Un concert per analitzar el poder de la música en l'activitat cerebral

BarcelonaUn piano, un dispositiu de monitoratge cerebral i una gran pantalla. Amb aquests tres objectes la sala Frederic Mompou de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) s'ha convertit aquest dimarts en un laboratori de neurociència en viu, per entendre què passa amb el cervell d'un músic mentre està tocant. El compositor i pianista Rafael Vargas ha presentat una obra creada a partir d'una freqüència de 40 Hz, també coneguda com a freqüència gamma –relacionada amb processos com l'atenció, la memòria i la sincronització neuronal–, tot evidenciant la relació entre música i neurociència. "La música viu en totes les àrees del cervell", explica Vargas, que assenyala també la importància que té en altres àmbits del dia a dia, com l'educació i la salut.

La jornada, que representa la primera experiència que es fa Espanya amb una composició musical d'aquestes característiques, sorgeix del projecte Neuromúsica, Educació i Salut (NES), del màster de neuromúsica de NUS Agency, a la Universitat de Nebrija. La iniciativa de recerca estudia com el so i el ritme poden modular l'activitat cerebral i, més concretament, com la freqüència de 40 Hz pot ajudar en la plasticitat del cervell i en la prevenció de malalties com l'Alzheimer.

D'aquesta manera, Vargas s'ha col·locat un casc de monitoratge cerebral que ha recollit les seves ones cerebrals mentre tocava el piano. Aquestes ones, que determinen què passa al cervell del pianista, s'han projectat en una gran pantalla que el públic ha anat veient. Després d'interpretar la peça, un grup d'experts, entre els quals neuròlegs, enginyers i psicòlegs, analitzarà aquestes imatges per comprendre les aplicacions educatives i terapèutiques de l'estimulació sonora i, per tant, per demostrar com la música pot ser una eina d'aprenentatge i desenvolupament mental.

Connectar música, educació i salut

En aquest sentit, Vargas, que també és codirector del màster de neuromúsica de NUS Agency, concreta que el projecte pretén connectar tres branques, que són la música –com a estímul principal– amb educació i salut. "A diferència de la musicoteràpia, amb aquest projecte es vol evidenciar que el fet de tocar el piano activa unes àrees sanes del cervell que ajuden les persones que tenen dificultats en l'aprenentatge i a optimitzar capacitats per ser més ràpides a l'hora de prendre decisions, també en l'àmbit emocional", apunta el compositor.

També fa èmfasi en la importància en l'aparició de malalties com l'Alzheimer. "En problemes neurodegeneratius pot ser importantíssim, perquè la música pot arribar a aquestes àrees i millorar la connectivitat cerebral", destaca el pianista, que afegeix que un dels motius per investigar-ho amb un piano és que és l'instrument que treballa amb més àrees del cervell alhora i que, per tant, activa un seguit de funcions. "Això fa que una persona que estudiï música, per exemple, pugui tenir millor rendiment a l'escola, però també a la vida en general", conclou Vargas, que recorda que són dos àmbits que van en paral·lel.