Catalunya viu el juliol més plujós de l’últim segle

BarcelonaCatalunya ha viscut aquest 2025 un dels juliols més plujosos dels darrers cent anys, comparable als mesos estivals del 1977, 1960 i 1943, i només superat pel del 1932, quan en localitats com Tossa de Mar (Selva) es van assolir fins a 186 litres per metre quadrat, o 163 l/m² a Barcelona. Segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), enguany, tot i que els valors exactes han estat lleugerament inferiors, les precipitacions han multiplicat per dues, tres o fins i tot quatre vegades la mitjana climàtica habitual del mes de juliol en moltes zones del país.

La major part de la pluja es va concentrar en pocs dies, però va ser suficient per batre rècords mensuals en molts municipis. Els dies 5 i 6 de juliol es van registrar 123,2 mm a Anglès (Selva), mentre que el dia 12, el pas d’una petita DANA va provocar tempestes intenses i extenses al prelitoral, amb acumulacions superiors als 100 mm. A finals de mes, entre el 23 i el 25, una nova tongada de pluges i tempestes —acompanyades de pedra i vent— va deixar fins a 55,7 mm a Teià (Maresme).

Tot i això, el Pirineu occidental ha estat una de les excepcions: allà, el juliol ha estat sec, fins i tot per sota del que és habitual. “El mes de juliol és, fora del Pirineu, el que climàticament rep menys pluges de l'any”, recorda Aleix Serra, cap de l’equip de control de qualitat del Meteocat. “El que hem viscut enguany és una situació molt poc freqüent”.

Canvi de tendència tèrmica

El juliol també ha suposat un punt d’inflexió respecte al juny, que va ser excepcionalment càlid. La irrupció de diverses masses d’aire més fresc ha suavitzat les temperatures, amb un balanç desigual entre la costa i l’interior. Al litoral, les temperatures mitjanes van ser entre un i dos graus per sobre del que és habitual, probablement per la inèrcia tèrmica del mar. Però en zones del Prepirineu i del nord de la Catalunya Central, el mes ha estat fins i tot fresc. “Ha estat el juliol més fresc des del 2014 en alguns sectors de l’interior”, apunta Anna Rius, cap dels serveis climàtics del Meteocat.

En algunes àrees de muntanya i de l’interior s’ha produït un fet inusual: el mes de juny va ser més càlid que el juliol, trencant amb el patró climàtic habitual.

Entre la pluja i el foc

Malgrat les pluges generalitzades, la irregularitat de les precipitacions no ha impedit l’aparició d’incendis forestals. Mentre que algunes comarques han acumulat litres d’aigua per sobre de la mitjana, unes altres han vist com la vegetació es mantenia seca i exposada a condicions favorables per a la propagació del foc.

Dos dels incendis més greus del mes van tenir lloc a la Segarra i a Paüls (Baix Ebre). El primer va arrasar més de 6.500 hectàrees i el segon, més de 3.300, en ple Parc Natural dels Ports. Temperatures puntualment altes, vent sec i una acumulació de material vegetal inflamable després de mesos d’estrès hídric expliquen com es van poder desencadenar aquests focs en un context aparentment humit.

El contrast entre les pluges torrencials en algunes zones i els sòls ressecs a pocs quilòmetres de distància posa de manifest la complexitat del clima mediterrani. Segons els experts, aquesta extrema variabilitat del règim de precipitacions, sumada a les onades de calor intermitents, incrementa el risc d’incendis fins i tot en estius que, estadísticament, són humits.