El confinament domiciliari vulnera el dret de lliure circulació?

Les opinions no són unànimes, però amb el decret llei s'evitarà passar per un jutjat de guàrdia

La decisió de la jutge de guàrdia de Lleida de tombar el confinament domiciliari va agafar tothom per sorpresa de matinada, però ha reobert el debat de fins on poden arribar les restriccions que s'imposen pel covid-19. A la pregunta de si el confinament domiciliari vulnera el dret de lliure circulació, les opinions no són unànimes. Ara la Generalitat ha anunciat que farà un decret llei per aplicar el confinament domiciliari i substituir així la resolució rebutjada per la jutge. Això evitarà que s'hagi de passar, de nou, per un jutjat de guàrdia, perquè el decret llei és una norma amb rang de llei –que haurà de convalidar el Parlament– i si llavors es volgués recórrer s'hauria d'anar al Tribunal Constitucional (TC).

La jutge de guàrdia es nega a ratificar l'ordre del Govern de confinar Lleida

El Govern va portar la resolució del confinament domiciliari de Lleida al jutjat de guàrdia perquè, com que limita les llibertats i els drets fonamentals, demanava l'autorització judicial per aplicar les mesures. La petició l'hauria de resoldre un jutjat contenciós administratiu, però com que es va fer per urgència va acabar en un jutjat d'instrucció –el número 1 de Lleida– que era el que ahir estava de guàrdia. La jutge va tombar el confinament domiciliari, com també volia la Fiscalia, perquè "és una competència estatal" i emplaçava el president de la Generalitat a demanar al govern espanyol la declaració d'estat d'alarma.

El confinament perimetral del març a la Conca d'Òdena i el de fa només una setmana i mitja al Segrià es van acordar amb resolucions bastant semblants, molt diferents de la també resolució amb la qual es volia aplicar el confinament domiciliari als municipis del Segrià més afectats pel covid-19. A les dues primeres, que cap jutjat ha rebutjat, "es recomanava" a la població que s'estigués a les seves residències –en els confinaments de Galícia s'ha demanat el mateix–, mentre que en la que s'ha tombat es diu que "la població ha de romandre al seu domicili". Aquest punt és el que afecta el dret de lliure circulació i el que planteja el debat.

"Discutible" amb l'estat d'alarma

El catedràtic de dret processal de la Universitat de Barcelona (UB) Jordi Nieva-Fenoll considera que la Generalitat "no té competències" per obligar la gent a no sortir "perquè és una vulneració radical d'un dret fonamental", i afegeix que el confinament a casa amb l'estat d'alarma "ja era més que discutible". Nieva-Fenoll assegura que, tant si és una resolució o un decret llei, les competències que dona la llei de sanitat i la Constitució en salut pública són actuacions amb "un abast limitat". En canvi, el catedràtic de dret constitucional de la UB Xavier Arbós pensa que es pot aplicar si se suspèn el dret de lliure circulació, però no se'l restringeix. "No estem davant una limitació. És una suspensió perquè t'has de quedar confinat a casa, encara que tens opcions en què et deixen sortir", valora.

El Govern no acata la resolució judicial al Segrià i anuncia un decret

Arbós argumenta que la legislació, que dona "unes competències molt genèriques", habilita les autoritats sanitàries a prendre mesures i ho exemplifica amb el que va passar al març, quan un jutjat va avalar la decisió del govern de les Illes Canàries de confinar centenars de persones, la majoria turistes, en un hotel de Tenerife. "És discutible, però és justificable que la Generalitat ho pugui fer", opina el catedràtic, i remarca que amb l'estat d'alarma també hi havia dubtes perquè "tot és molt indeterminat". En la mateixa línia, el professor de dret administratiu de la Universitat de Girona, Josep Maria Aguirre, considera que amb l'estat d'alarma tampoc es podien limitar les llibertats ni els drets fonamentals, malgrat que el TC no s'hi va pronunciar –només ho va fer en les manifestacions– ni es va demanar cap autorització judicial.

La Moncloa descarta aplicar l'estat d'alarma al Segrià

Aguirre recorda que ahir es va suspendre el dret de vot a Galícia i al País Basc als contagiats de covid-19 amb l'amenaça de multes "sense que cap jutge ho hagi validat". "És un autèntic desgavell", valora el professor, que afegeix que el decret llei del Govern, "que ja s'hauria hagut de fer abans", reforça les mesures i la seva impugnació és "més complexa". "Estem en un debat que s'hauria hagut de plantejar des del primer moment en què es prohibien drets fonamentals amb l'estat d'alarma", conclou. Mentrestant, la resolució del confinament domiciliari de Lleida no es pot executar i en algunes zones de l'Aragó es retrocedeix a fases anteriors de l'estat d'alarma, que mai ha passat per un jutjat.