Cent anys d’homenatge a la vellesa

Sant Sadurní d’AnoiaUna pesseta la posava l’Ajuntament i dues La Caixa de Pensions. L’any 1915 Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès) va celebrar la primera Festa d’Homenatge a la Vellesa i ho va fer repartint llibretes d’estalvi amb tres pessetes a la seva gent gran, davant la preocupació creixent del consistori per les previsions de futur dels seus avis. Se’n van repartir un total de 2.244 sobre una població de 3.200 habitants. L’acte va tenir lloc un Dilluns de Pasqua d’ara fa cent anys. L’aleshores fundador de l’entitat bancària, Francesc Moragas i Barret, i el propietari de can Codorniu, Manel Raventós i Domènech, van arribar a un acord de col·laboració per assumir les despeses d’aquella festa que ahir va celebrar el seu centenari.

La gent gran aixeca el país

Torna a ser Dilluns de Pasqua i la parròquia de Sant Sadurní d’Anoia és plena. Hi ha missa a les 12. Molts dels assistents són els mateixos de cada diumenge, però avui és un dia especial. Ho és perquè qui l’oficia és el bisbe de Girona, monsenyor Francesc Pardo, que durant 17 anys va ser rector d’aquesta església. I ho és també perquè l’homilia està dedicada a la gent gran d’aquesta localitat. Avui, per tant, estan d’aniversari. La coral del poble entona El cant dels ocells mentre els assistents poden llegir-ne la lletra en una gran pantalla. És un moment emotiu. L’alcaldessa de Sant Sadurní, Maria Rosell, i diversos directius de La Caixa són a la primera fila. No hi és el president, Isidre Fainé, que ha hagut de marxar a Saragossa al funeral de l’esposa de César Alierta, president de Telefónica i íntim amic seu. Però se l’espera a l’hora del dinar. “La gent gran heu aixecat el país -diu monsenyor Pardo-, i hauríeu de ser la reserva de saviesa del poble”. Té paraules de record per la catàstrofe de l’avió dels Alps i l’horror de la massacre dels estudiants de Kènia. Cita també les paraules del papa Francesc: “Una societat que no honora la gent gran no té futur per als joves”. I sona una versió en català del Sound of silence de Simon & Garfunkel que fa que tot prengui un caire de nostàlgia.

Enjoiades i encorbatats

Diversos mitjans esperen a la sortida per immortalitzar la foto de família a l’entrada de la parròquia, com fa cent anys. “Es nota que ho ha convocat La Caixa -em diu una periodista local- perquè a Sant Sadurní d’Anoia poques vegades hi veuràs tanta premsa”. Deu haver-hi unes dues centes persones i la mitjana d’edat deu vorejar els 80. Al dinar de germanor, però, se n’han apuntat quatre centes. M’acosto a un grup d’avis que seuen en un dels bancs de la plaça. S’han mudat. Ells van amb americana i corbata i elles amb més joies de l’habitual. Veig que debaten sobre el copagament del dinar. “Però han hagut de pagar?”, els demano. “Si tens setanta anys pagues 9 euros i si en tens menys en pagues 21”, em diu el Josep Maria, que tampoc està d’acord que s’hagi de pagar un euro pel viatge en autocar des de la parròquia fins a les Caves Codorniu, on se celebrarà l’àpat. “Doncs jo trobo que el servei s’ha de pagar -diu la Montserrat- com quan vas a un restaurant”.

L’alcalde i el poeta del poble

No es posen d’acord i recorden que fa molts anys, en aquest homenatge, se’ls donava un sobre amb cent pessetes. A l’entrada del Celler Gran de les Caves Codorniu uns plafons amb fotografies expliquen diversos esdeveniments al llarg d’aquests cents anys d’història. Tothom mira de trobar-hi algun familiar o conegut. “Oh, mossèn Lluís Vidal, i Jaume Rosell i Roig, poeta del poble, i Joan Miró, que va ser alcalde!”, s’exclama la Montserrat Canals de Can Canalets. Diria que és capaç d’identificar gairebé tots els que surten a les fotografies. És la primera vegada que ve a la festa d’homenatge a la gent gran, perquè els cent anys s’ho valen. Al Celler Gran sembla que s’hi hagi de celebrar un casament. Tothom busca la seva taula. Els periodistes, tots junts. Moment en què ens posem al dia de les misèries i grandeses de la nostra feina.

Per dinar, canelons, vedella amb bolets i, de postres, mona de Pasqua. Per beure no hi ha vi, només cava. Arriba Isidre Fainé acompanyat del director general de la Fundació La Caixa, Jaume Giró. En el seu parlament, el president de l’entitat s’excusa per haver arribat tard i n’explica els motius. Repassa també totes les actuacions que l’Obra Social destina a la gent gran, “el millor mirall en el qual reflectir-nos”, diu. Confessa que té 72 anys i que ben bé podria formar part del club de la gent gran. Una soprano i un tenor del conservatori del Liceu tanquen l’acte central de la Setmana de la Gent Gran de Sant Sadurní d’Anoia.