"La persona que em va donar el cor havia de morir igualment: si no hagués sigut donant, hauríem mort tots dos"

El grup de suport Club de la Cremallera fa campanya per la marató de donants de sang de la ciutat

La Rosa va tenir un infart als 38 anys. Des d'aquell moment, el seu cor va deixar de funcionar bé i l'única solució que li donaven els metges era un trasplantament. "M'ho vaig prendre molt malament. Em va costar molt d'acceptar. Fins i tot, al principi no volia que me'l fessin. Preferia viure l'any que em quedava tranquil·la", explica la Rosa, que afegeix que "els dotze mesos en llista d'espera van ser horrorosos". "Vius en una angoixa constant i notes com et vas debilitant", relata.

Tot i el moment difícil que vivia, conèixer persones en la seva mateixa situació la va ajudar molt. "Quan anava a les revisions al Clínic, vaig anar coneixent gent que estava com jo", apunta la Rosa, que afegeix que van quedar un dia per esmorzar i després van fer un grup de WhatsApp. Així va néixer el Club de la Cremallera. 

Aquest club és un grup de suport per a les persones a qui se'ls ha trasplantat el cor o que encara estan en llista d'espera. La idea neix de la necessitat de compartir la seva experiència amb gent que es troba en la seva mateixa situació. "Conèixer persones de la teva edat a les quals ja els han fet el trasplantament ajuda molt, perquè pots parlar de qualsevol cosa, ningú et jutja ni et mira amb cara de pena".

A poc a poc el grup va anar creixent. "A nosaltres ens han fet un trasplantament de cor, per tant, tenim una cicatriu semblant a una cremallera, i per això ens vam posar aquest nom". La Rosa assegura que moltes vegades són les mateixes infermeres del Clínic les que informen nous pacients en llista d'espera de l'existència d'aquest grup de suport. D'aquesta manera es van conèixer la Rosa i la Montse. 

La Montse té 65 anys i va patir un càncer de mama. Va superar-lo gràcies a la quimioteràpia, però aquest tractament li va debilitar el cor. Aleshores, els metges van dir-li que necessitava un trasplantament i va entrar a la llista d'espera. "Quan m'ho van dir em va caure el món a sobre, no coneixia ningú que ho hagués passat. Et sents com un bitxo raro", relata.

En aquell moment, una infermera li va comentar que hi havia un grup de suport per a persones en la mateixa situació que ella i li va presentar la Rosa. Així, la Montse va entrar al Club de la Cremallera. "Ningú et pot entendre millor que una persona que ha passat pel mateix", assegura la Montse, que afegeix que "en el procés de trasplantament, a vegades tens dubtes pels quals no cal trucar al metge". "Hi ha dubtes més senzills que els podem resoldre entre nosaltres", considera. 

Al Club de la Cremallera -que, a més de WhatsApp, també té pàgina de  Facebook i pàgina web- ja són més de 60. A més de persones a qui se'ls han fet trasplantaments, al grup també hi ha familiars: "Des del primer moment vam entendre que el suport als familiars és clau. Ens vam adonar que els trasplantats estem molt ben cuidats als hospitals, però als familiars no els fa cas ningú. El familiar no rep atenció dels metges, i vam veure que era important ajudar-los", assegura la Rosa. El Clínic els ha reconegut com a grup de suport i una vegada a l'any fan una xerrada a l'hospital. La seva tasca és acompanyar les persones en llista d'espera o a les quals ja se'ls ha fet el trasplantament i resoldre'ls les inquietuds. A més de reunir-se sovint, també venen samarretes i peluixos, i els diners que recullen els fan servir per pagar el manteniment de la seva pàgina web i els altres diners els donen a la Fundació del Clínic. 

Els membres del club també col·laboren amb el Banc de Sang fent campanya per la donació: "Jo et puc dir que donis sang i aquí s'acaba. Però si em coneixes i t'explico que gràcies a algú com tu, un donant de sang, jo estic viva, això t'arriba i et sensibilitzes". Asseguren que els agrada veure iniciatives com la marató de donants de sang -que acaba aquest divendres- perquè cal conscienciar més la població. Afirmen que el seu objectiu és que la donació sigui un acte natural en la nostra societat: "Una persona que necessita sang o un òrgan només necessita allò. Si tu tens aquesta generositat imagina la vida que li pots donar a un altre. Jo tinc dos fills petits, potser ells estan més agraïts que jo que em donessin un cor. Dones vida a una persona, però dones esperança a tota la seva família", assegura la Rosa. 

La Montse té clar que seguirà fent campanya per la donació sempre que pugui: "Estem vius gràcies a la generositat d’algú. La persona que em va donar el cor havia de morir igualment. Si aquesta persona no hagués sigut donant, hauríem mort tots dos, ell i jo". Ella insisteix que és tan important ser donant de sang com ser-ho d'òrgans, perquè són fets que van de bracet: "Sento un agraïment immens per aquesta persona que no conec i a qui no podré donar mai les gràcies personalment. Faig campanya per les donacions perquè és la meva manera de tornar el favor que un altre va fer per mi".

La marató de donants de sang va començar el dia 12 de desembre i finalitza aquest divendres. Cada any les donacions disminueixen un 25% després de les festes de Nadal, i per aquest motiu la marató pretén augmentar les reserves del Banc de Sang. Els organitzadors esperen superar les 8.000 donacions en la marató d'aquest any. 

Més continguts de