PANDÈMIA

Com es fa una vacuna per a tot el món?

La coordinació global serà clau per produir i distribuir la vacuna de la covid-19 a gran escala

Les vacunes són les eines més eficaces per acabar amb una pandèmia com l’actual. El problema és que fer-les és complicat, lent i car. En condicions normals, el desenvolupament d’una vacuna contra un virus pot requerir entre cinc i deu anys. En el cas de la covid-19, els pronòstics més optimistes auguren que es podria disposar d’una vacuna en un període d’entre 12 i 18 mesos. En una empenta científica sense precedents, ara mateix hi ha a tot el món 115 projectes de vacunes contra la covid-19, quatre dels quals ja s’estan assajant en persones. El repte científic és majúscul, però, un cop se superi gràcies a l’obtenció de bons resultats en algun d’aquests projectes, s’obrirà un nou repte: fer vacunes per a tothom.

“Perquè no passi el que ha passat amb les mascaretes, cal garantir una producció massiva de la vacuna”, explica Rafael Vilasanjuan, director del departament d’anàlisi i desenvolupament global de l’Institut de Salut Global (ISGlobal) de Barcelona, un centre impulsat per La Caixa. Per escalar la producció de la vacuna, cal tenir en compte que els 115 projectes en desenvolupament utilitzen diversos mecanismes d’acció. Hi ha vacunes que es basen en l’administració del virus atenuat o de parts del virus, cosa que estimula directament la producció d’anticossos, i n’hi ha que consisteixen en injectar fragments del material genètic del coronavirus (ARN) perquè les cèl·lules del cos l’utilitzin per fabricar proteïnes virals que provocarien la generació d’anticossos. Les vacunes del primer tipus es coneixen i se saben produir a gran escala des dels anys 50. Les vacunes basades en ARN, en canvi, encara no s’han aprovat mai en humans i, per tant, no es compta amb l’experiència de produir-les en grans quantitats.

“Utilitzar una tecnologia nova podria endarrerir la producció a gran escala”, explica el cap del grup de virologia i immunologia cel·lular de l’Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa), Julià Blanco, que treballa en el projecte de vacuna de la covid-19 del consorci format per IrsiCaixa, el Barcelona Supercomputing Center (BSC) i el Centre de Recerca en Salut Animal (CReSA) de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). Segons l’investigador, d’entre tots els projectes de vacuna en marxa “caldrà fer una selecció en funció no només de la capacitat d’induir una resposta immunitària, sinó també de la capacitat de produir-la i distribuir-la a tot el món”.

El paper de les farmacèutiques

Com que cap institució pública té la capacitat per fer front a un repte productiu d’aquesta magnitud, caldrà comptar amb empreses farmacèutiques. L’alemanya CureVac, per exemple, ja ha comunicat que està capacitada per fabricar 400 milions de dosis anuals de la vacuna basada en ARN que està desenvolupant. En el cas d’una pandèmia com l’actual, però, aquesta quantitat podria ser insuficient. “Si no es comparteix el coneixement de com fer la vacuna, serà difícil produir-la a escala universal”, avisa Vilasanjuan. Per guanyar capacitat de producció s’hauria de trobar la manera de distribuir la producció entre diverses empreses.

La necessitat d’un acord global

Una altra possibilitat que limitaria l’accés universal a la vacuna seria que es produís una situació semblant a la del 2009, quan a Austràlia es va desenvolupar una vacuna per a la pandèmia de grip porcina però no es va exportar immediatament perquè es va prioritzar la vacunació de la població australiana. Com que no hi ha cap llei per regular aquest tipus de situació, la solució només pot venir d’un acord de coordinació global.

Una de les organitzacions que ja estan finançant vuit dels 115 projectes de vacuna i que podrien assumir, d’acord amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS), aquesta coordinació és la Coalició per a les Innovacions en la Preparació per a Epidèmies (CEPI). Fundada per la Fundació Bill i Melinda Gates, la Wellcome Trust i un consorci format per Noruega, el Japó, la Unió Europea i la Gran Bretanya, aquesta entitat va néixer el 2015 per liderar el desenvolupament de vacunes contra virus que són amenaces potencials d’epidèmia. Aquesta possible coordinació global de la resposta a la pandèmia es tractarà a l’Assemblea Mundial de la Salut que l’OMS organitza a finals de maig a Ginebra.

Un altre dels riscos que implica la producció massiva d’una nova vacuna és que hi hagi problemes de subministrament de la resta de vacunes. Segons Vilasanjuan, “això podria passar amb les vacunes epidèmiques com la de la meningitis, però és poc probable que passi amb les vacunes rutinàries”, com les del xarampió o el tètanus.

Per tot això, podria ser que quan la vacuna estigui disponible als centres de salut no n’hi hagi per a tothom i, tal com exposa Blanco, “calgui prioritzar grups de risc com el personal sanitari i la gent gran”. Pel que fa a l’aplicació de la vacuna en un territori concret, una dada essencial per dissenyar la campanya de vacunació és el nombre de gent que ja està immunitzada. Per aconseguir aquesta dada “calen tests serològics que permetin fer una anàlisi massiva i conèixer l’abast real de la malaltia”, explica l’investigador. A Catalunya, això implicaria fer milions d’anàlisis. “És difícil, però el nostre sistema té la capacitat de fer-ho”, diu Blanco. A més, afegeix, “d’aquí un any tindrem més dades i seran més fiables, cosa que ens permetrà dissenyar una estratègia més clara”.

Com sempre, la situació més complicada es produirà en països amb un sistema sanitari menys desenvolupat. L’aliança internacional per fomentar la immunització en països de rendes baixes, GAVI, ja ha expressat públicament la seva preocupació per les possibles limitacions de subministrament i distribució de la vacuna de la covid-19 en aquests països.