La pandèmia pot impulsar uns horaris més racionals?

Els experts demanen aprofitar el moment excepcional per posar fi a les jornades excessivament llargues
La pandèmia pot impulsar uns horaris més racionals? / ENRIC FONTCUBERTA / EFE

“Canviar els nostres horaris és tan important com la lluita contra l’obesitat, el tabac o la contaminació”. Amb aquestes paraules defineix el doctor David Arribas, metge de família i representant de Metges de Catalunya a la taula participativa de la reforma horària, la importància de la batalla per aconseguir uns horaris similars als que tenen la resta de països europeus. Per a ell, el moment actual i la seva excepcionalitat poden ser una oportunitat per donar una embranzida al canvi.

“La pandèmia ens ha fet prendre consciència de l’ús que fem del temps. Hem descobert que la feina ens marcava el dia de manera molt rígida i antinatural i que perdíem un munt d’hores amb pauses molt llargues com la del dinar o amb desplaçaments”, explica. Arribas diu que amb el confinament molta gent ha descobert que “hi ha vida més enllà de la feina”, i que si ens organitzem bé “ens queden més hores per a nosaltres, per a la família i per fer el que vulguem”. En la mateixa línia s’expressa Fabian Mohedano, impulsor del Pacte per a la Reforma Horària, que apunta que la pandèmia “ha portat situacions excepcionals que en alguns casos estan derivant en millores horàries”. Per posar-ne alguns exemples, hi ha més flexibilitat a la feina, amb entrades i sortides esglaonades o pauses curtes per dinar, la implementació del teletreball o, a les zones de l’Estat on encara hi ha bars i restaurants oberts, l’avançament de l’hora de sopar pel toc de queda. Per a Mohedano, “el que cal fer és incidir perquè aquests canvis passin de ser temporals a definitius”.

Núria Chinchilla, professora de l’Iese i experta un usos del temps, apunta que de tots aquests canvis que està portant la pandèmia n’hi ha dos de molt importants perquè han fet caure “grans barreres” per racionalitzar horaris: el teletreball i la flexibilitat horària. “Hem fet un gran pas endavant en aquest tema -diu-. Els empresaris han superat la por que els empleats no facin feina quan són a casa, s’ha demostrat que el teletreball funciona fins i tot en situacions molt complicades com va ser el confinament, i s’ha vist que la flexibilitat permet organitzar-se millor el dia i ser més productiu. Ens estem adonant que això pot canviar”. Tot i això, reconeix que consolidar aquests passos no és tan fàcil. I apunta que la nova llei del teletreball “no ha ajudat a animar els empresaris perquè ha fet més rígides i complicades les condicions”. A més, reconeix que en aquest país encara hi ha una gran cultura de la presencialitat que costarà trencar, i per això recomana “treballar per objectius” de manera flexible per anar esquerdant aquesta mentalitat.

Un canvi impulsat pels mil·lennials

Chinchilla apunta que els mil·lennials són una generació que ja estava ajudant a impulsar el canvi abans de la pandèmia i que ara poden tenir un paper clau. “Ells tenen molt clar que no volen que els obliguin a estar presencialment en un lloc de treball amb unes hores fixes, prefereixen organitzar-s’ho al seu ritme, tenen molt clar que la feina ha de ser per objectius i cada vegada veuran amb més mals ulls els llocs de treball rígids, cosa que farà que les empreses es posin les piles”, opina.

Fabian Mohedano també incideix en el fet que la flexibilitat és un concepte clau. “La qüestió dels horaris és un tema de pedagogia i de revolució de consciències individuals. Hem d’apostar per la flexibilitat horària perquè el desordre actual ens provoca una imposició d’horaris que són perjudicials”. Però és partidari de fer-ho pas a pas, sense imposicions, perquè és conscient que és un canvi socioeconòmic i cultural a tots els nivells i, per tant, un “procés molt lent” que topa amb reticències. “Hi ha interessos d’alguns sectors, com poden ser les grans superfícies, que ja els va bé obrir les màximes hores possibles, i també hi ha reticències per part de molta gent que creu que aquests horaris són un costum típic nostre, tot i que no és així”.

Mohedano no es cansa d’explicar l’impacte negatiu que tenen sobre la salut i l’economia els horaris que fem a l’Estat: les llargues jornades laborals que no ens fan ser més productius sinó ben al contrari; la llarga pausa per dinar a les 14 h o a les 15h, molt lluny del migdia, que és quan el cos necessitaria menjar; el sopar més enllà de les 21 h, que causa digestions lentes i mal dormir, i els programes de televisió que s’allarguen més enllà de les 12 de la nit i provoquen falta de son i problemes de rendiment l’endemà en grans i joves. “Arreu del món tenen uns horaris que van amb el sol, excepte aquí; som l’únic país del món on se sopa a les 22 h de la nit. No es tracta de fer horaris europeus sinó mundials, horaris que ens demanen el cos i els ritmes circadians”.

Chinchilla també diu que l’horari ideal que hauríem de tenir “és el de la resta del món” i recorda que és “el que hi havia aquí abans de la guerra; no s’està inventant res”. “Simplement hauríem de tornar a fer el que fèiem a principis del segle XX. Això seria tornar a l’horari més natural, que és el que ens demana el nostre cos, perquè ara mateix les nostres cèl·lules segueixen el ritme del sol, però els nostres horaris no, i això fa que visquem en un jet lag permanent”.

David Arribas explica quin seria l’horari ideal per respectar els ritmes del cos: “Ens hauríem de llevar entre les 6 i les 8; a primera hora del matí el rendiment cerebral és màxim i cal aprofitar-ho. Cap a les 12-13 fer una pausa per dinar, però que sigui curta -diu-. No té cap sentit parar dues hores per dinar”. “Després de dinar podem seguir amb l’activitat que fèiem, però fins a les 5 de la tarda, perquè a aquella hora ja comencem a perdre la intensitat mental i el nostre rendiment decau, i és llavors quan podem picar alguna cosa saludable i esperar a les 20 per sopar. La millor hora per anar al llit són les 22 o 22.30, que és quan molta gent arreu del món ho fa, però aquí ens sembla estranyíssim”.

Aquest metge està convençut que una reforma horària que ens acostés a la resta del món “comportaria una gran millora en salut pública”, i no només pel que fa a patologies com la diabetis, el sobrepès o la hipertensió, que estan relacionades amb la falta de son, “sinó també en salut mental -assegura Arribas-, ja que amb uns horaris més racionals tindríem més temps per a nosaltres i per als altres, cosa que faria augmentar el benestar”.

El primer pas: no canviar l’hora al març

El canvi d’hora que fem cada sis mesos té els dies comptats. Per als impulsors de la reforma horària pot ser una bona oportunitat per acostar-nos a l’hora solar que ens pertoca. La Comissió Europea va fer el 2018 una consulta a tots els ciutadans europeus en què més del 80% es van mostrar a favor de posar fi als canvis d’hora. Amb aquesta dada a la mà, Europa vol que el 2021 sigui l’any de l’anul·lació del canvi horari, però deixarà en mans dels estats decidir si es queden en l’horari d’hivern o d’estiu. Els experts consultats consideren que per aconseguir uns horaris més racionals caldria quedar-nos a l’horari d’hivern, que és el que tenim ara, i per tant al pròxim mes de març no canviar l’hora. “És l’horari que més ens interessa perquè suposarà llevar-nos amb el sol i recollir quan es faci fosc, és el més natural i saludable”, diu Núria Chinchilla, tot i que reconeix que és un canvi poc popular perquè suposarà perdre hores de sol a la tarda i al vespre a la primavera i a l’estiu. “Els governants tenen por de com reaccionarà la gent, però els experts tenim clar que l’horari d’hivern és el bo”, diu. Fabian Mohedano coincideix amb ella: “Per anar bé el pròxim mes de març no hauríem de canviar l’hora -afirma- per acostar-nos així a l’hora natural que ens pertoca”, que seria el fus horari de Londres. Tot i que reconeix que seria un gran pas, Mohedano deixa clar: “Això no farà que automàticament millori la nostra organització del temps. Caldrà seguir treballant perquè es doni la transformació de fons de la societat que ha de permetre uns horaris en línia amb el món”, destaca.

Les dones, les més perjudicades

Quan la reforma horària començava a fer els primers passos, el document de base del Consell Assessor ja deixava clara una dada rellevant: les dones són les més perjudicades pel desgavell horari a l’Estat. L’informe apuntava que “les dones espanyoles i catalanes són les més estressades d’Europa”, i alertava que “les dades es deuen a la sobrecàrrega de rol i dobles jornades que les dones han de fer a causa de la dificultat de conciliació de la vida personal i laboral”. “Un dels factors que incideixen en aquesta dada és la desorganització dels nostres horaris”, i afegia que les dones espanyoles són les que menys dormen d’Europa juntament amb les búlgares. Les dades no han millorat amb els anys, ja que les llargues jornades laborals presencials i poc flexibles han complicat la carrera laboral de moltes dones, sobretot en el moment de ser mares. De fet, el 2019 el 70% dels treballadors de l’Estat que es demanaven una reducció de jornada per cuidar familiars eren dones. I la pandèmia només ha empitjorat la situació. “El confinament va mostrar que les dones van ser les que van assumir la doble feina de teletreballar i encarregar-se de la casa i les criatures, amb tot l’estrès que això comportava, i van ser també les que van demanar més reduccions de jornada i excedències quan les escoles van tancar”, recorda Fabian Mohedano. Així, els experts assenyalen que una millora en l’organització del temps, amb horaris més racionals a la feina i a casa, beneficiaria directament les dones tant pel que fa a la seva salut mental com a la física, amb menys patologies derivades de la falta de son i dels àpats a deshores, i reduint els nivells d’estrès que provoca la sensació de no tenir temps per a res.