva es diu Guadalupe!”, exclama la Gal·la Royuela, de 8 anys. “A la carta em diu que té 90 anys, que no té la vista bé i que doni records als meus pares!”, diu. L’Ona Español, també de 8 anys, ha rebut la carta de la Maria i diu que ha descobert que tenen una cosa en comú: "A les dues ens agrada anar a la muntanya!”. Tant la Gal·la com l'Ona esperen conèixer personalment algun dia la Guadalupe i la Maria. "Podríem fer Zoom!", proposen.

Gestionar les emocions

L'objectiu de la iniciativa és doble. D'una banda, l'escola explica que aquest tipus d'activitats ajuden a treballar a l'aula aspectes com la gestió de les emocions i els valors. "No és la primera activitat que fem amb gent gran, n'hem fet altres de presencials abans, però ara amb la pandèmia no ho podem fer". D'una altra, des de la residència creuen que establir un canal de comunicació com aquest pal·lia la solitud que viuen algunes persones grans, i que ha estat agreujada per la pandèmia de covid-19.

Les imatges del avis de la residència llegint les cartes dels alumnes

"Vam pensar que era una bona manera de relacionar-se amb la comunitat, i fer-ho amb aquest distanciament de seguretat”, explica l'educadora social de la residència Sibèlius, Àngels Garcia. La majoria dels avis i àvies que hi viuen tenen entre 80 i 90 anys i molts pateixen trastorns degeneratius, com ara pèrdua de memòria o demència. Això fa que alguns no puguin escriure les cartes per ells mateixos i que ho hagi de fer l'Àngels amb l'ordinador. "Les cartes les fem en majúscules i ells ressegueixes les lletres", explica.

A l'Adam no l'importa que no sigui la Rosa qui li escrigui. "No passa res perquè tingui 78 anys i no tingui la vista bé", diu aquest alumne de 8 anys. A les cartes, la Rosa li explica el que li agrada fer, on va viure fa anys... I l'Adam li diu que no li agraden les matemàtiques. "Molts de nosaltres no podem parlar amb els nostres avis i penso que per a ells també està molt bé perquè hi ha gent que està sola i a nosaltres no ens costa gens escriure'ls una carta", diu l'Àlex González, de 14 anys.

La professora de l'escola i coordinadora del projecte, Montse Olaya, explica que molts nens han perdut els seus avis durant la pandèmia i d'altres no poden veure'ls. "El dol ha estat molt present entre els nois, i això se suma a la manera com els va afectar estar tot el tercer trimestre [del curs passat] a casa i mig any sense anar a l'escola", reflexiona Olaya. "A vegades pensem que els nens no pensen tant en qüestions humanes o que no són sensibles, sobretot els adolescents, i no és així", assegura Casanovas.

"Hi ha una màgia"

Els alumnes creuen que gràcies a les cartes poden créixer a nivell personal. "Podem aprendre d'ells, perquè són persones molt sàvies", opina la Mar Torres, de 2n d'ESO. "La meva àvia amb la meva edat ja estava treballant, va haver de venir aquí a Barcelona per poder tenir una vida millor". La seva companya, l'Alba Quadrado, creu que les experiències de l'Encarna poden ajudar-la: "Ens poden ajudar a valorar les coses i veure-les d'una altra manera".

En el cas dels avis, Garcia explica que aquest projecte els permet treballar les capacitat cognitives alhora que els genera una il·lusió. "Hi havia un parell de senyores que hi eren una mica reticents -confessa- però quan van arribar les cartes no paraven de preguntar per què elles no en tenien". Garcia planteja que, generalment, entre els avis hi ha un interès especial en participar en activitats amb gent jove. "Hi ha una màgia, no sé què és, però connecten d'una manera especial".

"Jo crec que els avis i àvies tenen un esperit més alliberador, no tenen la normativa que tenen els pares. Quan els nens treballen amb un adult pensen en els pares, però els avis tenen un altre llenguatge, i la majoria tenen avis i els deixen fer una mica de tot", reflexiona Casanovas, que creu que "l'espontaneïtat" és una cosa en comú entre les dues generacions. "Seria bonic que es poguessin arribar a conèixer, però això ja depèn de la pandèmia", conclou.

stats