Barcelona“Hi ha nenes de dos o tres anys que juguen, es miren i es toquen, i se’ls diu que està malament. En canvi, en els nois està més acceptat i fins i tot es recomana”. La reflexió de Carolina Armesto exemplifica un dels problemes que detecten educadors i sexòlegs: l’educació sexual arriba tard i esbiaixada. “I després, quan arribes a l’adolescència, has de tenir relacions sexuals i ni tan sols t’has tocat!”, afegeix la Carolina. Juntament amb Virginia Frias, Sílvia Valle i Azahara Murillo formen l’associació La Magrana, que fa xerrades i cursos d’educació sexual i de prevenció de la violència masclista. Conscients del problema, tenen clar que la solució passa per una doble formació: educar els infants des que són petits i treballar amb els adults perquè “es replantegin coses que no han après” o “han naturalitzat”.
Hi ha molta feina a fer perquè no s’educa amb una xerrada “de dues hores a l’institut”, que moltes vegades arriba quan els adolescents ja han tingut experiències sexuals i afectives. Així, “la clau és treballar l’educació sexual des dels 0 anys”, afirma la Sílvia, i no quan la persona ja és adulta. “Sempre s’acaba fent des de la disfunció i des de la part mèdica -com ara prevenir el VIH o posar-se un condó-, i no des d’un vessant pedagògic o afectiu”.
¿Però com s’educa un infant de menys d’un any amb perspectiva de gènere? Són detalls subtils però que poden marcar el caràcter. “Quan dos nens es barallen s’està més pendent de l’agressor, per renyar-lo, que de la víctima”, afirma la Virginia, que és educadora en una llar d'infants. La Sílvia assenteix: “La violència es consent i es tolera. Després aquests nens són els que fan bullying, i a vegades es converteixen en els més desitjats per les noies”. Una altra via és estendre la idea del consentiment. “No tan sols no és no. El sí ha de ser explícit”, afirma.
Perquè saben que “el més important és parlar-ne”, des de l’associació han preparat un projecte que ara volen estendre a les escoles, per formar nens i pares alhora. “No serveix de res fer xerrades i educar els petits si després els diuen a les filles que no poden sortir vestides així”, apunten. L’objectiu és evitar que els nens i les nenes rebin “missatges contradictoris”. I, sobretot, atacar les conductes violentes i masclistes des de tots els fronts per erradicar-les completament.
