Mitjà demana que s'acceleri la venda de tests d'antígens a les farmàcies per Nadal

Diu que Salut va demanar contenció a les residències a l'hora de derivar pacients a hospitals

Tests d'antígens com a mesura de seguretat "addicional" per Nadal i, també, com a mesura de control després de les festes, les quals es dona per fet que seran un període de força interacció social, per tornar a treballar o a classe. Aquesta és la recepta de l'investigador de l'Hospital Germans Trias i Pujol Oriol Mitjà, que acusa el Govern d'estar "atemorit" a l'hora de provar noves estratègies de control de l'epidèmia com els tests. En una entrevista a Ràdio 4, ha defensat que s'han d'oferir recomanacions a la gent que decideixi celebrar el Nadal per "sortir-ne sense gaires noves transmissions": poques trobades, poques persones –si poden ser sis o vuit millor que deu–, ventilació i, si és possible, un test d'antígens com a "mesura addicional".

Mitjà ha admès que ara hi ha un "escull" en la distribució de tests perquè cal la llum verda del Congrés i que Salut en promogui la venda a les farmàcies. Ha dit que desconeix per què Salut no ho està fent i ha remarcat que, en qualsevol cas, aquesta és una decisió "dels governants", perquè els tests ja tenen el sí de l'Agència Espanyola del Medicament: "No hi trobo raó científica". 

Educació estudia fer tests massius al professorat després de Nadal

Sobre els tests massius entre els professors i treballadors de centres educatius que estudia Educació, ha considerat que són una "cosa bona" i ha dit que Salut donarà recomanacions perquè les empreses puguin fer tests massius als treballadors tornant de les festes de Nadal. Ha recomanat, també, tenir molt en compte la situació epidemiològica abans de decidir què fer amb el Mobile o com celebrar les eleccions a la Generalitat.

Mitjà ha explicat que no ha participat directament en la presa de decisions, però que sí que ha intercanviat opinions amb persones com el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, o l'epidemiòleg Jacobo Mendioroz. Ha considerat que la seva trajectòria l'avala per poder opinar sobre què s'hauria de fer, però que, en canvi, creu que no se l'ha tingut prou en compte. "No tingueu por que les estratègies que jo comento no pugin ser eficaces", ha dit. "Jo considero que soc d'esquerra, i una esquerra menys dogmàtica que la seva, i les meves accions parlen per si mateixes", ha afegit.

"Falta d'humilitat"

L'investigador ha acusat el Govern i particularment les conselleries de Salut i d'Afers Socials, les dues en mans d'ERC, d'actuar "amb falta d'humilitat". Ha elogiat, en canvi, el paper de la consellera de Presidència, Meritxell Budó. Mitjà ha assegurat que es troba amb actituds  que estan "lluny del coneixement científic i motivades per altres aspectes". Davant d'un "resultat dolent", com el que es va donar amb la primera onada, ha considerat que caldria una anàlisi del que s'ha fet malament i que troba que "falta humilitat". 

Ha assegurat que no té res en contra d'ERC però que creu que la gestió en àrees com Salut o les residències "es podria haver fet molt millor". "A les residències hi hem identificat dues problemàtiques: la prevenció per evitar l'entrada del virus i el tractament dels malalts. El primer aspecte va ser un fracàs estrepitós i es va trigar fins al maig a fer PCRs. Hi va haver un retard molt gran. El retard va provocar que el virus entrés a les residències", ha assegurat. Ha defensat que ara caldria testar tots els sanitaris de les residències de manera rutinària i també fer tests als visitants, i que si això s'hagués fet així s'haurien pogut evitar brots com el de la residència de Tremp

Alemanya imposa un tancament estricte per Nadal

L'investigador ha exposat que hi ha evidències que el Govern va enviar circulars durant la primera onada demanant a les residències que es "continguessin" a l'hora d'enviar malalts a centres hospitalaris: "Van morir persones que en una situació de normalitat i més recursos no haurien mort".

L'infectòleg ha defensat que, per controlar l'epidèmia, o es tanca tot o es busca el virus a la comunitat amb mesures proactives, i que la segona opció costa diners. "El nostre llindar per activar mesures restrictives ha sigut més elevat que el d'Alemanya", ha dit, i ho ha atribuït a motius econòmics. "No estem com al maig. Estem en una situació que prolonga l'agonia però de cert equilibri", ha diagnosticat.