25-N

Tres agressions sexuals a la setmana durant el confinament

L'Hospital Clínic alerta que la parella o l'exparella és l'autor d'un de cada cinc atacs entre els mesos de març i juny 

Imatge d'arxiu d'un dels box d'urgències on s'atenen les víctimes d'agressions sexuals a l'Hospital Clínic de Barcelona / LAURA FÍGULS / ACN

Durant les catorze setmanes que va allargar-se el confinament, la violència sexual es va concentrar en l'àmbit domiciliari i va causar desenes de víctimes només a Barcelona. Entre el 15 de març i el 21 de juny, un total de 42 dones i tres homes van ser víctimes d'una violació o de tocaments contra la seva voluntat. En el 62% dels casos, l'agressor -que sempre ha sigut un home- era algú conegut: persones amb qui convivien -fossin parella o no, tant voluntàriament com forçades per dificultats econòmiques- que agredien com a mètode de maltractament per tornar a exercir el control o, fins i tot, que aprofitaven les trobades del règim de visites als fills per atacar l'exparella. 

La violència que s'amaga darrere la porta de casa, també la sexual, va intensificar-se durant els prop de cent dies de confinament més estricte. Un 60% de les agressions sexuals a la capital catalana es van produir dins d'un domicili -propi o aliè-, un 10% més que l'any passat. En els mesos de primavera, amb el toc d'alarma vigent, dos terços de les víctimes deien conèixer el seu agressor, sovint del seu nucli d'amistats més íntim i familiars, que les havien atacat en un pis o un local, sovint durant el decurs d'una festa que se saltava les restriccions pandèmiques. En aquest sentit, Lluïsa García Esteve, cap del programa d'Atenció Integral a les Agressions Sexuals del Clínic, ha alertat dels riscos del que ha anomenat "oci clandestí".

Però una de les coses que més han sorprès les investigadores del centre és l'augment de les agressions de parelles i exparelles, unes circumstàncies derivades del confinament. Si entre els mesos de gener i octubre un 11% de les agressions sexuals que van dur les víctimes a les urgències de l'Hospital Clínic van ser comeses per la parella o l'exparella, durant l'estat d'alarma aquest percentatge va incrementar-se fins al 18%, enfront del 12% de l'any anterior. "Els domicilis poden ser un lloc de risc per a algunes dones que conviuen amb agressors, les que ho fan forçades per la crisi econòmica o les que han de contactar-hi per a l'intercanvi dels fills", ha manifestat la doctora García Esteve.

Per la seva banda, Teresa Echevarría, coordinadora d'urgències de nit del centre, ha explicat en roda de premsa que en aquests casos s'observa que l'agressió sexual va acompanyada de violència física, que es tradueix en cops i hematomes, i també d'una violència psicològica.

L'Hospital Clínic, el centre sanitari de referència a Catalunya en l'atenció a víctimes d'agressions sexuals, va atendre 260 casos, 172 dels quals violacions, entre l'1 de gener i el 31 d'octubre. Això suposa un 34% menys respecte al mateix període de l'any passat, quan es van fer 396 atencions. L'efecte de la pandèmia és evident: abans, entre gener i febrer, la xifra de visites urgents per agressió sexual anava a l'alça (vegeu gràfic), en la línia de la tendència del 2019, que va ser l'any amb més consultes (503). 

És a partir de l'estat d'alarma que s'observa un descens (45 víctimes), coincidint amb la limitació de la mobilitat però també amb una certa por a acudir als centres mèdics per no encomanar-se de coronavirus. Per això, les dues doctores han subratllat que l'hospital té un "circuït diferenciat" per atendre les víctimes d'agressions sexuals amb plenes garanties sanitàries i de confidencialitat. Però el terror sexual no va desaparèixer ni als domicilis ni als carrers. Tres de les víctimes ateses pel centre barceloní durant el confinament eren dones sense sostre que van ser atacades a la via pública.

"En confinament, les possibilitats de rebre ajuda de la comunitat disminueixen i l'accés als centres sanitaris es dificulta"

El distanciament i la pèrdua de la xarxa social, expliquen, augmenta l'aïllament i la vulnerabilitat de les víctimes. "Al mateix temps, les possibilitats de rebre ajuda de la comunitat disminueixen i l'accés als centres sanitaris es dificulta", alerten. Amb el desconfinament progressiu, a partir de juny, la corba torna a créixer fins a les 112 agressions. 

De 9 víctimes setmanals a 3

Abans de la crisi, el Clínic calcula que, de mitjana, arribaven a l'hospital unes 9 víctimes d'agressió sexual a la setmana, és a dir, que hi havia dies que atenien més d'un cas. La xifra fa feredat. Amb l'estat d'alarma, les arribades a urgències van reduir-se (3 per setmana), però van tornar a repuntar a finals de juny (6), tot i que sense arribar al llindar de principis d'anys. Actualment, amb les restriccions a la mobilitat i el toc de queda, el centre està atenent dues víctimes a la setmana. 

La majoria de les dones (43,5%) arriben a l'hospital per iniciativa pròpia o derivades d'una comissaria (31%). En el cas dels homes, el 34,6% ho fan derivats per la policia i el 7% s'adrecen al centre sense voler informar en un primer moment de la causa. La tendència a l'alça de les persones ateses a urgències demostra que cada cop més víctimes es consciencien de la necessitat d'adreçar-se a l'hospital després d'un episodi de violència sexual. A més, fins a un 55% de les víctimes ateses aquest any al Clínic s'han vinculat al programa de seguiment de prevenció i intervenció de les seqüeles psíquiques. El 2019 només ho van fer el 32%.

El 60% diuen que volen denunciar

Els registres de l'Hospital Clínic, que pot atendre víctimes les 24 hores els 365 dies a l'any, amb equips professionals especialitzats en l'atenció i recuperació de la salut després de patir violència sexual, es completen amb el testimoni de la pacient (el 90% són dones). Ara bé, cal tenir molt clar que no hi ha un perfil de víctima d'agressió sexual: ni l'edat, ni el lloc on succeeixen els fets o si era en cap de setmana o de nit aporten informació rellevant per establir un patró. 

Una de cada dues víctimes ateses al servei tenien menys de 25 anys i, de fet, el 10% eren adolescents d'entre 16 i 18 anys. Totes eren noies. L'any passat, per primera vegada, l'hospital va registrar 16 violacions a menors d'edat, un 5% del total de les atencions. Enguany han sigut 25. Segons detalla l'informe del Clínic, la majoria d'agressions a adolescents es van cometre quan no hi havia estat d'alarma, però la meitat de les víctimes coneixien el seu o els seus agressors. Perquè si l'11,5% de totes les agressions van ser violacions en grup, només en el cas de les menors aquesta xifra ja se situa entorn del 8%, que es produeixen en aquest "oci clandestí". 

260 agressions sexuals

L'Hospital Clínic ha atès 260 víctimes, 172 per violacions, entre l'1 de gener i el 31 d'octubre

En conjunt, un 60% de les afectades aquest any han afirmat que volien posar la seva agressió en coneixement d'un jutjat, un 8% més que l'any passat. El 70% de les dones agredides durant l'estat d'alarma, per exemple, van verbalitzar que volien denunciar els fets, igual que tres de cada quatre menors d'edat (76%). En el cas de les dones que van patir abusos o van ser violades per la parella o exparella, el 82% van manifestar la seva intenció de denunciar, un percentatge altíssim per als percentatges residuals que ho havien fet en anys anteriors. En el cas dels homes, en canvi, aquest percentatge va baixar fins al 50%. 

Quan els professionals de la salut ofereixen a la víctima la possibilitat d'interposar una denúncia, la xifra de víctimes que manifesta la seva intenció de fer-ho varia en funció del gènere, l'edat i el moment pel qual estan passant. Sobretot entre les adolescents i més joves hi ha recel a anar a comissaria perquè temen que se les acusi d'haver "participat en una festa il·legal", ha apuntat García Esteve.

N'hi ha que han de reflexionar abans de fer el pas o no són del tot conscients d'haver sigut violades, i d'altres que temen un qüestionament social i judicial i tenen por que no se les creguin. A més, el Clínic només pot saber si la pacient vol denunciar fins al moment que rep l'alta.

D'altra banda, el 22,3% de les víctimes ateses al Clínic sospiten que l'agressor les va drogar per anul·lar la seva voluntat i impedir que recordessin què els havia passat. L'any 2019 suposaven el 30% de les pacients. Aquests dubtes entorn de la submissió química són més comuns entre homes -un 38,46% ho han sospitat, un 5% més respecte a l'any passat- que entre dones, els indicadors de les quals han disminuït respecte al 2019 i han passat del 28% al 15,8%.