Societat 13/04/2021

Catalunya demana endarrerir fins a 42 dies les segones dosis de Pfizer per vacunar més ràpid

La vacunació redueix a la meitat les possibilitats d'ingressar a l'UCI, segons diversos estudis de Salut

5 min
Ciutadans fent cua per vacunar-se aquest divendres a la UB a Barcelona

BarcelonaCatalunya vol guanyar agilitat en la campanya de vacunació, de manera que la consellera de Salut, Alba Vergés, traslladarà al ministeri de Sanitat la necessitat d'ajornar les segones dosis de Pfizer, que és el productor que més vials envia de forma regular, tres setmanes més, fins als 42 dies, a la població de menys de 79 anys. Actualment, totes aquestes vacunes s'administren amb dosis espaiades 21 dies, és a dir, amb tres setmanes de diferència. Vergés ha defensat que cal avançar en la immunització parcial de la població com ja fan altres països europeus com Itàlia o França perquè l'espaiament a màxims "no espatlla" l'eficàcia de la vacuna, que després de la primera inoculació se situa entorn del 52%. De fet, els experts ja explicaven a l'ARA que un estudi del govern britànic i els mateixos assajos avalen l'endarreriment de les segones dosis com a màxim sis setmanes, tres setmanes més que ara.

L'última setmana, Salut ha administrat gairebé 300.000 vacunes, el 94% destinades a primeres dosis, i aquest ritme de vacunacions ha permès avançar la campanya entre les persones de més de 70 anys. Ara, però, la consellera preveu un possible alentiment per la necessitat d'inocular segones dosis i completar el cicle en els 21 dies d'espaiament imposat per l'Estat. Aquesta setmana caldrà posar 40.000 segones dosis de Pfizer i la setmana que ve 80.000 més. "Són dosis que es podrien destinar a immunitzar parcialment un percentatge important de persones. És una oportunitat que no podem deixar escapar: hem de vacunar com més gent millor en el menor temps possible”, ha assegurat.

La idea de Salut és mantenir el compliment escrupolós dels 21 dies entre dosis en les persones que tenen més de 80 anys -el 85,5% ja han rebut la primera inoculació-, però endarrerir fins a sis setmanes les vacunes de la població a partir dels 79 anys. "Creiem que l'objectiu de vacunar el màxim possible de persones és compartit amb el ministeri de Sanitat. Ara demanem que es debati i hi hagi agilitat en la decisió a través del comitè tècnic", ha insistit Vergés, que ha descartat fer cap moviment unilateral.

El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, i la subdirectora general de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas, van sol·licitar aquest canvi de criteri en una reunió bilateral amb el ministeri de Sanitat i Vergés ho tornarà a sol·licitar dijous al Consell Interterritorial de Salut. De fet, no és el primer cop que Catalunya planteja aquest debat: Argimon ja va explicar en rodes de premsa anteriors que Europa havia de plantejar-se si preferia fer com el Regne Unit i "maximitzar l’efectivitat de les vacunes i reduir la malaltia greu en fins a un 85%” o bé continuar amb els criteris inicials, que fan tenir "menys població vacunada però molt ben protegida individualment”, com fixa l'Estat.

En aquest sentit, la consellera ha retret al govern espanyol la seva “poca agilitat” a l’hora de prendre decisions i l'ha acusat d'"eternitzar" els debats: no només ha denunciat que fa setmanes que es demana espaiar les segones dosis de Pfizer sense rebre una resposta, també ha assegurat que l’Estat està retardant la decisió sobre què passarà amb els de menys de 60 anys vacunats amb la primera dosi d’AstraZeneca -que s'haurà de debatre dimecres- i posant traves a la comercialització dels tests d’antígens a les farmàcies. “Són entrebancs constants, i amb l’espaiament de Pfizer no podem repetir el mateix error”, ha insistit.

La vacuna evita hospitalitzacions

Catalunya té 518 persones ingressades a les unitats de cures intensives (UCI) i 1.751 a planta, i les autoritats sanitàries han destacat la necessitat d'intensificar el ritme de vacunació mitjançant l'endarreriment de les segones dosis atès que amb una única injecció ja es redueix entre la població més vulnerable el risc d'entrar en un centre sanitari. Segons un estudi del departament, cada 1.551 persones vacunades d’entre 60 i 69 anys s’està evitant un nou ingrés a les UCI, i el mateix passa cada 2.605 persones vacunades d’entre 50 i 59 anys, i amb cada 6.327 vacunats en la franja dels 40 i 49 anys.

“Tots aquests números que presentem són a partir d’una estimació conservadora de l’efectivitat de les vacunes, entorn del 70%, i tot i això estem veient els beneficis de la vacunació”, ha subratllat Argimon. En la franja d’edat que va dels 30 als 39 anys, per evitar un ingrés cal vacunar 14.763 persones, i pel que fa a la franja dels 20 als 29 anys, calen 66.433 vacunacions. Això és així perquè són col·lectius menys propensos a ingressar per complicacions amb la infecció.

Sobre el fet que la vacuna d’AstraZeneca estigui relacionada amb l’aparició d’uns “pocs casos d’esdeveniments adversos, molt rars però certament molt greus”, Argimon ha destacat que les dades d’eficàcia corroboren el posicionament de l’Agència Europea de Medicaments (EMA): els beneficis d’inocular el preparat anglosuec superen amb escreix els riscos. "Hem intentat representar el benefici de la vacuna, que és evitar l’ingrés a l'UCI, amb els danys potencials lligats a la vacuna, els casos de trombosi, i hem constatat que el benefici-risc de la vacuna en un període de 16 setmanes és de 5-1 en la població d'entre 40 i 49 anys", ha afirmat Argimon.

Amb una incidència acumulada de contagis com l'actual, entorn dels 140 positius cada 100.000 habitants, les vacunes estan evitant nombrosos ingressos i no només en la franja dels 40 a 49 anys, que s'ha vist més afectada pel centenar de casos de trombosi, en la qual s'eviten 16 ingressos enfront de 2,7 efectes adversos. AstraZeneca evita 65 ingressos sense generar cap esdeveniment trombòtic entre les persones que tenen entre 60 i 69 anys, el col·lectiu a qui es destina aquesta vacuna.

La reducció en les hospitalitzacions, els ingressos a l'UCI i la mortalitat també es constata en un altre estudi retrospectiu fet a partir del seguiment de 1.535 persones vacunades amb AstraZeneca. "També hem comprovat que les persones vacunades que s'ha contagiat, que són pocs casos, tenen un 45% menys de possibilitats d'ingressar a l'hospital i un 52% menys d'acabar a l'UCI des que reben el preparat. Després de 21 dies, quan la vacuna desplega el seu efecte, només s'ha produït una hospitalització, cap ingrés a l'UCI i una sola defunció", ha detallat Cabezas.

El 10% de les persones citades no es vacunen

Salut ha informat que al voltant del 10% dels catalans que aquests últims dies tenien hora per vacunar-se no han acudit a la cita. Amb tot, Argimon ha recordat que al darrere d’aquesta decisió hi pot haver altres motius diferents del rebuig. Salut ha confirmat que la població que no hagi acudit a la cita tindrà noves oportunitats més endavant, però adverteix que serà amb la mateixa vacuna.

Catalunya no rebrà demà les 24.000 dosis previstes de Janssen després que les autoritats sanitàries nord-americanes han recomanat que se suspengui l'ús de la vacuna per sis casos d'un tipus de coàgul sanguini "rar i greu". El ministeri de Sanitat ja ha confirmat a Salut que se n'atura la distribució, i la subdirectora general de Promoció de la Salut i responsable del pla de vacunació a Catalunya, Carmen Cabezas, ha remarcat que és una decisió de la mateixa farmacèutica i que no hi havia més compromisos que aquestes 24.000 dosis.

Com que encara no s'havia donat cap cita per vacunar amb Janssen -prevista per al col·lectiu de 70 a 79 anys juntament amb Pfizer-, la suspensió no altera l'agenda per a aquesta setmana. Catalunya disposa de 52.700 unitats de Moderna (per a sanitaris i persones amb malalties greus), 193.000 de Pfizer (població general de més de 70 anys) i 22.800 d'AstraZeneca (de 60 a 69 anys).

stats