Licia Verde: «La cosmologia té aplicacions en la ciència del ‘big data’»

Entrevista a la cosmòloga Licia Verde

Al seu despatx hi té un ós amb un cartell que diu: “Penso, per tant soc perillosa”. “Precaució: pensament ros”, diu una enganxina. Quedem avisats. Aquesta científica italiana treballava a Filadèlfia quan va rebre una oferta que no va poder rebutjar: una plaça d’investigadora ICREA a Barcelona. Quan no intenta entendre l’univers a gran escala, passa temps amb la família, esquia o llegeix. Licia Verde ha sigut guardonada amb el Premio Nacional de recerca.

¿Astrofísica, cosmòloga, astrònoma...?

Cosmòloga.

Un camp en plena efervescència.

Els últims 15 anys, la cosmologia ha passat de ser una ciència aproximada a ser una ciència de precisió. I això ha sigut gràcies a una coordinació entre observacions molt més detallades i el treball teòric per interpretar-les.

En què s’ha centrat la seva feina?

Vaig començar a treballar en la cartografia de galàxies i després vaig treballar en una missió, WMAP, per estudiar la radiació de microones que impregna tot l’univers. Quan s’observa l’evolució de l’univers primordial fins ara, es poden entendre moltes coses de la física i del model que tenim per descriure’l.

Aquest model diu que el 85% de la matèria de l’univers és desconeguda.

El model té implicacions en la física de partícules: a partir de la gravetat que observem, ens diu que hi ha una mena de matèria que no coneixem, la matèria fosca. Hi ha d’haver alguna cosa més que les partícules que s’han trobat fins ara. És necessari per explicar el que veiem allà dalt. No hi ha més opció.

Què sabem d’aquesta matèria fosca?

Sabem que no emet ni absorbeix llum i que ha de ser freda, és a dir, que no té velocitats altes. Si tingués més velocitat se n’aniria de les acumulacions de matèria i no tindria el mateix paper, que és necessari per formar l’estructura de matèria que veiem a l’univers.

La matèria fosca està feta de partícules?

No té per què ser així, però la veritat és que les partícules funcionen molt bé. A més, segons els experts, poden haver-hi més partícules de les que coneixem avui i ja hi ha dues o tres candidates que podrien funcionar. Per què ens hauríem d’inventar una altra cosa?

També hi ha l’energia fosca, que representa el 70% de l’energia de l’Univers.

D’això encara en sabem menys! Per explicar les observacions necessitem una força que acceleri l’expansió de l’univers. No pot ser matèria, perquè la matèria atrau i l’energia fosca fa el contrari, fa que tot se separi.

S’ha intentat explicar l’energia fosca des de la física quàntica?

Sí, però els valors obtinguts són més de 100 ordres de magnitud més alts que el que veiem! L’explicació és raonable però la predicció no quadra per enlloc. I això és el que ens paga el sou [riu].

Suposo que molta gent li deu preguntar per la utilitat de la cosmologia.

Sí, perquè és una bona pregunta. Una resposta té a veure amb satisfer la curiositat humana. L’altra és que no hi ha ciència aplicada sense ciència per aplicar. Per exemple, internet el van desenvolupar uns físics de partícules per intercanviar dades i avui no sabem viure sense Twitter. I ara treballem amb tantes dades que els nostres mètodes estadístics poden ser útils en el camp del big data. Hi ha hagut gent del meu grup que ha marxat a treballar a la indústria privada, en bancs o empreses de logística.

¿S’ha trobat amb algun problema pel fet de ser dona al llarg de la seva carrera?

Aquests problemes són a tot arreu, però sobretot he hagut d’intervenir en casos que afectaven altres persones.

A quina mena de problemes es refereix?

A tot el que pot passar quan hi ha una diferència de poder. I en el món científic hi ha molta diferència de poder, perquè és un món molt competitiu, hi ha molta gent, molt poques places i fem coses complicades.