En companyia de ratpenats

BARCELONASe'ls associa a la nit i al misteri. Els ratpenats, juntament amb les carbasses, formen part de la iconografia de Tots Sants per influència del món anglosaxó. En el cas dels que vagin a veure els seus difunts al cementiri de Roques Blanques, al Papiol, a portar-los flors i recordar-los, estaran literalment acompanyats per aquests mamífers amb ales. No els veuran, perquè només surten de nit, però hi són. Gràcies a un projecte pioner, aquest recinte, que és en una zona forestal privilegiada al Parc de Collserola, ha incorporat la primera estació permanent d'escolta d'ultrasons de l'Estat, que permetrà tenir informació constant de l'activitat d'aquests animals amenaçats arreu del món, entre altres factors pel canvi climàtic i la contaminació. Són molt importants per a l'equilibri del nostre ecosistema.

La ficció els ha relacionat amb els vampirs, que quan s'emboliquen amb la seva capa negra es converteixen en ratpenats per fugir volant. Però la realitat és que entre les més de 1.200 espècies que hi ha al món, només dues s'alimenten de sang, totes al Carib, explica Carles Flaquer, biòleg del Museu de Ciències Naturals de Granollers, especialista en aquest camp des de fa anys. A Catalunya hi ha 30 espècies de ratpenats. I, ben al contrari de les creences populars, són els nostres aliats. Mengen molts insectes que, si no hi fossin, acabarien per envair-ho tot, com ara el molest mosquit tigre. "Un ratpenat pot arribar a menjar fins a 1.000 mosquits per hora de mitjana, encara que no és l'únic insecte del qual s'alimenta, també en menja d'altres, com ara papallones", puntualitza Flavià. Si desapareixen i augmenten els insectes hi haurà més plagues, més malalties que es transmeten pels insectes i altres molèsties. Alguns models predictius apunten que cap al 2050 podria haver-hi una gran extinció i, si més no, molts acabaran emigrant cap al nord d'Europa.

Per entendre millor els factors que poden fer que acabin desapareixent cal endinsar-se més en els seus hàbits i veure si hi ha canvis en els seus comportaments. Aquest és l'objectiu d'aquest projecte, que té el suport de l'empresa que gestiona el cementiri de Roques Blanques, Serveis Funeraris Integrals, i que es coordina des del Museu de Ciències Naturals de Granolles en col·laboració amb l'Associació Galanthus i l'empresa Advancare, que ha desenvolupat una tecnologia capaç de desxifrar el "llenguatge" dels ratpenats i així captar què fan i com. Aquest cementiri, situat en un entorn natural molt ben conservat, ha participat en altres projectes per protegir les poblacions d'esquirols i eriçons.

El sisè sentit

Els ratpenats volen de nit i hi veuen amb les orelles. Això vol dir que, malgrat que no hi veuen en la foscor, han desenvolupat un sisè sentit: emeten ultrasons que, com si fossin un radar, els tornen informació molt precisa de l'entorn, des de la localització i la distància fins a les textures de tot el que els envolta. Cada espècie té el seu to i la seva freqüència, i a més fan crits socials per comunicar-se. L'oïda humana no ho percep, però sí els aparells que han instal·lat a Roques Blanques. "És un món en paral·lel, no els sentim, però si escoltes el que capta l'aparell sents un xivarri increïble", diu Flaquer. Analitzant la varietat de sorolls es poden determinar els seus moviments, si desitgen aparellar-se o altres comportaments socials.També es pot arribar a determinar si disminueix la seva presència.

Als ratpenats els perjudica la disminució de les pluges, com ha passat aquest estiu, i el retard en l'arribada del fred. Hi ha zones de Catalunya on la seva presència era abundant i ara és anecdòtica, per no dir inexistent, encara que és difícil de quantificar per la falta d'estudis. "Les femelles crien amb la bona temperatura i necessiten beure 13 cops més que els animals que no alleten, i com que aquest estiu no ha plogut no hi ha hagut tolls d'aigua per a elles", afegeix aquest biòleg. Les cries moren perquè no les poden alletar.

Cicle vital en perill

D'altra banda, l'allargament dels estius també pot afectar des de molt abans el complex cicle reproductiu dels ratpenats. Mascles i femelles copulen a la tardor. L'embaràs, però, no es produeix just quan s'aparellen. Ella emmagatzema l'esperma dins el seu cos durant tot l'hivern, per alliberar-lo i autofecundar-se quan comença a fer més bon temps. La gestació dura entre 2 i 3 setmanes i durant l'estiu les seves cries es desenvolupen fins que a l'hivern són joves adolescents i tornen a la cova, en estat letàrgic per no gastar energia.

El seu cicle vital, tan vinculat a l'estacionalitat, es trenca si s'altera el clima. A l'estiu pugen el seu pes en un 30% per tenir reserves. Però amb el canvi climàtic, si el fred arriba més tard, triguen més a anar a hivernar, gasten aquest greix acumulat i, per tant, compten amb menys reserves. En les femelles, la disminució d'energia es tradueix en una pèrdua de l'esperma que han emmagatzemat i, per tant, de fecunditat. I com que durant la seva vida fèrtil tindran poques cries -els ratpenats només tenen una cria per embaràs i durant la seva vida (poden arribar als 40 anys) poden tenir un màxim de 4- perdre una oportunitat de gestació es tradueix també en una disminució del cens general.

Bioindicadors

Els ratpenats també son bons bioindicadors. Si hi són, vol dir que l'ecosistema es troba en equilibri i, per tant, gaudeix d'una bona salut ambiental. "Hi ha diverses experiències que demostren que són excel·lents bioindicadors de la qualitat dels hàbitats i uns animals molts sensibles als canvis produïts pels humans en els ecosistemes", explica Flaquer. A les nostres terres no tenen depredadors especialistes, fora que algun gat se'n pugui cruspir algun de tant en tant. "Mai no desapareixeran pels depredadors, sinó per l'acció dels humans o el canvi climàtic", incideix Flaquer.

Pel seu metabolisme i la capacitat d'emmagatzematge de greixos, els ratpenats són indicadors d'acumulació de contaminants més precisos que els ocells o els insectes. Com que pesen molt poc (entre 5 i 25 grams les espècies que hi ha a Catalunya) de seguida acusen la ingesta de contaminants. Si ingereixen metalls pesants i químics a través de la seva dieta poden patir tumors o altres malalties que acabin amb la seva vida. Un dels episodis més tràgics que recorda Flaquer és la mort massiva de ratpenats fa uns anys al delta de l'Ebre arran de l'ús d'un insecticida, el DDT, actualment prohibit. "Al tram baix del delta del Llobregat i del Besós ja no n'hi ha, ara només els trobem als trams alts dels rius", afegeix Flaquer.

Als boscos, s'amaguen en coves o als forats dels arbres. Per tant, no se'n troben a les zones forestals que no gaudeixen d'un bon estat de conservació. Flaquer diu que a Catalunya els boscos madurs on n'hi ha ón pocs. Se'n troben a Poblet, als Ports de Basseit i algunes taques forestals de l'Alt Pirineu. També hi ha estructures creades pels humans que els poden convèncer com a habitacle. "Per exemple, en els incendis d'aquest estiu a l'Alt Empordà hem trobat ratpenats cremats als molts búnquers de la zona, els anaven molt bé per criar", explica Flavià. Dins del cementiri de Roques Blanques hi ha una cova que s'està pensant a adequar-la. "Així tindríem una població més estable i contribuiríem a preservar els ratpenats cavernícoles", conclou el biòleg.