Un col·legi religiós de Barcelona, el primer concertat en actiu que passa a ser públic

La Immaculada Concepció fa el pas davant d'una situació "insostenible" per falta de demanda

El Col·legi Immaculada Concepció, a l'Eixample de Barcelona, passarà a formar part de la xarxa pública el curs que ve i es convertirà en un institut escola de dues línies. És la primera vegada que un centre concertat en actiu –té 400 alumnes i 35 professors– passa a ser públic d'un curs a l'altre. La notícia, que ha "alleujat" les famílies, arriba després de vuit anys seguits notant una caiguda de la demanda i patint per la continuïtat i viabilitat del projecte educatiu: havien tancat grups que no s'omplien i rescindit el contracte d'alguns professors. "Era bastant insostenible", ha admès la portaveu de la propietat.

Segons han explicat el conseller d'Educació, Josep Bargalló, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la incorporació del centre –que de manera temporal es dirà institut escola Eixample fins que s'esculli un nou nom– permetrà ampliar l'oferta pública en un districte amb especial dèficit de places: aquest curs, per les 825 places públiques (hi ha 17 escoles) hi va haver 934 sol·licituds, mentre que a la concertada les 836 peticions no van omplir les 1.200 places que s'oferien. "Aquest canvi d'oferta no és una voluntat del Consorci d'expansió, sinó d'adequació a la realitat", ha dit Bargalló, que ha apuntat que l'augment de peticions a la pública pot venir causat per la crisi econòmica, un canvi d'actitud social i una nova generació que opta per aquest model educatiu.  

"Passarem de tenir 450 places concertades a 700 de públiques"

Josep Bargalló Conseller d'Educació

Ara el centre, de 140 anys d'història, té una línia a infantil i primària i dues a l'ESO. A partir del curs que ve, doncs, l'institut escola Eixample recuperarà una línia de P3 que havia perdut, i el curs 2028-29 tot el centre ja serà de dues línies. "Passarem de tenir 450 places concertades a 700 de públiques", ha resumit Bargalló. Colau ha dit que notícies com aquestes permeten revertir "l'anomalia" que a Barcelona només 4 de cada 10 alumnes poden estudiar a la xarxa pública quan a la resta de Catalunya són 7 de cada 10. La inversió prevista per posar a punt els espais és de 2,3 milions d'euros.

La portaveu de la propietat, Núria Dausà, ha explicat que les famílies vivien la falta de demanda amb incertesa i ha dit que els ha donat "una doble tranquil·litat" saber que el projecte educatiu "no canviarà de cop" i, sobretot, que l'equip docent es mantindrà tot i la integració a la xarxa pública. Els 35 professors i les 7 persones d'administració i serveis seguiran als seus llocs de treball i amb les mateixes condicionals laborals (tot i que se'ls modificarà l'horari i faran menys hores lectives per adequar-se a les condicions de l'escola pública). El que sí que canviarà és el nom, les quotes que les famílies deixaran de pagar, la direcció del centre -a les escoles públiques els directors han de ser funcionaris- i també s'eliminaran els símbols religiosos del centre. "L'ideari cristià serà substituït per l'ideari aconfessional", ha afirmat Bargalló.

El cas de la Immaculada Concepció té un precedent semblant al barri de Sants. Fa un any, es va anunciar que l'antiga Escola Sant Vicenç de Paül, que feia un curs que estava tancada, reobriria com a pública i sent un institut escola. Com aleshores, l'acord entre la Generalitat i el Consorci passa per un lloguer de l'edifici, en aquest cas de 15 anys prorrogables. "S'han portat bé", ha ironitzat Bargalló en relació al preu.

El cas de la Immaculada Concepció podria no ser l'únic projecte d'integració d'un centre a la xarxa pública aquest any, després que a finals de juny s'aprovés el decret que facilita els canvis de titularitat. El departament  té sobre la taula 32 peticions de centres, i n'està estudiant una vintena que compleixen els requisits -la meitat a Barcelona i l'altra meitat a la resta de Catalunya-. Bargalló ha dit que per al curs que ve no n'hi haurà cap més a la capital, però, tot i que no ha concretat cap nom, no ha descartat integracions en altres punts de Catalunya. Entre els projectes més avançats per entrar a la xarxa pública de la Generalitat hi ha l'escola d'educació especial Virolai de Cornellà de Llobregat, que fa anys que treballa per al seu traspàs; l'institut mancomunat Vall del Tenes, al Maresme; i l'escola concertada Ateneu d'Igualada. 

El Govern aprova la llei perquè les escoles concertades que vulguin passin a ser públiques