PANDÈMIA

Un estudi revela que hi va haver més mobilitat entre setmana que el primer diumenge amb infants al carrer

Es tracta d'un estudi del grup BIOCOM-SC de la UPC a partir de dades de Data for Good de Facebook

Diumenge passat, el primer dia que el govern espanyol va aprovar la sortida dels nens al carrer, malgrat els debats que van fer bullir les xarxes socials a partir de diverses fotografies que van córrer com la pólvora, la quantitat de gent que va sortir al carrer va ser inferior que la d'un dia laboral de la mateixa setmana. Aquesta és la conclusió que aporta un estudi del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-SC) de la UPC a partir de dades de Data for Good de Facebook, una informació que la companyia nord-americana no comparteix amb els governs però sí amb diversos grups d'investigació. 

Segons les conclusions presentades pels investigadors i físics de la UPC Miquel Marchena i Enric Álvarez –amb el suport de Lavínia Hriscu, Guillem Álvarez i Oriol Bertomeu, estudiants d'enginyeria física–, el grau de desconfinament (la gent que surt dels seus domicilis durant un temps llarg), va ser superior el diumenge 26 d'abril (26% de mitjana a Catalunya) respecte al diumenge anterior (16%), però inferior al dimecres (37%), que és el dia laboral que s'agafa de referència entre els dos diumenges. Desglossat per les quatre províncies catalanes, els resultats mantenen la tendència. "En absolut es va sortir més al carrer el primer diumenge amb nens que un dia laboral de la mateixa setmana", sentencia Álvarez. L'investigador afegeix que la diferència de mobilitat entre els dos diumenges coincideix amb l'estimació prevista que havien fet si la gent complia el marge de sortir a passejar amb els infants com a màxim una hora.

El primer passeig dels nens: "Han fet els carrers més grans"

Les dades amb les quals treballen neixen d'un acord del grup d’investigadors amb Data for Good de Facebook. "Les dades que ens faciliten, per respectar la legislació i les polítiques estrictes de privacitat de Facebook, no són de seguiment de la gent, sinó que marquen la ubicació de les persones –usuaris dels serveis de Facebook– dins d'una quadrícula d'uns 0,4 quilòmetres quadrats tres cops al dia. Nosaltres rebem les dades ja preprocessades de milers de mòbils sense cap rastre d'informació personal i podem veure quanta gent s'ha mantingut a la casella o, en canvi, s'ha desplaçat", explica el físic i professor de la UPC.

Com més densitat de població, més confinament 

Això permet comparar la mobilitat entre els diferents dies. "No sabem per quin motiu s'ha desplaçat la gent, perquè no se'n fa un seguiment individualitzat, però sí que podem estimar quin és el grau que la gent s'ha quedat a casa o s'ha desplaçat", recorda l'investigador de la UPC, que també comenta les seves dades coincideixen amb les d'estudis similars. "Les dades també ens mostren que la gent, en general, va complir amb els passejos amb els infants estipulats d'una hora". Per la seva banda, Marchena, encarregat de fer la comparativa per províncies, indica que també han detectat que “el confinament es compleix més en els nuclis de població densos que en els pobles més petits o entorns més pròxims a la natura".

El camí cap al desconfinament s’obre pas sis setmanes després

L'estudi conclou que la sortida dels nens al carrer el primer diumenge en què es va decretar el permís no va suposar un gran augment en el grau de desconfinament i es van respectar els passejos d'una hora. Ara bé, recau sobre les famílies la responsabilitat de mantenir les distàncies i les mesures de seguretat per evitar la transmissió de contagis. En tot cas, els efectes sobre la corba de contagis que pugui tenir la sortida regulada de nens al carrer encara trigarà a plasmar-se, ja que el temps aproximat que passa entre el contagi i el diagnòstic és de 14 dies.