PANDÈMIA: L’ALTRA CARA

El confinament evidencia la nostra empremta ecològica a Barcelona

S’ha reduït dràsticament la contaminació de l’aire i l’acústica, els residus i el consum de llum i gas

Estem vivint una circumstància indesitjada que està costant vides d’éssers estimats i ens obliga a fer front a l’emergència sanitària i social per revertir-la com més aviat millor. Però el confinament també ens permet, inesperadament, observar-ne els efectes sobre el medi ambient.

A Barcelona, la primera setmana vam deixar de fer més d’1,2 milions de desplaçaments diaris amb vehicle privat, un 70% menys. Als accessos i per l’interior de la ciutat, fins al 80%-85% menys. A les rondes, la disminució abans del confinament total ha sigut més baixa, d’un 60%. Sense congestió, les rondes fan de rondes. A partir del segon dia, hem esglaonat les entrades i sortides. Com era d’esperar, els fluxos de mobilitat funcionen molt millor si repartim la càrrega durant més hores.

El batec natural de la ciutat

I després de la pandèmia, també?

La disminució de desplaçaments amb vehicle privat ha tingut un efecte immediat en la qualitat de l’aire. Segons l’Agència de Salut Pública de Barcelona, s’han reduït, de mitjana a la ciutat, un 66% els nivells d’òxids de nitrogen (NOx), -25,1 μg/m 3. La meteorologia, com és sabut, afecta la dispersió dels contaminants i l’anticicló d’aquesta última setmana ha produït alguns nivells horaris alts. Però la mitjana mensual de març és la més baixa fins ara: 28 μg/m 3 a l’estació de trànsit intens de l’Eixample. Complim amb escreix la recomanació de l’Organització Mundial de la Salut (40 μg/m 3 de mitjana anual). Les partícules en suspensió (PM 10 ) han disminuït en menys proporció, en coherència amb el que ens indicaven els models i les observacions, perquè l’aportació externa és important. Tot i així, els nivells acumulats de PM 10 han disminuït un 44% a la ciutat (-11,7 μg/m 3 ) i encara un -9% més amb el confinament total. L’aspecte més notable ha sigut la rapidesa de la caiguda. Més enllà de la constatació de la relació causa-efecte del trànsit sobre la qualitat de l’aire, queda clar que reduint-lo en una proporció raonable, amb alternatives eficients de mobilitat sostenible, els efectes sobre la salut són immediats. Fer respirable l’aire de Barcelona és factible i ràpid si prenem les decisions adequades quan passi la pandèmia.

L’aturada del trànsit i de l’oci nocturn també ha tingut un efecte immediat i directe en la reducció de la contaminació acústica. Segons les dades de la xarxa de sonòmetres de l’Ajuntament, als carrers de trànsit intens i mitjà el soroll ha disminuït entre 5,4 i 7 decibels. Els decibels són una mesura logarítmica i, per tant, és una reducció molt significativa. Als carrers amb trànsit viari baix, la reducció és de 8,4 decibels. A les places concorregudes de la ciutat hi ha ara nivells per sota de 45 decibels a les nits. Els sonòmetres capten clarament els aplaudiments dedicats als serveis sanitaris a les vuit del vespre.

També hem reduït de manera dràstica els residus. Segons l’AMB, a Barcelona estem ara per sota d’un quilogram per habitant i dia, com als anys 80. La caiguda general és de més del 30%, amb una alta reducció (entre un 60% i un 80%) del paper, cartró i vidre, sobretot, com és lògic, del circuit comercial. També s’aprecia un descens al voltant del 25% de la fracció resta, i d’un 35% de la matèria orgànica. Es posa de manifest que, si bé el circuit comercial té bons nivells de separació de l’orgànica, a les llars, com ja estava plantejat, ens cal un esforç gran.

Hi ha menys residus perquè hem aturat sobtadament el consum i la producció. Segons l’Agència de l’Energia de Barcelona, a partir de dades de companyies, el consum d’electricitat s’ha reduït entre un 12,7% i un 15,7%. També consumim entre un 5,5% i un 7% menys de gas natural. I hem reduït en un 7% el consum d’aigua: un 39% menys en el sector comercial i un 16% en sectors industrials, i un 7% més en el consum domèstic.

Menys gasos hivernacle

Aquesta aturada implica, evidentment, una reducció molt significativa de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. La primera estimació de l’Agència de l’Energia és de 85.082 tones de CO 2 menys, comptant-hi només les reduccions del consum d’electricitat, gas natural i combustibles fòssils dels vehicles. En un mes hem reduït el 15% de la reducció anual establerta a la Declaració d’Emergència Climàtica. I encara queden per calcular les emissions evitades al port i l’aeroport, entre altres grans infraestructures.

Estem afrontant aquesta crisi del covid-19 amb noves capacitats que han aflorat en temps rècord en ple embat de la pandèmia: teletreball, producció 3D en xarxa, reorgantizació de fàbriques, refuncionalització d’equipaments, suport mutu, priorització de la sanitat i les cures... i els efectes ambientals han estat immediats. Quan hàgim superat aquesta crisi sanitària -que superarem-, ens convé, tan de pressa i amb la mateixa visió col·lectiva com hem sabut reaccionar ara, reorganitzar el model de producció i consum per fer front a la crisi social i climàtica, que es mantindran. Queda clar que en som capaços i és millor fer-ho amb temps i forma, sense que ningú quedi enrere i que la transició sigui justa. I d’això també en podríem ser capaços.

Frederic Ximeno és gerent de Medi Ambient i Serveis Urbans de l'Ajuntament de Barcelona i membre del grup d'experts de canvi climàtic del Parlament de Catalunya